Naoko Kikuchi.
Acusada d’assassinat per haver fabricat el gas sarí que es va fer servir en els atemptats del metro de Tokyo de l’any 1995.
Disset anys a la fuga.
Fotografies de la seva cara a totes les estacions de policia, de tren i de metro.
Portava vivint 6 anys amb un home a qui havia conegut en la seva anterior feina.
I la policia no l’ha trobat fins el dia 3 de juny sobre les 8 del vespre a la ciutat de Sagamihara, a la prefectura de Kanagawa (la que està al costat de Tokyo).
Sembla ser que una senyora va trucar dient que havia vist una dona que s’assemblava a ella i que la policia se la va trobar al carrer i li van preguntar: “Kikuchi?” i ella va contestar: “sí”.
 |
| Imatge de la Kikuchi després de ser detinguda |
Sembla ser que vivia amb la seva parella des de feia 6 anys en una casa a les afores de la ciutat. Tot i que més que casa, se li hauria de dir barraca, perquè la fusta de què estava feta tenia més forats que un colador i semblava que s’hagués d’esfondrar en qualsevol moment.
Des d’aquest matí, en tots els programes la gent es fa les mateixes preguntes: com pot ser que la policia no l’hagi trobat en 17 anys, si ni tan sols havia sortit del país? Com pot ser que hagi estat treballant com a treballadora estable amb una identitat falsa i ningú se n’hagués adonat?
Amb lo tiquis miquis que són els japonesos i la quantitat de papers que et demanen per tal de fer qualsevol cosa, a mi també és un fet que em sorprèn molt, la veritat.
L’home que convivia amb ella ja coneixia la seva veritable identitat. Sabeu com diuen que se’n va assabentar? Doncs sembla ser que, després d’estar sortint junts durant una temporada, li va proposar matrimoni i ella li va dir: “no em puc casar amb tu perquè són la Kikuchi i no em donaran els papers”. L’home va seguir amb ella i, després de què la Kikuchi fos detinguda, va anar a la policia i es va entregar.
De debó, que jo no ho entenc massa... Haurem d’anar seguint a veure què passa.
Jo, un dels primers records que tinc relacionats amb el Japó és precisament el d’aquest atac, quan tindria dotze o tretze anys. A les notícies de qualsevol canal no feien més que parlar d’una gent japonesa que s’havien suïcidat en grup en una casa en una muntanya. Són d’una secta i s’han suïcidat amb gas. Jo no ho vaig acabar d’entendre massa, però sí que sé que, per aquella època, tant a casa com a l’escola ens van començar a parlar molt de sectes i de què aneéssim amb compte. De nou, no sabia ben bé què era una secta, ni on parava exactament el Japó, però la idea em va espantar molt.
Al poc temps, una altra notícia: membres d’una secta havien llançat gas sarí al metro de Tokyo, matant 13 persones. La imatge que em vaig fer jo aleshores no era tampoc massa clara, només la d’un home amb barbes que sortia per la tele i llançant un gas groc. No sé per què groc, potser a la televisió dirien alguna cosa de “gas amarillo” o, simplement, la meva ment infantil li va afegir un color.
Evidentment, en Shôko Asahara no hagués pogut dur a terme aquest i d’altres atacs si no hagués tingut seguidors. La majoria dels implicats en l’atemptat del gas sarí van ser detinguts excepte tres.
El desembre de l’any passat un d’ells es va entregar a la policia després d’haver viscut a la fuga durant 16 anys. I el dia 3 de juny de 2012, va ser quan van detenir la Naoko Kikuchi.
Ara ja només en queda un.
