Connexió Japó 24 - Les Gals

Com ja deveu recordar, fa cosa de gairebé 4 mesos (sí, el temps vola!) vaig estar gairebé un mes de tornada a Barcelona. Un mes en què per primera vegada estava a la ràdio en directe des que aquesta petita secció radiofònica va néixer.

Potser, com que fa tant de temps que no hi ha cap actualització sota l'etiqueta "Connexió Japó", haureu pensat que la secció ja no es fa. Sí que es fa, l'únic és que jo he estat primer massa mandrosa, i després massa ocupada per pujar els capítol...

Així que, amb la intenció d'acabar-los de pujar tots i posar-nos al dia, aquí us deixo el capítol dedicat a les gals, una de les tribus urbanes que volten pels carrers del Japó.

Paco Martínez Soria a la japonesa

galicMare meva, tinc la sensació de què fa segles que no actualitzo...

La qual cosa és veritat a mitges perquè si bé fa 12 dies que no actualitzo, tampoc és tant...

Sé que no és excusa per no passar-me per aquí més sovint, però com ja vaig anunciar al mes d'agost, el 5 de novembre tinc l'examen oficial de japonès i m'estic llevant d'hora cada dia per estudiar, amb la qual cosa me'n vaig a dormir aviat també i hi ha molts dies en què ni tan sols encenc l'ordinador.

Moltes vegades (la gran majoria :P) escrivia els posts a la feina... però últimament també és un no parar!

I com que potser així una de les coses més "notòries" que he fet aquests últims dies està relacionat amb la feina, doncs començarem per aquí.

El dijous i el divendres d'aquesta setmana (14 i 15) he anat de viatge de negocis a Tokyo amb el meu cap. Vam tenir una reunió a l'Instituto Cervantes, com l'any passat, perquè com que la Vila està agermanada amb Jerez de la Frontera, al meu cap li agradaria que almenys una vegada a l'any es pogués portar alguna de les exposicions del Cervantes al museu del poble.

El millor va ser per la nit, quan vam anar a buscar l'hotel... El meu cap havia reservat hotel al barri de Shinjuku, més concretament a Kabuki-chô, que vindria a ser el Barrio Rojo de Tokyo... Mare meva, imagineu-vos a un japo que és més baixet que jo (sí sí, com us ho dic), amb traje, mirant un mapa i súper perdut... enmig de llums de neó, sales d'streap-tease i hostos! De debó que era com si estigués amb el Paco Martínez Soria al mig de Tokyo! Quina vergonya!

A més a més, li va donar que volia anar a sopar a un restaurant concret... que no hi havia manera de trobar! Quan una altra cosa no, però de restaurants i bars precisament no en falten, a Kabukic-chô! Jo ja va arribar un punt en què em vaig posar de mala llet i tot: qualsevol lloc està bé!

Al final va entrar en un combini per preguntar l'adreça i el vam trobar... i va resultar ser un bluff de puesto! Evidentment, en arribar va demanar una ampolla  de vi i es va emborratxar de seguida... Jo em vaig beure dues copes (i mira que estava dolent) i estava tan fresca! ¬¬

El problema va venir al moment de tornar a l'hotel... A mi no em fa por caminar sola de nit per Kabuki-chô, perquè sé que en ser noia i ser estrangera no em vindran els hostos a parlar... Però també és cert que la gran majoria dels negocis d'aquest barri els porten els yakuza, i que un home japonès borratxo pot tenir problemes sense buscar-ho. I és evident que el meu cap no en té ni idea d'això... Així que fins que no vam arribar a l'hotel vaig patir bastant perquè no passés res...

I aquesta és una altra... segur que en veure a un japonès amb una estrangera per una zona plena de love hotels més d'un es pensaria que era la seva cita... cosa que us podeu imaginar la gràcia que em fa... Per sort, vam arribar sense incidents i jo vaig anar a dormir sana i salva.

Divendres, aprofitant que a estàvem a Tokyo (bé, la veritat és que el meu cap ho va fer a propòsit) vam anar l'ambaixada espanyola a celebrar el dia de la Hispanitat. O el que és el mateix: menjar espanyol de gratis :P Quin formatge! Xocolata amb xurros! Fins i tot Estrella Galicia! (Que em va fer il·lusió, però que hagués preferit que fos Voll Damm >_<)

Sembla ser que el fins ara ambaixador al Japó acaba aquest any i que n'arribarà un de nou (crec que em van dir que és de Zaragoza) i el meu cap el volia saludar. Jo no sé què es pensava, que podria tenir una audiència o algo, perquè li volia parlar sobre l'exposició de Miró que vam fer al museu i donar-li la seva targeta.. Però en fi, li va donar la mà i a mi em va fer dos petons (tot i que m'haguessin fet més il·lusió uns Ferrero Rocher, altre gran ausente...)

Una cosa que em va sorprendre molt veure a moltes espanyoles casades amb japonesos i amb nens! I això que sempre es té la imatge contrària...

Després d'aquests dos dies intensos vaig arribar a casa morta! És el que té ser una business woman xD

Finalment, una declarací d'intencions: Intentaré actualitzar ni que sigui un cop a la setmana. Tot i que fins el mes de febrer aniré de bòlit, així que no puc prometre molta regularitat.

Però si em trobeu a faltar i necessiteu saber de mi, sempre podeu llegir el meu twitter, que sí que actualitzo bastant... És la facilitat de poder actualitzar a través del mòbil ;P

La Vila News 9 - Begudes d'estiu

Ja sé que tinc el bloc una mica abandonat, però és que últimament entre una cosa i l'altra estic súper liada!! >_<

Però bé, així en una actualització ràpida, us presento la novena entrega de “La Vila news”.

En aquesta edició el que faig és presentar als japonesos 4 begudes típiques de l’estiu espanyol.

La primera, i la més coneguda fins i tot entre els japonesos, és la sangria. La segona, la clara. Els explico la recepta i que fer-la a casa és molt fàcil, així que els animo a probar-la.

I de fet, les dones que reparteixen el dinar en una de les meves escoles, em van dir que havien llegit l’article i em van estar interrogant sobre la clara.

- “De debó està bo?”

- “No sé jo, això de barrejar llimona a la cervesa...”

- “És que sempre ens han dit que amb la cervesa no es barreja res...”

- Però a mi no m’agrada la cervesa perquè és amarga...

- Va, aquest cap de setmana ho probaré!

- Jo també!

Al cap d’una setmana, aquest dilluns en arribar a l’escola em van dir que ho havien probat i que els havia agradat molt, perquè estava més dolç i no notaven l’amargor de la cervesa. Fins i tot havia agradat als marits! (Almenys això és el que em van dir).

De manera que ni que sigui a dues persones, he aconseguit ampliar una mica les fronteres de la clara :P

Les altres dues begudes que no poden faltar a l’estiu (bé, almenys al meu) són l’orxata i el granissat.

Al Japó no hi ha cap beguda equivalent a l’orxata, i per molt que busqui al diccionari xufa i ho tradueixi, quan ho llegeixen es queden igual. Així que vaig haver de dir que a primera vista sembla llet, però d’un color una mica més fosc, però que el sabor és molt característic, molt més dolç que el de la llet.

En el cas del granissat, és una mica més fàcil de fer-ho entendre perquè al Japó tenen una mena de gelat que es diu kakigôri カキ氷. No sé si heu vist mai algún capítol del Shin-chan en què compra una màquina de fer “gelat”. Més que gelat, el que fa és picar el gel i, a sobre del gel picat, es posa sirope de diferents colors. Doncs la manera d’explicar-ho és dient que el granissat és un kakigôri en què enlloc d’afegir sirope s’afegeix suc de llimona (o, últimament, de la fruita que vulguis), de manera que queda més líquid.

Mare meva, cada vegada se’m fa més difícil trobar temes i, el que és encara més difícil: com explicar les coses perquè les entenguin! Ara he d’escriure l’article pel novembre i no sé de què parlar!

Heeeelp!

Una classe de mates qualsevol

*Ninuninuniii*

Sona la musiqueta que, a cada escola primària indica que les classes són a punt de començar i que s’han de dirigir a l’aula.

S’escolten les corredisses dels nens pels passadissos per arribar a classe. Les portes correderes obrir-se i tancar-se. Les cadires i els puptitres són arrossegats mentre els nens arriben, s’asseuen, parlen amb els companys fins que arriba el professor.

*Kin-kon-kan-koooon*

Sona la campana d’inici de les classes, i els nens s’aixequen per saludar el professor. Després del reglamentari onegaishimasu お願いします (literalment “et prego”, però que a la lleugera es pot traduir com a “siusplau”) els nens seuen als seus pupitres i esperen a què el professor comenci la classe.

Ara mateix, és l’hora de matemàtiques. Els nens es preparen per fer divisions. Treuen la llibreta del calaix i el llapis per escriure la pregunta que els farà el professor.

“Si hi ha 18 nens i cada dia en mato 3, quants dies trigaré en matar-los a tots?”

Els nens copien el que diu el professor però, una vegada ho han copiat, es miren incrèduls i espantats. Evidentment, no diuen res al professor i fan l’operació “18 dividit entre 3...”

Un dels nens, en arribar a casa, ensenya la llibreta a la seva mare.

La mare, en veure-ho, truca feta una fera a l’escola.

A l’escola, el director s’escandalitza.

Avisen fins i tot la conselleria d’educació prefectural i decideixen despatxar el professor.

Fi

Aquesta història, que pot semblar ciència-ficció, ha passat realment en una escola de la ciutat d’Okazaki, a la prefectura d’Aichi, la mateixa a on visc jo.

El professor en qüestió, de 45 anys, es va justificar dient que els nens no li feien cas i ho va dir sense pensar per cridar la seva atenció i crear una classe “divertida”, que després, quan es va adonar del que havia fet, li va saber molt de greu i va disculpar-se amb els alumnes. Però el mal ja estava fet.

Ahir mirant la televisió vaig veure com el director de l’escola i el conseller d’educació es disculpaven públicament davant dels mitjans de comunicació, el primer amb llàgrimes als ulls.

La presentadora de les notícies es preguntava horroritzada que quina mena d’educació se li donava als nens, en un ambient, l’escola, en què el que s’ha d’emfasitzar és la importància i el respecte a la pròpia vida i a la vida dels altres.

A mi, el que em va quedar marcat va ser, una vegada més, veure algú amb un càrrec important disculpant-se públicament per una cosa que ni tan sols ha fet ell, mostrant tant de penediment que fins i tot plora.

Igual que a casa nostra, oi?

Debut amb el Tsuzumi

Recordeu que us vaig dir que havia començat a tocar el tzuzumi　鼓? Sí home, aquest taiko en forma de rellotge de sorra que es toca en el teatre noh 能?


Doncs avui he debutat.


La veritat és que només fa un mes que estic assajant, i potser han estat 4 assajos de 30 minuts, així que us podeu imaginar lo bona que sóc (ja us ho dic jo: pèssima, tot i que si feu cas als japonesos, sóc aquí un geni, però ja sabem com són els japonesos...). I de fet, abans fins i tot de començar a practicar, la professora ja em va dir que el 12 de setembre hi havia una actuació i que jo hi sortiria, així que ja anava sobre avís... :P


Així que avui, diumenge, m'he llevat a les 6 del matí per passar tot el dia a Showa Mura, a la prefectura de Gifu, per participar en una mena de festival en què diferents grups de noh de la zona han fet una mena de "festival". 


La meva petita aportació al món del teatre noh ha estat només de 5 minuts, pels quals m'he hagut de posar un yukata, el kimono lleuger de cotó que es porta a l'estiu i a sobre, una mena de pantalons que es diuen hakama. El resultat ha estat aquest:

From Debut amb el Tsuzumi

Que dius, fa patxoca, però si tens en compte que estàvem a 36 graus... tanta capa de roba fa suar com una desesperada! i amb tants cordills i faixes que duia, tenia l'ànima oprimida ja! I, evidentment, no es pot anar al lavabo amb aquestes pintes... >_< 


Però el que dèiem, patxoca en fas una estona :P


I en el moment de l'actuació, el so no em surt com ha de sortir i fins i tot hi ha hagut moments en què no ha sortit cap so en absolut, però després mirant altres grups encara cooridnaven menys que nosaltres :P


Aquí teniu dues fotos perquè us feu a la idea:

From Debut amb el Tsuzumi

El "cuarteto" de tsuzumi en plena acció.

From Debut amb el Tsuzumi

Tot el grup al complet. 

Kit Kat Series #12 - Kit Kat de maduixa

Aquesta vegada no m’extendré gaire amb l’explicació, perquè les barretes mini de Kit Kat amb gust a maduixa tenen el mateix sabor que les mini-boletes de maduixa que ja vaig comentar fa uns quants mesos. És a dir: són insípides.

From Kit Kat Series

From Kit Kat Series

Kit Kat Series #11 - Mini Kit Kat de Nabiu

Mini Kit Kat de Nabiu

O, perquè ens entenguem, arándanos.

From Kit Kat Series

Aquest és un dels sabors que tenia a casa abans de tornar a Barcelona i que s’havien desintegrat quan vaig tornar.

Pensava que ja no en trobaria més, perquè anaven dins d’una bossa especial amb mini Kit Kats de maduixa i de xocolata normal. Però la setmana passada els vaig tornar a veure i, tot i que havia pensat de no seguir amb aquesta secció, no vaig poder evitar-ho i ho vaig comprar.

I bé, com m’esperava, no són res de l’altra món. La cobertura és de xocolata amb llet, com el Kit Kat original. Després, representa que a dins és a on va el sabor de nabiu. Doncs bé, quan mossegues, el sabor que notes és el de la xocolata amb llet barrejat amb un regust de Bubbaloo de mora azul. N’heu menjat mai? Des de sempre que aquest sabor de xiclet havia estat el meu preferit (bé, m’agradaven més els Boomers de menta abans de què els reduïssin a la meitat de tamany i els traguessin sabor...). Però què voleu que us digui, barrejat amb la xocolata, no fan una massa bona parella...

Valors energètics del Kit Kat de Nabiu (per paquetet mini de 12.3 g.)

Calories: 66 Kcal.