Peso el mateix que quan anava a sisè

D’acord, des que he arribat al Japó m’he engreixat tres quilos que no hi ha manera que em tregui de sobre.

D’acord, medint 1,56m es podria dir, en paraules de la meva mare, que estic “rellenita” (gràcies, Mama, per aportar el teu granet de sorra al complexe...).

Però estareu amb mi que si una noia de 27 anys, que medeix 1,50m i que pesa 37 quilos, no és normal...

Per molt japonesa i per molt baixeta que sigui.

Doncs aquí teniu la prova vivent: la model i talent gyaru Tsubasa Masuwaka 益若つばさ. 

He flipat quan, en aparéixer com a convidada en un programa de tele tothom ha començat a cridar kawaii, kawaii i ha dit que pesava 37 quilos.

“Peso el mateix que quan anava a sisè”, ha dit la Tsubasa. I tothom cridant: Sugoi! Kawaii! すごい！かわいい！ Increíble! Què mona!!

Aquesta és una més de les proves que al Japó estar esquelètica encara no és considerat ser anorèxica. I no només les noies, també els nois.

Recordo que un dia estava dinant a l’escola amb els nens de cinquè, i vaig escoltar aquesta conversa entre dues nenes:

• La meva mare s’ha aprimat molt des que ha deixat de beure cervesa.
• Ah, sí? I ara quan pesa?
• 43 quilos

En aquest punt us podeu imaginar com la Nemui-sensei treu la sopa pel nas com si fos un personatge d’anime i, tossint, li pregunta a la nena:

• Quants anys té la teva mare?
• 45
• I quants germans sou?
• Tres
• Doncs a Espanya se li diria que està malalta...

Potser em direu: “això també passa a Barcelona, que estar prima és considerat maco”. I no us diré que no. Però almenys a Barcelona som conscients de quan algú està massa prim i pot tenir una malaltia. Aquí al Japó tinc la sensació de què encara no han fet aquest pas...