4 de juny 2012

Una fotografia menys

Naoko Kikuchi.

Acusada d’assassinat per haver fabricat el gas sarí que es va fer servir en els atemptats del metro de Tokyo de l’any 1995.

Disset anys a la fuga.

Fotografies de la seva cara a totes les estacions de policia, de tren i de metro.
Ha estat treballant sense sortir del país.

Portava vivint 6 anys amb un home a qui havia conegut en la seva anterior feina.

I la policia no l’ha trobat fins el dia 3 de juny sobre les 8 del vespre a la ciutat de Sagamihara, a la prefectura de Kanagawa (la que està al costat de Tokyo).

Sembla ser que una senyora va trucar dient que havia vist una dona que s’assemblava a ella i que la policia se la va trobar al carrer i li van preguntar: “Kikuchi?” i ella va contestar: “sí”.
Imatge de la Kikuchi després de ser detinguda
Quina manera més poc glamurosa de ser detinguda després d’haver estat burlant la justícia durant 17 anys.

Sembla ser que vivia amb la seva parella des de feia 6 anys en una casa a les afores de la ciutat. Tot i que més que casa, se li hauria de dir barraca, perquè la fusta de què estava feta tenia més forats que un colador i semblava que s’hagués d’esfondrar en qualsevol moment.

Des d’aquest matí, en tots els programes la gent es fa les mateixes preguntes: com pot ser que la policia no l’hagi trobat en 17 anys, si ni tan sols havia sortit del país? Com pot ser que hagi estat treballant com a treballadora estable amb una identitat falsa i ningú se n’hagués adonat?

Amb lo tiquis miquis que són els japonesos i la quantitat de papers que et demanen per tal de fer qualsevol cosa, a mi també és un fet que em sorprèn molt, la veritat.

L’home que convivia amb ella ja coneixia la seva veritable identitat. Sabeu com diuen que se’n va assabentar? Doncs sembla ser que, després d’estar sortint junts durant una temporada, li va proposar matrimoni i ella li va dir: “no em puc casar amb tu perquè són la Kikuchi i no em donaran els papers”. L’home va seguir amb ella i, després de què la Kikuchi fos detinguda, va anar a la policia i es va entregar.

De debó, que jo no ho entenc massa... Haurem d’anar seguint a veure què passa.

Jo, un dels primers records que tinc relacionats amb el Japó és precisament el d’aquest atac, quan tindria dotze o tretze anys. A les notícies de qualsevol canal no feien més que parlar d’una gent japonesa que s’havien suïcidat en grup en una casa en una muntanya. Són d’una secta i s’han suïcidat amb gas. Jo no ho vaig acabar d’entendre massa, però sí que sé que, per aquella època, tant a casa com a l’escola ens van començar a parlar molt de sectes i de què aneéssim amb compte. De nou, no sabia ben bé què era una secta, ni on parava exactament el Japó, però la idea em va espantar molt.
Al poc temps, una altra notícia: membres d’una secta havien llançat gas sarí al metro de Tokyo, matant 13 persones. La imatge que em vaig fer jo aleshores no era tampoc massa clara, només la d’un home amb barbes que sortia per la tele i llançant un gas groc. No sé per què groc, potser a la televisió dirien alguna cosa de “gas amarillo” o, simplement, la meva ment infantil li va afegir un color.
Concretament, l’atemptat del metro de Tokio va tenir lloc el 1995 i va ser perpetrat per una secta coneguda com a Aum Shinrikyo, que vaticinava que ja teníem la fi del món al damunt. El que volia el seu líder, un home amb el cabell llarg i barba negres i una túnica que es feia anomenar Shôko Asahara, era derrocar el govern i proclamar-se emperador del Japó. 
El van condemnar per 13 assassinats i el van condemnar a mort a la forca el març de 2004, en el que els mitjans de comunicació japonesos van anomenar “el judici del segle”. Malgrat tot, la pena encara no s’ha executat i sembla ser que encara està a l’espera de què acceptin les apel·lacions que s’han interposat per tal de què se li tregui la pena de mort.

Evidentment, en Shôko Asahara no hagués pogut dur a terme aquest i d’altres atacs si no hagués tingut seguidors. La majoria dels implicats en l’atemptat del gas sarí van ser detinguts excepte tres.

El desembre de l’any passat un d’ells es va entregar a la policia després d’haver viscut a la fuga durant 16 anys. I el dia 3 de juny de 2012, va ser quan van detenir la Naoko Kikuchi.

Ara ja només en queda un.

2 comentaris:

  1. Qué cosas! Parece el argumento de un anime!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo creo que en un anime hubiera habido una persecución o algo... Es que es muy triste, de verdad... Y hablas con los japos y lo único que te contestan es: ay, pues es que ya estaría cansada de esconderse... De verdad, hay veces que creo que tienen horchata en las venas... (aunque pensándolo bien, si tienen horchata, con lo que a mi me gusta y aquí no tienen, me volvería vampira... por Dios, párame que se me va!)

      Lo dicho, cosas que pasan en este país...

      Elimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com