Gafapasta

Ja he entrat a formar part oficialment del club gafapastil!

Les ulleres me les vaig comprar al setembre quan vaig anar a Tokyo, però quan em van arribar a casa la graduació no era correcta i fins que no vaig tornar a Tokyo fa dues setmanes, els vaig convèncer de què no hi veia bé (vaig haver d'anar dos dies perquè em fessin cas!!) i tornessin a fer els vidres, no les he rebut fins avui. ^__^

Actualització de debó amb més continguts interessants (o no) en breu!

(I mira que sóc dolenta amb el myspace angle! >_<)

De zazen i sutres

... o com llevarse a les cinc del matí un diumenge i haver fet meditació zen, recitat un sutra, esmorzat, fet neteja del temple i els voltants i estar llesta per tocar taiko abans de les 9 del matí.

Aquest cap de setmana, com ja vaig anunciar, me'n vaig anar de concentració amb el meu grup de taiko al temple buddhista de Cho-on-ji que hi ha a la prefectura d'Aichi, al poble de Tahara. El temple aquest també té un grup de taiko, així que pel que sembla cada any organitza aquesta mena de concentració de Taiko.

Allà hi vam arribar el dissabte al migdia, una mica més tard del previst perquè resulta que coincidia amb un pont de tres dies i hi havia molta gent que sortia de cap de setmana.

En arribar, ens van fer passar a la sala principal del temple a on la gent ja estava fent zazen, o meditació zen. Jo era la primera vegada que feia una cosa així, però les cames al final em feien un mal... A més, quan fas aquesta mena de meditació sempre hi ha algun monjo fent "la ronda" amb una vara de fusta, amb la que et pica en una determinada part de l'espatlla en principi per millorar la teva postura. Així que quan el vaig sentir apropar-se per darrere i em va picar a l'espatlla dreta, em va entrar el riure, tot i que va ser un riure silenciós xD Qué cosas, oye!

Després d'aquesta primera sessió de meditació, ens vam dirigir cap a la sala a on anàvem a practicar. De fet també hi havia nens, i un dels objectius era ensenyar als nens la manera estàndard de tocar els taiko per si es volen presentar a l'examen oficial per aconseguir un nivell de taiko a nivell estatal (com qui diu que es presenta al First o l'Advanced, vamos). Jo no tenia ni idea de què hi hagués examens d'aquest tipus...

Així que jo em vaig posar a practicar la cançó amb els nens... i és molt trist veure com nens de 7 i 8 anys són moooolt millors que tu! xD Però en fi, va estar bé.

Després, els adults van assajar dues cançons, una que es diu "Eichi" [m'encanta perquè si ho busqueu al youtube, la resta d'enllaços relacionats són d'anime porno xD] i una que es diu "Aichi". Una passada, sobretot la d'Aichi... llàstima que em quedés sense espai a la targeta de memòria i no pogués gravar el video sencer... Videos que podeu veure per cert al youtube, a on m'he obert un compte i aniré posant aquesta mena de videos :P Em podeu trobar com a gaijinrev, tot i que us ho he posat fàcil i ja us he enllaçat els noms de les cançons als videos :P

[per cert, si veieu el video d'"Aichi", les dues persones que porten el happi verd i que estan al centre de la imatge són del meu grup]

Una vegada acabats els assajos, va arribar el torn del sopar i la "festa". La veritat és que va estar força bé, perquè PER FI! després de dos mesos d'anar als assajos, la gent em parla i fins i tot em van dir els seus noms!!! xD I bé, quan ja vaig sentir que em començaven a prendre en consideració va ser quan em van preguntar si tenia novio, i que al grup hi havia tres nois solters (cosa que et diuen tooots els japos quan et coneixen, i que al principi em va sobtar bastant... m'ho va dir fins i tot el cap de la policia quan vaig anar a fer la xerrada!!). En fin, jo vaig dir educadament que no, gràcies... :P

Y con eso y un bizcocho, a dos quarts de deu tothom al llit, perquè al matí següent ens havíem de llevar a les cinc del matí per tornar a fer zazen!!!

Aquí teniu una imatge del jardí del temple de nit. L'estàtua és de Kannon-sama, el boddhisatva de la misericòrdia.

Diumenge va ser com explico al principi del post. Els assajos van durar fins el migdia, i després de dinar (és a dir, a la una) cada un dels grups de taiko que ens havíem reunit (en total, 6) van fer una actuació. Jo vaig sortir amb el grup dels nens i un altres adults a tocar l'única cançó que em sé, "Ikusa daiko", i el meu grup també va tocar "Tenshukaku". Llàstima que aquesta vegada tampoc pogués gravar un vídeo de mi mateixa en plena actuació... segur que dec resultar patètica, però en fin xD

Va ser súper curiós veure l'actuació dels altres grups, perquè al seu costat les nostres actuacions semblaven súper fàcils!! Hi havia un grup que no parava de fer virgueries amb els bacchi (les "baquetes" que es fan servir pels taiko), un altre que tocava amb dos timbals alhora... Una passada, vamos! De fet, no feia més que pensar que jo mai de la vida podré aconseguir fer alguna cosa així mai! >_<

I com a nota anecdòtica del viatge, aquí va una foto que vaig fer en una de les àrees de servei de camí cap al temple.

Simplement, m'encanta! xD

El método Eli

Per si no fos poc haver d'ensenyar anglès a nens de primària, la setmana que ve acaba el meu curs accelerat "Aprenda castellano en 5 horas con el método de la senyu Eli".

I tan accelerat... com que són classes d'una hora a la setmana durant cinc setmanes! Segons l'explicació que sortia a la revisteta del poble, es tractava d'un curs per a principiants a on s'ensenyaria "conversa fàcil per al dia a dia". Però ja em direu quina mena de conversa es pot ensenyar en cinc hores...

Les classes són de 1o a 11 del matí, així que us podeu imaginar el perfil dels meus alumnes: gent jubilada, dones que treballen a mitja jornada o mestresses de casa. La meva supervisora em va dir abans de començar el curs que si hi havia algun alumne que fes alguna cosa rara, com fer fotos o gravar la classe o tal, que li digués, que la meva predecessora es va trobar amb casos així. Jo la veritat és que no he tingut cap problema...

De moment, el que els he ensenyat ha estat:

• a presentar-se, dir el seu nom, d'on son (de dónde soy o de dónde vengo?) i a preguntar-ho --> la cosa és que hi ha gent que després de quatre classes començant amb: "Cómo te llamas?", encara hi ha gent que no sap què li pregunto...
• el verb ser i els pronoms --> això sí que ho saben contestar bé tu
• els dies de la setmana, els mesos de l'any i a contestar la pregunta: "qué día es hoy"
• fruites
• els números.

I precisament, les fotos són del dia en què els ensenyava els números. Els vaig ensenyar com es compta amb els dits a Espanya, perquè és diferent de com compten aquí, i els hi va encantar tu! Ja veus a 18 adults tenint problemes per passar del 8 al 9! xD

En aquesta surto super professional tu! Sembla d'anunci d'acadèmia i tot!

I aquest és l'aspecte que té la classe.

La setmana que ve ja és l'última classe, i he pensat que els ensenyaré noms de menjars i tal. Fins i tot els he preparat en un full com si fos el menú del dia d'un restaurant perquè practiquin! Si és que és el que dic jo, des que he arribat m'estic fent experta amb las manualidades Disney!!

Velocidad punta!!

Bé, quan la meva connexió a internet no fa el tonto i es desconnecta i em deixa tirada... Simplement l'adoro!!

I per quin motiu? Doncs perquè són 100 megues (a ver si te enteras!)!!! I em baixo capítols sencers en menys de cinc minuts!!

Si cliqueu a la imatge, podreu veure a quina velocitat se'm baixava el capítol de FlashForward!! I us juro que he vist velocitat de baixada de 91MB!!

Taiko no tatsujin* ^__^

(* literalment "expert en taiko", és el títol del joc de taiko que hi ha per a la DS :P)

Avui he debutat amb els taiko.

Entre ahir i avui hi ha hagut un festival al barri de Biwajima, a on han actuat els diferents grups de dansa, música, etc... que hi ha a la Vila. I entre ells, ha tocat el grup de taiko al que em vaig unir.

Doncs bé, jo, com ve sent costum, no en tenia ni idea, perquè ningú no me n'havia dit res. Així que arribo divendres a l'assaig, i veig que comencen a decidir quants taiko faran servir a l'actuació, de quina manera els posaran i qui hi sortirà. Ja havien decidit més o menys qui sortiria, i encara hi havia un timbal, així que la noia encarregada de decidir-ho, que la setmana passada m'havia donat la "partitura" d'una de les cançons que assagen, em pregunta si em sé la cançó. Jo li dic que m'ho he estat mirant a casa i que no sé si ho sabré fer bé o què, però que ho puc provar.

Assagem una vegada la cançó, jo m'equivoco un parell o tres de vegades, no sé moure els braços de la manera "bonica" en què els mouen ells, però queda ja decidit que sortiré diumenge. I només havia assajat aquesta cançó 4 o 5 vegades!! O_o

De manera que avui arribo cap a on havíem quedat, i una de les iaies del grup crida: "menys mal que ja has arribat, com que feies tard ja ens estàvem preocupant". Miro el rellotge preocupada i veig que són les 12:06, quan m'havien dit que l'hora de trobada eren les 12:15... Però tot i ser les 12:06, ja havien pujat tots els taiko a la furgoneta i tothom estava preparat... Primera nota mental del dia: si et diuen una hora, arriba-hi mitja hora abans >_<

Però bé, ens dirigim cap al centre a on tindrà lloc l'actuació i anem cap a l'habitació a on ens havíem de canviar de roba. Tot eren dones i m'havia de canviar la samarreta, així que em trec el jersei i en els 5 segons que van entre treure'm el jersei i posar-me la samarreta evidentment em quedo en sostenidors. 5 segons en què toootes les dones del grup comencen a murmurar entre elles: "ui, què ràpid que s'ha tret el jersei!", com escandalitzades. Segona nota mental del dia: porta sempre una samarreta de tirants a sota del jersei si t'has de canviar de roba. (Tot i que en fi, després són elles les que se'n van als onsen i es passegen en pilota picada davant de tothom... )

Després del canvi de roba, la meva fila era aquesta:

Aquí estic amb unes quantes persones del grup. Evidentment, no se m'han presentat en cap moment, així que només em sé el nom de la noia que està més a l'esquerra, i perquè li he preguntat avui. Crec que també li vaig preguntar el nom en algun moment a la dona que porta el kimono rosa, però no aconsegueixo recordar-lo: Okamura, Okamatsu, Matsuoka? Algo així era... :P

L'actuació d'avui del meu grup constava de dues cançons i jo només tocava a la primera, que es diu Ikusa-daiko (戦太鼓) i que literalment significa "Tambors de guerra".

Evidentment, m'he equivocat com tres o quatre vegades, però en fi, per ser la primera vegada que actuo davant del públic en tota la meva vida (bé, si no comptem el tocar la flauta el dia de cantar nadales al cole) crec que podria haver estat mooolt més desastrós. A més, gent que porta molts anys tocant també s'ha equivocat avui, així que tampoc se'm pot demanar l'impossible, no? Però bueno, si veig que ja no em diuen de sortir mai més, voldrà dir que ho he fet tan malament que s'avergonyeixen de mi :P

Posaria el vídeo, però no hi havia ningú que em pogués gravar i he buscat la cançó per internet però no surt (no sé si és que és una cançó només del meu grup, o és una cançó típica de taiko o què, però no l'he trobat). Només puc posar tres fotos que amablement m'ha fet el meu jefe. A veure si em trobeu :P

Aquí sembla que no vaig del tot malament, perquè tinc els braços en la mateixa posició que la resta...

Després de l'actuació ha vingut el moment "Tercera nota mental del dia: sempre porta alguna cosa de menjar amb tu a sobre". Perquè com deia, havíem quedat a les 12, i com que l'altra vegada que van actuar vam dinar tots junts, em pensava que aquesta vegada també. Així que a les 10 he esmorzat més aviat poc per tenir gana a l'hora de dinar. Hem arribat al lloc de l'actuació, i ningú deia res de menjar, així que he pensat: toquem a les 13:45, potser dinem després de l'actuació. Però oh sorpresa! Després de l'actuació només ens han donat unes galetetes i un got de te. Amb la qual cosa no he menjat res fins a les 5 de la tarda que he arribat a casa!! Tots havien dinat abans de les 12!! Mare de Déu, com es pot dinar tant d'hora?! O_o

De moment, el cap de setmana que ve me'n vaig a una concentració de taiko o gasshuku (合宿), que vindria a ser com un "training camp" en què ens passarem dos dies en un temple veient a gent tocar taikos i practicant. Crec (no ho tinc molt clar perquè no m'ho han dit, per variar) que el lloc a on anem es diu Chôon-ji, a la ciutat d'Itako (Prefectura d'Ibaraki) i està a unes tres hores en cotxe de Kiyosu. No tinc molt clar encara com hi aniré ni si m'hi durà algú en cotxe, ni de com serà l'experiència, però la veritat és que en tinc moltes ganes, encara que segons el plannig, el diumenge m'hauré de llevar a les 6 per fer tres quarts d'hora de zazen 座禅 (em moriré!!) i escoltar sutras >_<

Seguiremos informando...

La vetlla (segona i tercera parts)

Avui és dissabte i mentre feia dissabte (ai, quina xispa :P) truquen a la porta i era el meu senyor de correus que em portava un paquet. Però no era un paquet de correus estranger, sinó que era d'un centre comercial que es diu Meitetsu.

Tota estranya de qui em deu haver enviat un regal, miro el remitent i resulta que el regal era de part del meu jefe, per haver assistit a la vetlla del seu pare (aquí la història, per qui no l'hagi llegit). En obrir el paquet hi havia una nota (que no he llegit perquè estava plena de kanji i em feia mandra) en què es deuria dir que moltes gràcies per haver fet costat a la família en un dia tan dolorós o algo així.

A dins del paquet hi havia dues tovalloles de la marca Harrods molt mones. ^__^

Però aquí no acaba la cosa. Fa un parell de dies, vaig rebre per correu una postal també del meu jefe, dient que com que aquest any havien perdut un familiar, no s'havia d'enviar felicitacions d'Any Nou a la família.

I clar, això no només m'ho han enviat a mi, sinó a tothom qui va anar a la vetlla... De manera que tots els diners que van rebre en els sobre per part dels assistents se'ls han hagut de gastar en imprimir i enviar les postals per dir que no se'ls enviï postals d'Any Nou i en aquests regals d'agraïment. O sigui, que més que un regal per part seva, el regal me l'he fet jo amb els diners que els vaig donar...

No seria més fàcil, doncs, que ningú donés res i ells no s'haguessin de molestar en enviar res a canvi?

Aquesta mena de tradicions (de tornes, que diria la meva mare) trobo que són una miqueta engorroses, però bueno...

Segon cap de setmana a Tokyo!

Bé, després de desavinences vàries amb el meu internet i de passar sis dies entre Tokyo i Chiba, ja torno a estar a la Vila del Pingüí.

La veritat és que ja comença a fer fresqueta, així que us estic escrivint això asseguda al meu kotatsu, que vindria a ser la versió japonesa de la mesa camilla espanyola de tota la vida. Encara no he encès l'estufeta, però només estar asseguda i tapada amb el futon ja dóna gustillo, jeje.

Doncs el que us deia. Divendres passat me'n vaig anar cap a Tokyo a passar el cap de setmana, perquè del 9 a l'11 de novembre tenia un curset a Chiba organitzat pel programa JET.

I després d'estar esperant el viatge durant gairebé dos mesos, em vaig despertar divendres totalment chof. No tenia ganes de fer classe i a més la professora i el curs que em va tocar no em van agradar gens! L'únic, és que hi havia una nena de 10 anys (em va tocar quart curs) que era tota una gyaru en potència: anava amb el cabell tenyit de castany clar, portava uns shorts amb unes botes altes i una jaqueta de plomes... no em vull imaginar quina mena de mare té una nena que es tenyeix amb 10 anys... en fin...

Així que després d'un desastre total de classe, vaig agafar el shinkansen i estava tan cansada que vaig estar mig dormint tot el viatge. Només arribar a l'estació de Tokyo havia quedat amb la Maiko, la Mariko i la Moe, les meves amigues de Tokyo, però estava tan desanimada que no en tenia ni ganes...

Peeerò, en apropar-nos a l'estació de Shinagawa, vaig veure la torre de Tokyo il·luminada enmig de tots els gratacels i sense pensar em vaig somriure per primera vegada en tot el dia: "Vaja, estic a Tokyo!" ^__^

Així que en baixar del tren vaig sortir, per variar, per la sortida que no tocava. I com que l'estació de Tokyo és petita [sic], vaig haver de tornar a entrar per sortir per on tocava >_<>

El sopar va anar genial, perquè tot i fer més d'un any que no ens vèiem, la sensació era com si ens retrobessim després d'un parell de setmanes ^__^

Al dia següent vaig anar a Asakusa, a on vaig veure que davant de casa de la Moe (de fet, la foto està feta des del seu balcó) estan construint la nova torre de televisió de Tokyo, la Tokyo Sky Tree, que farà més de 600 metres, el doble de la Torre de Tokyo. I bé, encara no està acabada però a mi ja m'agrada!

Com deia, vaig anar a Asakusa, a on hi ha el temple Sensôj, famós pel Kaminari-mon, o portal del tro. Mentre passejava entre les botiguetes que l'envolten, vaig adonar-me de què hi havia moltes nenes vestides amb kimono, i quan vaig preguntar, resulta que es tractava d'un festival que es diu Shichi-go-san (七五三), que literalment significa 7-5-3, en què les famílies que tenen nenes de 7, 5 i 3 anys van al temple per pregar per a la seva salut.

Estaven totes tan mones!! Semblaven nines!! Llàstima que després creixin i es converteixin en japoneses adultes... :P

La resta del finde el vaig passar amb la Sandra i el Teppei, als que vaig enganxar a Lost, de manera que vaig tenir l'oportunitat de tornar a veure els 4 primers capítols. Aquesta segona vegada vaig entendre l'emoció amb què em parlava sobre la sèrie el Xavi quan la vaig començar a veure jo. I també que el Sawyer millora substancialment del capítol dos al tres... Esas greñas guarretas... me ponía yo tribal... :P

D'aquesta manera, després de poder parlar en català tot el cap de setmana (no us podeu imaginar com trobava a faltar poder parlar sense haver de pensar!), va arribar el dilluns i vaig anar a Chiba pel curset de mig any (tot i que jo només hi porti tres mesos...) destinat als Coordinadors de Relacions Internacionals del programa JET.

La veritat és que va ser molt més interessant del que em pensava. Els cursos estaven molt currats i les persones que els van fer eren molt bones, així que va valdre la pena! Entre d'altres, vaig fer un curset (bé, més aviat una classe, perquè duraven una hora i mitja) sobre protocol japonès i un altre sobre com escriure business e-mails... no sé si em serviran de molt, però el dossier està supercurrat :P

L'hotel a on m'allotjava era el mateix a on es va fer el curs, i vaig tenir la sort d'estar al pis 44 d'un total de 50 pisos, amb la qual cosa tenia unes vistes molt bones de la badia de Chiba :D

.

I estàvem just al davant de l'estadi de Beisbol de l'equip de Chiba, els Maniners (o algo així)

El dimecres, que tocava tornar a la Vila, va ploure a bots i barrals! Així que arribo a l'estació de Tokyo carregada amb la maleta, la motxilla, el paraigües, l'omiyage per a la gent de l'oficina, que és el típic souvenir, però que aquí normalment galetes o alguna cosa de menjar típica del lloc a on has estat i quan intento passar a l'andana, la màquina es posa a pitar, perquè resulta que quan vaig comprar els bitllets me'ls van donar amb la data equivocada i ja havien caducat!! Sort que me'ls van poder canviar sense problemes, que sinó... Fins i tot em van tornar 200 iens, perquè no sé per què el seient que em van donar era més barat que el que jo havia pagat la primera vegada!!

Això també ho haguessin fet a Espanya, oi?