Kit Kat Series #6 - Barra de Te verd d'Uji

Al Japó, a banda dels Kit Kat normals, dels Kit Kat mini i dels Kit Kat en forma de boletes, també tenen barres de Kit Kat.


En aquesta ocasió, vaig trobar la versió en barra del Kit Kat de sencha d'Uji. De fet, el Kit Kat en edició mini del mateix sabor és un dels omiyage que es venen a Kyoto i a tota la zona de Kansai, ja que el poble d'Uji és famós per ser una zona productora de te verd (a banda de tenir un un edifici que es diu Byôdôin i que surt a les monedes de 5 iens).

From Kit Kat Series

Com es pot veure a la foto, la barra de Kit Kat és realment tot un mazacote... així que me'l vaig guardar per una ocasió especial, com va ser veure l'últim capítol de Lost.


I de la mateixa manera que Lost, en acabar, em va deixar la sensació de què al principi prometia però després tot no era més que fum (permeteu-me el guinyo :P)


La barra de Kit Kat Sencha d'Uji és de color verd. De quin color hauria de ser sinó? La xocolata emprada per la cobertura és blanca amb un lleuger toc a te verd. Pel que fa a la galeta, entre làmina i làmina hi havia una fina pasta amb gust a te verd.


La primera mossegada va ser gloriosa: la xocolata tenia realment gust de te verd, de manera que la dolçor de la xocolata blanca quedava compensada amb l'amargor del sencha.


Però com deia, la barra era un mazacote, de manera que mentre la primera queixalada va deixar una valoració positiva, quan ja portava més de la meitat de la barra la dolçor excessiva es va apoderar del conjunt fent-se massa empalagós pel meu gust. Potser les barres mini són millors, perquè en ser més petites, et deixen amb el gustet bo inicial i no arriben a saturar. Quan les tasti (m'estan esperant a la nevera :P), tornaré a fer valoració.


Valor energètic de la Barra de Kit Kat Sencha d'Uji (44 g)
Calories: 243 Kcal
Proteïnes: 1.5 g
Greixos: 14.2 g
Hidrats de Carboni: 27.2 g
Sodi: 11-34 mg

Kit Kat Series #5 - Kit Kat Framboise

Farà cosa d'un mes que comprar aquest paquet de Kit Kat de Gerd, nascut de la col·laboració entre la casa Nestlé i una empresa que de "costumització" de dolços que es diu Sweets Concept.

From Kit Kat Series

La veritat és que li tenia moltes ganes, perquè l'embolcall prometia: era una combinació de cartró satinat amb cartró una mica rugós al tacte, molt interessant. I també perquè tot el que sigui gerd, maduixa, maduixot i derivats em torna boja. Així que us podeu imaginar l'emoció en veure'l al 7eleven de torn.


Així que obro l'embolcall individual amb tota la il·lusió del món, i em trobo que, aquesta vegada, tot i ser de gerd, la xocolata és xocolata amb llet normal, res de colorant per fer-lo semblar una pantera rosa. 

From Kit Kat Series

L'únic, que entre la galeta hi havia una fina capa de melmelada de gerd que li donava un aroma diferent.


L'explicació del sabor escrita a la caixa deia el següent:

"El sabor del pastís de gerd que tan agrada a les noies, fet Kit Kat! Una excel·lent combinació entre l'acidesa del gerd acabat de collir amb un toc de formatge."
(Cobertura) Xocolata amb llet amb gust a gerd
(Farciment) Suc de gerd amb pols + formatge fresc

Però en clavar-li queixalada, decepció: insípid. Gust de xocolata de kit kat de tota la vida, amb un regust estrany a una cosa que vol assemblar-se al gerd. De fet, el tema del formatge no sé a on el deuen haver posat... 


La veritat és que no li vaig trobar massa diferència a les Boles de Maduixa Edició limitada.


Una vegada més, un sabor que no trobaré a faltar.


Valor energètic del Kit Kat Framboise (per paquet de 18 g)


Calories: 97 Kcal
Proteïnes: 1.2 g
Greixos: 5.4 g
Hidrats de Carboni: 10.9 g
Sodi: 7-24 mg

Taik-ocupada

Tinc ara mateix en espera bastants temes per al blog, però últimament em passo gairebé tot el temps que passo a casa estic estudiant taiko! (d'acord, tot el temps que em queda després de descomptar el temps perdut entre twitter, mail i una mica de navegació sense rumb per la xarxa :P)


Com ja sabeu, des de finals de setembre que formo part d'un dels grups de taiko de la Vila (ara n'hi ha 4, però ja parlaré amb més deteniment d'això en un altre moment...).


Doncs bé, resulta que aquest diumenge celebren el 30è anniversari de la seva fundació. I amb això, evidentment, han muntat un xou imponent. Gairebé 2 hores d'actuació, en què també venen com a estrella convidada un grup de taiko d'un dels temples de Nagoya.


Aleshores clar, portem des del mes de febrer assajant cada divendres. I des del mes d'abril i, sobretot, el mes de maig, el ritme d'assaigs és brutal! De les 4 setmanes del mes de maig, dues he tingut taiko (entre assaig i actuacions) de dimecres a diumenge! 


De les cançons que es tocaran diumenge, jo en toco 5, de les quals no es pot dir que me'n sàpiga bé cap... 


Una de les que no em sé, Shachi daiko　鯱太鼓 la vaig escoltar per primera vegada fa un mes i mig. Per afegir-li més cosa a l'assumpte, en comptes de tocar el taiko normal, en aquesta toco el que es diu okedaiko 桶太鼓, en què els braços es mouen de manera diferent a la que jo estava acostumada. Comencem bé!

L'altra, Eichi no matsuri 叡智の祭り, la vaig escoltar una vegada el mes d'octubre, però no la vaig començar a assajar fins ara fa just un mes, el dia 21 d'abril! I per acabar-ho d'adobar, m'han posat a primera fila!! És una cançó xula de tocar, però és llarga i és d'aquelles que per molt que l'escolti i m'estudiï la partitura, quan crec que ja me la sé, arriba una part en què et quedes en blanc i no saps com continuar... Pels qui tingueu curiositat, aquí us deixo l'enllaç del vídeo que vaig fer d'Eichi no matsuri el mes d'octubre:





En fi, que després de la feina i dels assajos, em passo escoltant aquestes cançons i assajant doncs fins passada la mitjanit... >_<


(Això sense comptar 8 cançons més que m'he d'aprendre pel Bon Odori 盆踊り festival de l'estiu per excel·lència... però d'això ja en parlaré un altre dia...)

Connexió Japó 17 - Japonesos i menjar II

Segona entrega de la trilogia centrada en els japonesos i la seva obsessió amb el menjar. 


En aquesta entrega, parlo del que a casa coneixem com a la Piràmide Alimentària, i que al Japó resulta que és una Baldufa. 


Clar, jo amb això de capgirar les coses i tot plegat, ja no sé què fer! I així estic! 



Aquí us poso la piràmide que ja hauríem de conèixer tots, disponible a la pàgina de la Fundación Dieta Mediterránea... 

i la baldufa, que no us penseu, tampoc fa massa que dóna tombs pel Japó, disponible a la pàgina "Guia d'equilibri alimentari" shokuji baransu gaido 食事バランスガイド....

I per què veieu el que vull dir quan dic que el que mengen tampoc és tan equilibrat, una mostra del meu dinar a una de les escoles la setmana passada:

Definició del menú: Fideus yakisoba, panet brioix (dins del qual s'havien de ficar els fideus), dos shuumai, que són uns farcellets de carn, i el que hi ha a l'esquerra de la imatge és una mica de iogurt amb fruita (sí, increíble, però aquell dia vam tenir postre!). La llet no surt a la foto perquè no tenia intenció de beure-me-la. Però després de menjar la mateixa ració que un nen de 9 anys, em moria de gana, així que em vaig beure els 200 ml de llet sencera, amb el conseqüent mal d'estómac durant tota la tarda :S


Aleshores, us imploro: ajudeu-me! Vosaltres de mi, què faríeu?


(I oju al datu: estic confusa, no confosa xD)

La Vila News 5 - L'art de saludar

Un altre mes arriba les cases de la Vila del Pingüí la Vila News, i amb el mes de maig ja van 5 “Racons de l’Eli” que apareixen publicats!

En l’edició de maig, em centro en un tema una mica complicat de traduir com són les “salutacions” o aquelles frases o paraules que es diuen a una altra persona en determinades situacions.

Per exemple, l’expressió “Jesús!”, quan algú estornuda. Al Japó, que sempre diuen alguna cosa per a TOT, no diuen res quan algú estornuda. Jo no ho puc evitar, i cada vegada que algú estornuda faig l’acte de dir “Jesús”, però al final sempre em controlo perquè clar, ningú no ho entendria i em mirarien raro (encara més).

I d’aquesta manera és com començo l’article.

Segueixo amb el que es diu en el moment de menjar. A Espanya es diu “Buen Provecho” a algú que estigui menjant, encara que la persona que ho digui no estigui menjant. Al Japó és al contrari.

Abans de començar a menjar, es diu Itadakimasu! 頂きます, que significa literalment “Prenc”. Aquesta expressió s’utilitza com un gest d’agraïment cap a la persona que t’ha preparat el menjar, de manera que només la diu la persona que menja, i com si s’ho digués a ella mateixa. És a dir, totalment al contrari que a Espanya! Perquè a Espanya, si estàs menjant sol, normalment no et dius “buen provecho”, mentre que els japonesos sí que diuen “Itadakimasu” quan estan sols. En canvi, mai veuràs a un japonès dient-li Itadakimasu a una persona que estigui menjant.

Per complicar més el tema, nosaltres quan acabem de menjar no diem pas res. Doncs els japonesos diuen Gochisô-sama deshita ご馳走様でした “Estava molt bo”. I flipen quan els dius que en castellà no es diu res. De fet, ho vaig haver de buscar al diccionari, a on hi ha expressament una nota a on es diu que en castellà no hi ha equivalent, perquè em creguessin!!

Ho heu entès? Perquè a mi em va costar força fer entendre als japonesos tot això del buen provecho. Tan obvi que ens sembla, a nosaltres...

I acabo amb les salutacions pròpiament dites. És a dir, que a Espanya, quan et presenten algú o quan et retrobes amb un amic, es fan dos petons. Els japonesos fan una reverència, així que explico la cara d’espant que va posar una persona japonesa quan me la van presentar a Barcelona i li vaig fer dos petons.

Acabo dient que, encara que als japonesos els hi pugui fer vergonya això de fer dos petons, jo trobo que és una tradició molt maca i que podrien començar a practicar-la :P

Kit Kat Series #4 - Kit Kat Boles de Maduixa Edició Limitada

Dimarts, tornant de classe d’aerobic, vaig anar a comprar llet al conbini i vaig topar-me amb aquesta bosseta de boletes de Kit Kat de Maduixa.

From Kit Kat Series

Les boletes estan recobertes de xocolata amb llet i, a l’interior, entre la galeta, tenen crema amb sabor a maduixa.

From Kit Kat Series

La veritat és que el sabor a maduixa és bastant minso i que queda bastant amagat darrere el gust de la xocolata.

Tot i que me les vaig menjar d’una sentada (no sé jo si compensa l’estona d’aeròbic que havia fet abans...), no maten. És com com menjar un Kit Kat normal, però enlloc de en barretes, en forma de boletes, i que et deixa un regustillo raro a maduixa després de menjar-te’l.

Així que, tot i ser edició especial, no em sabrà greu quan ja no es pugui trobar a les botigues.

Informació nutricional del Kit Kat Boles de Maduixa Edició Limitada (per paquet de 35g):

Calories: 186 Kcal

Proteïnes: 2.2 g

Greixos: 10.3 g

Hidrats de Carboni: 21.1 g

Sodi: 12-38 mg

Kit Kat Series #3 - Kit Kat Royal Milk Tea

El dia de Sant Jordi vaig trobar al 7eleven el Kit Kat amb gust a Royal Milk Tea.

From Kit Kat Series

Com el de Flam de Natilla, el de Royal Milk Tea està recobert de xocolata blanca, tot i que el color és una mica més pàl·lid.

From Kit Kat Series

Pel que fa al sabor, en el moment de menjar-lo i mastegar-lo, és bastant normal, tirant a insípid. Però el regust que deixa a la boca és realment de te amb llet.


La descripció del sabor que se'n fa a la caixa és la següent:

"L'autèntic sabor del te amb llet que es beu a Anglaterra. Gaudiu del delicat i refrescant sabor que la llet atorga al te en aquest Kit Kat nascut a Anglaterra"

El sabor és bastant així així, però la caixa té el seu què. La caixa exterior està decorada amb un estampat escocès de tons vermells, i amb una filera de Guàrdies Reials. Fins i tot apareixen al cantó de la caixa!

From Kit Kat Series

Pel que fa als embolcalls individuals, l’estampat escocès és de color blau.

From Kit Kat Series

Ah! Me n’havia oblidat, i m’imagino que a aquestes alçades ja ho haureu deduït, però aquí al Japó, les barretes van embolicades de dues en dues, i fins i tot hi ha versions mini, en què les barretes són la meitat de curtes.

Valors energètics del Kit Kat Royal Milk Tea (per paquet de 18g):

Calories: 100 Kcal

Proteïnes: 0.62 g

Greixos: 5.8 g

Hidrats de Carboni: 11.3 g

Sodi: 4-15 mg