Fujisan

Aquests dies ha estat nevant força, fet que m’ha fet pensar en el Mont Fuji, potser perquè la imatge arquetípica d’aquest volcà és la de la seva silueta amb la punta nevada. Una imatge que, si tens la sort de veure, és impressionant.

Foto feta el desembre de 2007

La forma correcta de referir-se en japonès a aquest volcà és Fujisan. Encara avui en dia hi ha molta gent que l’anomena Fuji-yama, però és un error en la lectura dels ideogrames xinesos kanji 漢字 que componen el seu nom. El kanji yama 山 es llegeix així quan està sol, per referir-se a una muntanya en general. Però quan va darrere del nom propi de la muntanya, en aquest cas Fuji 富士, es llegeix com a san. Que no cal confondre amb el –san －さん, sufix que significa senyor o senyora.

El mont Fuji, en realitat, és un volcà, i el cert és que encara està actiu. Tot i que fa més de 300 anys que no entra en erupció, fins als anys 60 anava sortint fum intermitentment, fet que, com us podeu imaginar, crea molta alarma. També es diu que, si ocorregués un terratrèmol fort en alguna zona propera al volcà, entraria en erupció gairebé automàticament.

El Fujisan va entrar a la llista del Patrimoni Natural de la Humanitat l’any 2013. Es troba entre les prectures de Shiga i Yamanashi i té una alçada de 3.776 metres. Si tens sort de què el dia és clar i sense núvols, es pot veure la seva silueta en el trajecte en Shinkansen que va des de Tokyo fins a Nagoya. Jo he tingut sort, i l’he pogut veure les dues últimes vegades que he anat fins allà.

29-4-2013, des del Shinkansen

19-11-2013, des del Shinkansen

Un dels motius donats com a justificació de la seva elecció com a Patrimoni Natural de la Humanitat és el de la seva importància tant en la religió com en la cultura. El Fujisan és considerat sagrat al Japó des del segle VII i, fins a finals del segle XIX, estava prohibit que les dones l’escalessin.

Pel que fa a la pintura, des del segle XIV que hi ha representacions de la silueta majestuosa del Fuji, però potser les pintures més famoses són les 36 Vistes delMont Fuji que es va realitzar el mestre de l’estil Ukiyo-e Hokusai. Crec que fins i tot persones que no tenen interès en el Japó han vist aquesta imatge alguna vegada a la seva vida.

El Fuji no només ha servit d’inspiració en la pintura, sinó també en la poesia, en la música, en la literatura...

Una de les obres més significatives que fa referència al mont Fuji com el mont que està més a prop del Cel és el del Taketori Monogatari 竹取物語, escrit al segle X i traduït al castellà com a El cuento del cortador de bambú. En aquesta obra, entre altres coses, s’explica la creació del volcà.

En aquesta història, un matrimoni vell que no pot tenir fills troba una nena petita dins d’un tronc de bambú i decideixen criar-la com si fos la seva filla. La nena, a qui anomenen Kaguya, és molt maca i té molts pretendents, però ella no es vol casar i posa tasques molt perilloses i difícils als pretendents, entre els quals hi consta fins i i tot l’emperador.

Però un dia, la Kaguya confessa als seus pares que és la princesa del regne de la lluna Kaguya-hime かぐや姫 i decideix deixar la terra, moment que capta aquesta pintura de Tosa Horomichi.

Malgrat tot, l’emperador no pot oblidar-la i va fins a la muntanya que segons ell estava més a prop del cel, que resulta que era el Mont Fuji, per tal de cremar la carta de comiat que li havia escrit la princesa Kaguya. 

L’emperador, després de fer cas a un monjo, fa enfadar la princesa que, com a càstig, demana a les persones de la lluna que facin sortir foc, lava i gasos verinosos del mont, convertint-lo en volcà. Des d’aleshores, es considera que les erupcions del Fujisan són causades per la fúria acumulada de la Kaguya-hime.

De fet, la princesa Kaguya és la protagonista d’una de les últimes pel·lícules de l’estudi Ghibli, "La historia de la Princesa Kaguya" Kaguya-hime no monogatari かぐや姫の物語. 

Recordo que la primera vegada que vaig veure la silueta del Fujisan va ser des de la finestra al final del passadís de la universitat on estava estudiant a Tokyo, i va ser un moment màgic. 

La segona, va ser des de gairebé 70 metres d'alçada, al capdamunt de la muntanya russa Fujiyama, al parc d'atraccions Fuji-Q Highland.

Desembre de 2007, des del Fuji-q Highland

I va ser en aquell moment, en veure'l amb el cim envoltat de núvols, que vaig adonar-me de què m'agradava Japó.

I vosaltres, heu tingut la sort de veure el Fuji? Sabeu quin va ser el moment en què us vau adonar que us agradava Japó?

Per Sant Valentí, xocolata o flors?

Sant Valentí, al Japó, és sinònim de regalar xocolata.

Però, a diferència dels països occidentals, a les noies japoneses no els importa especialment tenir o no xicot durant aquest dia sinó que són els nois els que es posen nerviosos.

Per què?

Doncs perquè són les noies, i només les noies, qui regalen xocolata als nois.

La tradició va estendre's pel país durant els anys 70, quan les empreses van empescar-se la història de què el dia de Sant Valentí era la ocasió perfecta perquè les noies declaressin el seu amor als nois regalant-los xocolata.

Per això hi ha molts nois que es posen nerviosos, perquè si alguna vegada heu tingut l'experiència de ser l'única noia en no rebre rosa el dia de Sant Jordi, sabeu que no mola veure com els amics reben dolços i tu no...

Actualment, a banda del honmei-choco 本命チョコ, la xocolata que es regala al nois que t'agrada, hi ha principalment tres tipus de xocolata:

• la giri-choco 義理チョコ, “xocolata per obligació”, que és la que es compra per repartir entre els homes de la teva oficina.
  

• la tomo-choco 友チョコ, “xocolata d'amigues”, que es regalen entre les noies
  
• la jiko-choco 自己チョコ “xocolata per a un”, que és la xocolata que et compres a tu mateix per menjar-te sol. Una mica trist, però qui millor que tu sap quina és la teva xocolata preferida?

Entre tanta xocolata, ja sigui per amor o per obligació, a alguna ment pensant japonesa se li va ocórrer: i per a les noies, què? Així que l'any 1980 es va establir que el 14 de març seria el Dia Blanc White Day ホワイトデー, dia en què els nois han de tornar el regal a les noies.

Però, en el cas dels nois, no cal que sigui xocolata, poden ser altres coses, però sempre han de ser d'un valor superior al regal que van rebre, almenys un 30% segons algunes revistes femenines.

Malgrat tot, sembla que els comerciants no estan mai satisfets i sempre busquen la manera de continuar escurant la butxaca dels consumidors.

I és que ara qui vol la seva part del pastís són les floristeries. Des de 2011, les associacions de floristes han començat la campanya Flower Valentine フラワーバレンタイン en què, oh, sorpresa!, volen que els nois també aprofitin el dia de Sant Valentí per demostrar a les seves xicotes com les estimen regalant-los flors.

Tot i que les flors per Sant Valentí encara no s'han fet molt populars, personalment crec que és donar una mica de temps perquè la idea vagi sedimentant. Fins i tot tenen un Mr. Flower Valentine, el jugador de futbol Kazuyoshi Miura.

Pot ser que el White Day tingui els seus dies compats?

Les noies núvol

Noies petitones i ben primes, moltes vegades en la línia del que a casa es consideraria saludable. Aquesta és la imatge que la majoria de la gent té de les dones japoneses.

És cert que un alt percententatge s’ajusta a aquesta descripció. Però només cal sortir al carrer per veure que també hi ha noies que són normals, noies que tenen pit i cuixa, i noies que, com a tot arreu, tenen problemes de sobrepés.

Voler estar prima com a sinònim de sana i bonica és un mal extès a totes les societats desenvolupades. Malgrat tot, hi ha vegades que al Japó arriba fins a límits malaltissos, i ni ells mateixos se n’adonen. Ja fa un temps que vaig escriure al bloc com la model Tsubasa Masuwaka es congratulava de pesar el mateix que quan anava a sisè: 37 kilos. I ara ja ronda la trentena...

Aquestes cames les vaig veure la setmana passada i em vaig espantar...

D’acord, em direu. I on és la notícia en tot això?

Doncs que ara s’han posat de moda les “Noies núvol”. És a dir, que les noies grassonetes estan començant a ser tractades com a sexis i no només com a personatges de grups humorístics.

Per començar, l’any passat es va posar a la venta la farfa ラ・ファーファー, una revista de moda destinada a les pochari onna ぽちゃり女, les noies grassonetes que ara anomenen “noies núvol”. Al Japó, cada revista té una model que és la seva musa i representa la seva imatge, i en aquest cas van triar l’actriu i humorista Naomi Watanabe 渡辺直美. La Naomi medeix 1.58 i, segons el seu perfil, pesa 76 kilos, tot i que diuen que va arribar als 95 al 2012.

Atreveix-te a ser una grassoneta sexy!

Ara, és notícia l’aparició del nou grup d’idols Chubbiness, que es podria traduir com “Les rodanxones”. Què és el que les fa especials? Ho heu endevinat! Que són grassonetes!

La companyia de talents Avex, juntament amb la revista CanCam, va organitzar l’Audició Nacional de Grassonetes Zenkoku puniko audition 全国ぷに子オーディション per crear un nou grup. 

Es van presentar 3.500 noies, de les quals es van escollir les 10 integrants del grup Chubbiness.

Quan em vaig assabentar de la notícia, vaig anar directament a la pàgina web per veure els seus perfils. I, oh sorpresa! Tot i que posa l’edat i l’alçada, no hi posa el pes. Fet que em sembla sospitós, quan el que estan intentant vendre és que ser grassoneta és kawaii (cosa que la majoria de gent ja sabia que no anava renyida una amb l’altra...).

I per què em sembla sospitós? Doncs perquè, des del meu punt de vista, no crec que les noies que han triat estiguin grasses. No són els sacs d’óssos que veiem en altres grups d’ídols, és cert. Però jo crec que són noies normals i no pas grasses...

O sinó, digueu-me vosaltres, esteu d'acord amb el titular d'aquest reportatge? "Súper kawaii: un cos grassonet". Trobeu que estigui grassa?

Es podria entrar en un gran debat, aquí. Hi ha gent que està contenta perquè per fi la indústria de l’entreteniment japonesa s’ha adonat de què la imatge de bellesa que estava venent a les nenes no era real i està intentant millorar la situació.

Malgrat tot, jo no puc deixar de preguntar-me si és realment això, o simplement que han vist el “filón” de fer un grup en què la característica principal és que són “grassonetes”, sense que els importi res més...

De moment, encara no podem jutjar. Haurem d’esperar al debut de les Chubbiness el proper mes de març per veure si tenen algun talent. Això sí, hi ha una gran expectació al voltant d’aquestes noies que ompliran de núvols l’star system japonès.

Vosaltres què n’opineu? Creieu que realment s'està canviant el panorama, o simplement volen més calers?

El món Neo-kawaii de la Kyarii Pamyû Pamyû

Finalment, m’he rendit al poder de la Kyary Pamyû Pamyû. 

La culpable és aquesta cançó:

Vaig veure un programa especial la nit de Cap d’Any on va fer un mini concert, i em vaig adonar de la força de la seva imatge i de què les seves cançons s’enganxen com xiclet. Vaig estar tres dies amb la cançó “Mottai Night Land” もったないとらんど.

El títol és un joc de paraules, que aprofita que la pronúncia de “Mottai” seguida de “night” (nit) sona com la paraula “mottainai”, que vol dir “quin desperdici” o “quina llàstima”.

Dic que “finalment” m’he rendit perquè ja s’escolten les seves cançons des de 2011. Malgrat tot, fins ara només l’havia vist com un “esperpento” a l’estil Lady Gaga, amb un to de veu que fa espantar els gossos i coreografies a l’estil AKB48.

Però... me n’he adonat de què és més que això.

La Caroline Charonplop Pamyû Pamyû きゃろらいんちゃろんぷろっぷきゃりーぱみゅぱみゅ va començar com a blogger de moda de Harajuku, barri on va ser descoberta i convertida en portada de la revista Kera, i no va trigar gaire en fer el seu debut com a cantant el juliol de 2011, amb 18 anys, amb la cançó PONPONPON.

A més a més, des de 2012 porta la corona d’Ambaixadora del Kawaii de Harajuku.

Tot i que el kawaiisme de la Kyary és ben diferent del kawaiisme que representa la Hello Kitty. El kawaii que ella representa és grotesc. Molts dels seus vídeos semblen malsons lisèrgics. Pot anar tota vestida de rosa embolcallada d’ossos de peluix, però amb sang que li surt del nas.

Segons la pròpia Kyary, "hi ha una diferència entre bonic, mono i kawaii. Per a mi, kawaii és una manera de veure el món. Tot pot ser kawaii”. Segueix dient que, per ella, kawaii és qualsevol cosa que se surt de la normalitat i que desperta una resposta involuntària de plaer. “Tant si és dolç i tendre, o estrany i grotesc, si t’arrenca un “ooh”, o un “aaah”, és kawaii”. “No m’importa si hi estàs d’acord o no, la meva definició de kawaii és que depèn de cadascú. El meu kawaii no és el teu kawaii. I el concepte de kawaii evoluciona amb el temps, igual que nosaltres.”

Els seus vídeos i aparicions televisives desperten moltes sensacions, però no deixen ningú indiferent.

La paraula clau del personatge, segons ella mateixa seria “traumàtic”. “Vull traumatitzar les persones perquè trenquin amb la seva forma de pensar. Vull despertar reaccions diferents. Molts pensen que estic boja. Però aviat s’adonaran de què sóc addictiva. I, aleshores, no en tindran prou del que faig.”

Jo, de moment, no he arribat al punt de tornarme una addicta de la Kyary, però m’agrada la seva manera d’entendre el concepte de kawaii. A més, cada vegada que la veig a la tele o escolto una de les seves cançons no me la puc treure del cap!

Què us sembla? Creieu que podríeu tornar-vos addictes a la dolçor de la Kyary?

Kanji de l’any 2013

El dia 12 de desembre és el Dia del Kanji, Kanji no hi 漢字の日. Com a commemoració, cada any els japonesos escullen quin és el kanji que descriu millor l’any que està a punt d’acabar.

I el kanji que millor descriu el 2013 és wa 輪.

輪 es pot llegir wa o rin i té els següents significats: Anell. Cercle. Circumferència. Roda. Alternar.

Enguany, el kanji ha estat escollit per 170.290 persones, que han enviat les seves propostes a través de postals, per internet, en urnes destinades per aquesta finalitat situades en organitzacions i... 3 faxos.

En aquestes postals, els votants havien d’escriure per què creien que aquest kanji era l’adequat i aquestes són les principals raons.

Tots els japonesos s’han unit en cercle, sumant forces per aconseguir un any ple d’alegries. Gràcies al treball en equip han aconseguit:

ser de nou la seu dels Jocs Olímpics de 2020 (la paraula per designar Jocs Olímpics gorin 五輪, està formada per go 五, que vol dir “cinc" i el kanji d’enguany, rin 輪, anella) 

que el Mont Fuji hagi estat escollit Patrimoni Cultural de la Humanitat 

que la selecció japonesa hagi aconseguit una plaça al Mundial de Brasil.

Un altre motiu donat per la majoria dels participants és que ha estat un any en què s’ha demostrat la unió a nivell interpersonal. Durant 2013 hi ha hagut moltes inundacions i fins i tot tornados, i s’ha demostrat molta solidaritat entre els mateixos japonesos. També han considerat l’enviament de Tropes d’Autodefensa i ONGs per ajudar als damnificats del tifó de les Filipines.

Per últim, n’hi ha hagut que han projectat un desig de futur: la necessitat de crear un cercle i estar units per tal d’aconseguir amb èxit la reconstrucció de la zona de Tohoku afectada pel terratrèmol de 2011 i l’esperança en l’Abenomics, les noves mesures econòmiques del primer ministre Abe, i en la necessitat de fer pinya entre tots els japonesos per sortir de la crisi.

Considero que aquest kanji reflecteix una característica de la societat japonesa, que és la del fort sentiment a la pertanyença a un grup, al sentiment de què tots han col·laborat en tot allò de bo que ha succeït durant l’any i de la necessitat de fer pinya per tal de superar les adversitats.

Ja sé que a casa nostra no tenim kanji però, per a vosaltres, quina seria la paraula que descriuria el 2013?

Feliç any del Cavall

Bé, és cert, tècnicament, fins el 31 de gener no comença l’Any Nou xinès. Però al Japó, comença l’1 de gener, així que en termes japonesos no estic dient cap bajanada.

Fa ja força temps (4 anys!) vaig escriure en profunditat sobre les tradicions japoneses durant l’Any Nou (aquí, aquí i aquí).

D’entre aquest tou de tradicions, una és la de col·locar a casa un Eto 干支, que no és res més que una figura de l’animal de l’horòscop xinès que correspon a l’any nou.

I aquest any 2014 que acabem de començar és l’Any del Cavall, Uma-doshi 午年.

A banda de les figuretes, les postals d’Any Nou Nenga-joo 年賀状 també acostumen a portar una referència a l’animal de l’any, ja sigui en dibuixos o amb el kanji, o en les enganxines o segells que venen per decorar-les. 

Aquesta és la postal que he enviat enguany.

Ja va amb un missatge escrit, i sempre deixen un espai perquè escriguis un petit missatge personalitzat. Una particularitat és que només s'escriuen els missatges a la part de davant de la postal, perquè a la part de darrere només s'hi escriu l'adreça.

Després de tants anys vivint aquí i veient el dia a dia, he arribat a la conclusió de què la cultura japonesa està plena de supersticions. I creuen, com els xinesos, que l’animal que correspon a cada any tindrà una influència en com serà en general la situació durant els següents 365 dies. Si és el teu any, és a dir, l’any del teu horòscop xinès, es considera que tindràs un any favorable en què els teus plans tindran èxit. 

El signe del cavall representa, segons l’astrologia xinesa, el triomf, la victòria, la fidelitat i la tendresa. Tot i que aquesta tendència al triomf i la victòria també té influència sobre els altres signes, és principalment favorable per a les persones nascudes sota aquest signe.

I com són, aquests cavalls?

Són considerats persones independents, inconsistents, frívoles i seductores, tot i que no siguin especialment atractives. Això és degut a què són molt intel·ligents, de ment ràpida i saben guanyar-se la gent. Malgrat tot, no són grans amics de fer confidències i acostumen a tenir amistats superficials. És considerat el símbol més egocèntric de l’horòscop xinès.

Pel que fa a la qüestió amorosa, són un símbol molt difícil, que sent que està perdent llibertat quan està en una relació. Per això, no és difícil que decideixin separar-se si se senten limitats.

En quant al treball, són molt dinàmics i treballadors, sempre que no es tracti d’un treball rutinari. Acostumen a ser uns caps exigents, que demanen als seus treballadors que siguin tan ràpids i dinàmics com ells.

No són gens materialistes, però tenen tendència a ser malgastadors, així que no acostumen a tenir molts estalvis.

Alguns cavalls famosos són en Rembrandt, en Paul McCartney, la Lucía Bosé i en John Travolta.

Vosaltres sabeu el vostre animal de l’horòscop xinès? El meu és el porc senglar, però si vosaltres no ho teniu clar, aquí teniu un link perquè pogueu trobar el vostre i veure què us té preparat aquest nou any!

El Nadal Japonès

Ja és Nadal al Japó!

Bé, de fet, segons la Disney i als anuncis de la tele, ja és Nadal des de l’1 de novembre...

El Nadal, tot i ser una tradició cristiana, s’ha convertit en una tradició japonesa. Tot i que la majoria de japonesos no són cristians i no tenen per què saber quin és l’orígen de la festa, això no vol dir que no s’ho prenguin molt seriosament.

Ja he comentat més d’una vegada que els japonesos són els reis del sincretisme, és a dir, que dominen l’art d’agafar elements d’altres cultures, digerir-los i crear una tradició pròpia.

I, evidentment, té diversos aspectes que el diferencien del Nadal com l’hem viscut des de petits.

Per començar, el dia 25 de desembre no és festiu al Japó. Però de fet, més que el dia 25 mateix, quan els japonesos celebren el Nadal és el dia 24 a la tarda-nit.

El dia 24 de desembre és un dia molt trist per als joves que no tenen parella, principalment perquè el Nadal, en la mentalitat japonesa, no està fet per reunir-se amb la família, sinó que és una dia especial per tenir una cita amb el teu nòvio o la teva nòvia. Principalment les noies joves que no tenen parella, acostumen a reunir-se per celebrar aquest dia.

Durant aquesta cita especial la Nit de Nadal hi ha tres coses que no poden faltar.

Una és anar a veure la Il·luminació de Nadal, Kurisumasu irumineeshon クリスマスイルミネーション. Cada any, a mitjans de novembre, hi ha un munt de reportages sobre quins són els millors llocs per anar a veure aquestes decoracions. Hi ha pàgines web, les revistes de turisme fan edicions especials sobre els llocs més macos de cada regió. Hi ha concursos de fotografies, pàgines web... Però potser la il·luminació que tots volen anar a veure és la de Disney, que s'ha convertit en el referent clau del Nadal des que es  fa 30 anys va obrir a Tokyo.

Després d’anar a veure la il·luminació, arriba el moment d’anar a sopar. I pels japonesos, sopar de Nadal és equivalent a... pollastre fregit furaido chikin フライドチキン del Kentucky Fried Chicken. 

I per què? Resulta que cap allà l’any 1973, un estranger que vivia a Tokyo va anar a una botiga del KFC i va dir que, ja que al Japó era molt difícil trobar gall d’indi, que menjaria pollastre. El cap de la botiga va pensar que era una bona idea i, sense perdre temps, l’1 de desembre de 1974 van començar la campanya “Per Nadal, Kentcucky!” Kurisumasu ni wa, Kentakkiiクリスマスにはケンタッキー. I aquest costum de menjar pollastre per Nadal encara és viu avui en dia.

En acabat del Pollastre de Nadal, arriba el moment de les postres... el Pastis de Nadal Kurisumas Keeki クリスマスケーキ! 
El costum del Pastís de Nadal el debem a l’empresa de dolços Fujiya 不二家, que va començar a vendre pastissos relacionats amb el Nadal cap allà els anys 20. Tot i que cada vegada hi ha més i més varietats, amb decoracions com ara Pares Noels o arbres de Nadal, el pastís més típic és el Shortcacke shooto keeki ショートケーキ, que es tracta d’una base esponjosa farcida de nata i maduixes, recoberta de nata amb maduixes senceres.
Quan arriba el mes de novembre, hi ha una intensa campanya no només entre les pastisseries, sinó també entre els supermercats i els konbinis (botigues obertes 24 hores) per veure qui ven més pastissos.

És molt curiós veure l’ambient que hi ha el dia 24, perquè les pastisseries col·loquen taules al carrer per vendre els pastissos i noies vestides de Pare Noel estan allà cridant amb campanetes per tal d’atreure clients. Jo només he menjat pastís de Nadal una vegada, per allà el 2007. I, evidentmen, va ser un shooto keeki.

Finalment, amb la panxa contenta, arriba el moment de l’intercanvi de regals, ja sigui amb la parella o entre el grup d’amigues i amics que s’hagin reunit, mentre pel fil musical s’escolten nadales.

I el dia 25, com per art de màgia, les il·luminacions, els arbres, els Pares Noels i les nadales desapareixen de la majoria dels establiments, per donar lloc a les tradicions de l’Any Nou japonès.

Així que ja veieu que, tot i originalment no tenir res a veure amb la cultura japonesa, han aconseguit muntar-se unes tradicions pròpies molt ben arrelades.

I vosaltres, què preferiu? La sopa de galets i el torró de Xixona, o el pollastre fregit i el pastís de nata i maduixes?