20 de juny 2012

Parque España 2: Un toro... torero?

Vau quedar-vos amb ganes de saber més coses sobre l’apassionant Parque España? No patiu, perquè avui us presentaré les mascotes, la desfilada de carrosses, i el top 3 de menjar i de souvenirs!

Un parc temàtic no pot existir sense mascotes, i el cas del Parque España no podia ser menys.
El líder de les mascotes és en Donqui, diminutiu de Don Quijote, que és una mena de gos vestit de cavaller.
 
La parella d’en Donqui, és la Daru, diminutiu de la pronúncia japonesa de Dulcinea (Darushinea), que és una gata.
En Sancho, fidel al seu senyor, no podia faltar.

Hi ha una granota que es diu Julio, una mena de llop que es diu Alejandro i un conill que es diu Chokki.

Però el que jo tenia ganes de veure i el que més m’inquieta és en Torovar. Un toro vestit de torero. La idea en si mateixa em perturba i demostra fins a quin punt els japonesos no tenen ni idea de què és el que estan veient...
Vam tenir la sort de veure’s a tots durant la desfilada España Carnival. Es tracta d’una desfilada de 5 carrosses en què hi van muntats els personatges, precedides per ballarins japonesos i... espanyols?

La primera, segons la descripció del web, és un collage dels llocs famosos d’Espanya i hi van muntats el Donqui i el Sancho.
La segona, anomenada “Feria Queen”, està inspirada en la Feria d’Abril de Sevilla i hi va muntat el Julio. Aquest és el torn de què apareguin els trajes de flamenca.
 La tercera, la del Xerès, està inspirada en la vendimia i hi va muntat l’Alejandro.
La principal característica dels ballarins que l’acompanyen és que fan veure que van borratxos... No sé jo si aquest és un bon exemple per donar als nens...
La quarta era la que jo estava esperant amb més ganes: la de la corrida de toros! Aquí, evidentment, hi va pujat en Torovaru, vestit de Matador! Els ballarins, per suposat, també porten el traje de luces.
La cinquena i última està inspirada en el món del dibuix i hi vaig poder distingir les figures de Dalí i Picasso pujats en escales. Els personatges, que ballen amb els ballarins, són la Daru i en Chokki.
La segona cosa que esperava amb més ganes era el moment de poder-me fer fotos amb els personatges: em moria per fer-me’n una amb el Torovaru vestit de matador! Però els personatges que van sortir aquesta vegada van ser només en Donqui i la Daru, així que ens vam haver de conformar amb això...

Bé, ja que no em vaig poder fer cap foto amb el Torovaru, vaig pensar que em compraria algun souvenir amb la seva efigie amb montera. Però no n’hi havia!!

El que sí que vaig trobar, entre un munt de productes de països random com ara Albània, va ser el top 3 de souvenirs més venuts:

En el primer lloc, els Tomato Pretz. A la tele japonesa cada any surt la tomatina.
En la segona posició trobem les galetes de xarop d’aure que, com sabeu, és típic d’Espanya i no pas de Canadà...

I, en tercera posició, pastissets de xocolata negre.

Decebuda per no trobar res del Torovaru torero, al final no vaig comprar res, però sí que vaig tastar tres dels quatre menjars més famosos de tot el parc. No vaig menjar les crispetes, perquè eren crispetes normals però a dins d’un recipient amb la forma dels personatges...

Vaig tastar la cuixa de gall d’indi rostida, el pretzel tou farcit de crema de formatge i el xurro parfait.
Amb això ja se’ns van fer les 5, l’hora en què tanca el parc. Tot i això, faltava una última parada abans d’enfilar cap a casa: l’hotel, que té una rèplica de la Mesquita de Còrdova a la recepció...

Vaiga anar amb una ment oberta i amb la intenció d’intentar no ser massa dura amb els japonesos, perquè m’agradaria veure com seria un parc temàtic basat en el Japó a casa...

Hi va haver moltes coses que em van posar els pèls de punta, però m’ho vaig acabar prenent com una paròdia així que una altra cosa no, però riure, vaig riure moltíssim!

4 comentaris:

  1. Un reportatge fantàstic, que no s'allunya gaire de la realitat del país, només cal fer una ullada als diaris per veure que Espanya és tot això i molt més.
    Una amiga nostre japonesa hi va anar per la GW i ens va enviar fotos. Esgarrifós!
    Tanmateix jo m'allunyo de qualsevol cosa que dugui el nom "Espanya". No tinc ganes de que m'associïn amb tota aquesta parafernalia.
    Per cert, encara hi treballa l'únic andorrà del Japó?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, no sabia que hi treballava un andorrà!

      A mi és que la conya ja em venia de lluny, des de molt abans de saber que jo acabaria venint al Japó ni tan sols a estudiar. Quan estava fent primer d'Àsia Oriental, vaig fer un treball en grup sobre turisme al Japó i una companya ho va descobrir... i ens va semblar tan... indescriptible que vam prometre que hi havíem d'anar... De moment sóc la primera i espero que l'única en anar-hi... realment, no val la pena pagar per això... tot i que he de cofessar que vaig riure taaaant! xD

      Elimina
  2. Mare meua que coent!(A València 'coent' vol dir hortera/de mal gust, no tinc ni idea si també a Catalunya té aquest sentit) El bou aquest amb roba de torero m'ha deixat molt tocada la veritat. I el llop de que va vestit? Cliches, cliches everywhere...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, és molt hortera tot plegat... El llop... pot ser que vagi de monjo? Per lo de Santiago i el Francesc Xavier? Ja arriba un punt que et deixes de qüestionar les coses...

      Elimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com