11 de juny 2012

El tercer funeral japonès

Ja sé que, a mesura que ens fem grans la gent al nostre voltant també ho fa i, inevitablement, va morint.

Però una altra cosa és que, en els tres anys que porto treballant al Japó, ja hagi hagut d’anar a tres.

L’últim va ser dimecres, quan vaig anar al de la mare del meu cap.

Aquesta vegada, per sort, no vaig haver d’assistir a tota la cerimònia, i només vaig anar amb tres companyes a portar el sobret amb els diners (jo vaig donar 3000 iens, que serien uns 28€) i a fer l’ofrena d’encens.

Com ja vaig explicar la primera vegada que vaig assistir a una vetlla, quan dones el sobre amb els diners, et fan escriure les teves dades (nom, adreça, número de telèfon) i et donen un obsequi.

La primera vegada va ser cafè instantani, però aquesta vegada ens van donar dues bosses.
En la primera, hi havia una capseta amb cafè, i els respectius sobrets de sucre. Però no era instantani, sino de drip. És a dir, una bosseta de tela o paper fort que poses a sobre de la tassa i, a mesura que vas afegint l’aigua, es va fent el cafè.

Però amb el que vaig flipar va ser amb el contingut de la segona bossa, que més que una bossa era una mena de maletí. A dins hi havia una llauna de cranc, una capseta amb alga nori i una altra amb dashi, que és un polset normalment de bonítol, que serveix de base per a la sopa de miso. Com si fos un cub de Gallina Blanca però de peix i en pols.
No sé si, pel fet d’haver-nos donat dos regals, ja s’estalvien d’haver-nos d’enviar un altre. Però bé, m’imagino que ho sabré d’aquí a un parell de mesos.

Ja sé que és una tradició japonesa i que poc hi puc fer jo a banda d’acceptar-la. Però continua sense agradar-me el fet d’haver de fer-se càrrec d’anar tornant regals quan has perdut un ésser estimat. Seria més fàcil si, des d’un principi, no es donessin diners.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com