Ja ha nevat a la Vila del Pingüí! ^__^

Avui m'he llevat i m'he trobat amb aquest panorama en mirar per la finestra.

Us podeu imaginar quina cara se m'ha posat (o^___^o)

"Al Japó, tot és lent menys el shinkansen"

Aquesta és la conclusió a què vam arribar l'Andrew i jo després de passar 4 hores asseguts veient una obra de teatre Noh　能 diumenge passat.

En tres paraules, el noh és formal, simbòlic i solemne.

Segons la Wikipedia, les obres de teatre Noh es porten representant des del segle XIV i es caracteritzen perquè a l'escenari hi ha un cor i uns músics, que toquen diferents tipus de timbals tradicionals i una flauta o shinobue. Tot i que gairebé tota l'estona hi ha música, a la que portes tres minuts veient la representació te n'adones de què 1) la música del teatre noh no és gens harmònica i 2) és molt repetitiva. I clar, després de tres hores, com que cansa.

Una altra de les característiques, i la que la fa més inaccessible, és que es recita en japonès antic, de manera que ni els propis japonesos entenen de què va la cosa. En el cas de l'obra que vam anar a veure, en entrar et donen una àudio-guia en què et van explicant què passa, però la versió anglesa era tan nefasta que vaig haver de passar-me a la japonesa, que era més entendible (tot i que bé, més que entendre, vam deduir una mica de què anava la cosa).

En el cas del noh, els actors, enlloc de maquillatge, porten màscares, que representen diferents coses: una noia jove, un dimoni, un guerrer... i el vestuari és una passada de maco! De fet, cada actor de noh té a dues persones al darrere de l'escenari que s'encarreguen únicament d'arreglar-li el kimono o la perruca en cas de que alguna cosa estigui fora de lloc.

Tot i que es diu que vas a veure una obra de Noh, en realitat no es tracta només d'una obra, sinó de tres o quatre obres d'una hora o així de durada.

En el meu cas, es van representar dues obres de noh, una de kyogen, que és una obra humorística més curteta, i dues actuacions de ball.

La primera obra de Noh es deia Tamura i tractava d'uns monjos que arriben al temple Kiyomizu-dera a Kyoto, es troben amb un monjo que els explica l'origen del temple, després amb un vilatà que no em va quedar molt clar què els deia, i amb l'esperit d'un guerrer que els relata una batalla a Ise (crec).

Vaig fer algunes fotos tot i que representa que no en podia fer (de fet, em van renyar i tot :P). No són de molt bona qualitat, però us podeu fer una idea.

Aquesta és de quan arriben els monjos al temple Kiyomizu-dera.

Aquesta és la part en què el noi està explicant la història el temple.

Aquestes dues fotos són de quan surt el fantasma del guerrer i narra la batalla.

Aquesta primera obra, que va durar com una hora i mitja, se'ns va passar súper ràpid! De manera que si només hagués estat això, hagués dit "doncs el noh està força bé, no m'importaria tornar a veure una obra".

Però no! Després d'aquesta primera hora i mitja hi va haver dos interludis de música i dansa... que se'ls podrien haver estalviat, la veritat. Perquè per molt que digui dansa, és dansa japonesa... i tal com diu el títol... és leeeeenta leeeeenta!! Vaja, que no em vaig adormir perquè potser no hi torno a anar mai més, però la meitat dels japos que hi havia al teatre estaven k.o.!

A continuació, va venir l'obra que em va fer més gràcia: el kyogen, que es tracta d'una obra humorística que es fa entremig de les diferents obres de noh. La que vam veure nosaltres es deia Igui i el protagonista era un nen petit que, quan es posa un gorro, es fa invisible i fa entremeliadures. El nen era molt monooo ^__^

I la segona obra de noh, i última del dia, es deia Miwa i tractava del mite de la deessa fundadora del Japó Amaterasu.

Així que en fi, com a experiència va ser interessant però, a no ser que ens tornin a regalar entrades, crec que ja m'hi han vist prou...

Ah! I anant cap al teatre ens vam topar amb aquesta casa... Quién es el valiente que se atreve a salir a ese balcón?!

Tatsunori-kai, a.k.a. Bonenkai 09

Bueeeeeno! Fa segles que no escric i d'aquí a no res me'n vaig cap a Pekin (sí, ja sabeu allò de què si no es aquí es en Pekín, y sinó es en Pokón :P) així que tinc un parell d'entrades pendents i he decidit que, per molta mandra que em faci, ja va sent hora d'actualitzar.

I he decidit començar per la versió del "Sopar de Nadal d'empresa" dels japonesos, a.k.a. bonenkai (忘年会).

Bonenkai, literalment, significa "trobada per oblidar l'any". En aquest sopar, el que es tracta és, com a tots els sopars d'empresa japonesos, el principal objectiu és emborratxar-se, m'imagino que seguint l'expressió "beber para olvidar" xD Jo he arribat a la conclusió de què seria com la festa de Cap d'Any espanyola, però com que l'Any Nou pels japos és per passar-lo en família, l'avancen i la fan abans de què comencin les vacances d'hivern.

La festa en qüestió va estar súuuuper bé! Crec que feia temps que no reia tant ni sentia tanta vergonya aliena, ni veia els japonesos fent el ridícul i enrient-se de si mateixos d'aquesta manera (bé, això últim crec que no ho havia vist mai "in person"). Vam anar a sopar tota la gent que treballa al meu departament i en total érem uns 30 o així. Teníem una sala per a nosaltres mateixos a on ens van anar servint menjar (todo mú rico!) i hi havia alcohol per regalar i vendre!

Com ja he comentat alguna vegada, aquí el costum és servir la beguda als altres i que els altres te la serveixin a tu. I, a banda de què és una manera molt efectiva d'emborratxar-se ràpidament, en aquesta festa em vaig adonar de què també és una manera de començar una conversa amb la gent que està a la mateixa sala que tu: el marques un objectiu, esperes a què begui i tingui la copa una mica buida, t'hi apropes per servir-li més alcohol i li preguntes què tal li va :P

Els dos companys que es van encarregar de preparar el TatsuNori-kai (dit així perquè els jefes es diuen Tatsu i Noriaki xD) s'ho van currar mogollón! Van preparar un concurs per grups (que no era res més que veure quin equip es bebia tres gots de cervesa en el mínim temps possible) i un bingo, en el que vaig guanyar uns tickets de descompte per allotjar-me a l'hotel a on vam celebrar la festa (algú s'apunta a venir amb mi? :P)

Quan va acabar la "primera festa", és a dir, el sopar pròpiament dit, va començar el que els japos li diuen "la segona festa" o "ni-ji-kai" 二次会. I aquí és quan la gent es desmelena de debó...

A la sala a on estàvem hi havia un karaoke, així que tot just començar, surt en escena la meva supervisora, vestida amb el seu uniforme de l'institut (cal recordar que té 21 anys...) i comença una coreografia del grup de noies Morning Musume (o això em van dir), mentre el meu jefe estava al costat ballant mentre porta posats uns pantys (que no tinc ni idea d'on van sortir) a sobre dels pantalons del traje, i uns calçotets per acabar d'amanir-ho tot.

Aquest va ser el resultat (la qualitat és molt dolenta perquè el vídeo el vaig fer amb el mòbil, però crec que podeu captar la idea).

I sí, aquestes dues persones són les que estan a càrrec meu... vosaltres creieu que ara els puc mirar amb respecte? xD

Després d'això vam acabar en un restaurant espanyol que, en fi, no era per tirar cohets, però tenien Voll Damm!!! I és una miqueta cara, però una de tant en tant crec que ens la podrem permetre!! (Tot i que ben pensat, si una cervesa normal japa guarra ja et costa 500 iens en alguns llocs, i la Voll Damm 700... tampoc és tanta diferència no?)

Ah! I bueno, com ja vaig comentar també en el post en què explicava la meva festa de benvinguda, és típic que les festes comencin oficialment amb el brindis inicial... que em va tocar fer a mi! (¬¬)' No vaig dir gran cosa, més que en castellà es diu "chin chin" al brindar, cosa que els fa molta gràcia per en japonès aixó significa "penis" xD La nota "graciosa"? Que de fons em van posar com a banda sonora La Macarena!!

Si es que estos japos...

Caga Tió, ametlles i turró!

El Nadal ja és aquí i, tot i que no m'agradi el Nadal especialment, vaig pensar que no estaria malament explicar alguna cosa del Nadal espanyol als meus nens.

El problema era: què?

Perquè en 45 minuts com els fas entendre a nens d'11 i 12 anys (ara es

tic amb els de 6è, els "grans") tradicions que estan súper arrelades en la tradició cristiana? Perquè clar, el Pare Noel no és espanyol, i si expliques els reis d'orient has d'explicar que van anar a veure el nen Jesús que acabava de néixer... (a més que això ja ho havia explicat la noia que estava abans que jo).

Vaig pensar en fer felicitacions de Nadal en castellà... però aquí també tenen felicitacions de Nadal, i volia fer alguna cosa que no tinguessin aquí.

Així que després de donar-li voltes, i d'un skype amb la Zarita, em vaig decantar per l'opció Caga Tió. Vaig tirar de Google i vaig trobar un retallable molt mono del Tió,

el vaig imprimir i el vaig repartir a la classe.

Quan vaig fer l'explicació, no s'ho podien creure! Un tronc de fusta amb cara i barretina, que CAGA els regals? No s'ho podien creure!! Els va encantar la idea!!

El resultat va ser aquest:

En veure que ho havien posat a la classe cadascú al davant de les seves manualitats, em vaig emocionar i tot!! Feia molta patxoca, tu! ^__^

Durant l'hora de dinar també els vaig explicar la figura del caganer. Com que ara hi ha aquest jugador japonès a l'Espanyol, el Nakamura Shunske, vaig buscar i, evidentment, hi ha un caganer seu!

I bueno, us podeu imaginar la de riures que va suscitar el veure un cul i una caca a una classe de 30 nens de 12 anys (caca, culo, pedo, pis, ja se sap).

Encara he de fer classe amb altres dos grups més de 6è, així que repetiré l'experiment, a veure què tal va!

Nemui live @ Jimokuji

Sííí!!! Per fi, en exclusiva, aquí teniu un vídeo de mi mateixa tocant la cançó Ikusa-daiko （戦太鼓, literalment, "Timbal de guerra"）amb el meu grup de Taiko a la competició de karate de Jimokuji, un poble al costat de la Vila

La veritat és que és la primera vegada que em veig a mi mateixa tocant i (sense tenir en compte el fet que el meu cul ocupa tota la pantalla >_<) sorprenentment em veig molt millor del que em pensava!! :P (Tot i que al final m'he fet la picha un lío i l'he cagat :P) En fi, que podria ser molt pitjor. Vosaltres què en penseu?

Feedback please!

Endevineu qui sóc?

Noves adquisicions frikis!

Bé, aquí podeu veure les tres noves adquisicions frikis de la jornada.

Les dues primeres són el volum 1 i el (del 2 al 4 no els tenien a la botiga) de la nova edició del Dr. Slump en japonès. Els he comprat al Book Off, la meva botiga de llibres i altre material de segona mà preferida. M'encanta perquè m'ha costat cada volum 550 iens (4,12€ a canvi d'avui), el que és la meitat del preu del volum nou de trinca, i el manga simplement està impecable!! Sembla que ni tan sols ha estat llegit!! Així que ja tinc feina a partir d'ara...

La tercera adquisició ha estat el joc per a la Game Boy del Pokemon Pinball!!! Que és un dels meus jocs preferits de tots els temps!! I només m'ha costat 250 iens! (1,87€) El problema és que l'he provat a la Nintendo DS i no funciona... massa gran... li hauré de dir a la meva mare que m'afegeixi la Game Boy al paquet gran de Nadal... :P

No us perdeu el detall de kira kira (purpurina) a la portada del Dr. Slump xD

Per cert, vaig trobar un link a on et pots descarregar els 100 primers capítols de l'anime en català! El problema és que en falten uns altres 143 per a la sèrie completa... Potser em toca la loteria japonesa (he comprat números!) i em puc comprar la DVD box que costa 80.000 iens (600€), amb els 243 capítols més les pelis...

I aquesta és una altra frikada que em vaig comprar la setmana passada: una funda per als títols de transport de la Rainbow Brite!! De petita veia els dibuixos animats per la 2 (segur que si ara els veiés, em semblarien horribles!!) i tenia un conte seu, així que bueno, em va fer gràcia ^__^

Mare meva, i només pensar la de frikades que he enviat com a regal (entre elles, un wc portàtil d'un sol ús gentilesa de la botiga de 100 iens) i les que em compraré amb el temps que em queda per aquí al Japó, tremolo de por i d'emoció alhora!! xDD わくわく！

Jo de gran vull ser...

... treballadora de la secció de cultura de l'Instituto Cervantes de Tokyo. Ahí queda eso! :P

La setmana passada vaig anar a Tokyo en el que va ser el primer "viatge de negocis" que he fet en la meva vida.

Resulta que l'any vinent se celebra a la Vila el 400è aniversari del que és conegut en la història japonesa com la "Mudança de Kiyosu" o (清洲越し　きよすごし). Aprofitant aquesta data històrica, els del Museu d'Art de la ciutat volen portar una exposició de Pablo Picasso que possiblement s'exposarà a l'Instituto Cervantes de Tokyo, i per aquest motiu vam anar a Tokyo per a parlar amb el director de l'Instituto (que resulta que també és català :P).

Així que després d'un any sencer de mirar a l'altra banda de l'estació que hi ha davant de Sophia, la universitat a on estudiava d'intercanvi, i pensar: "allà en un punt imprecís està l'Instituto", finalment hi vaig anar.

Jo em pensava que seria un viatge en què faria de mujer florero, però no va ser ben bé així. Vaig fer una mica d'interpretació del japo al castellà (patatera i lliure, però què voleu :P) i la xerrada amb el director va ser prou productiva: l'home no parava de donar idees sobre coses que podíem fer, i va dir que no estaria malament poder establir una relació entre Kiyosu i l'Instituto pel que fa a portar expos o esdeveniments a fora de l'Instituto, perquè es fan coses molt interessants però moltes vegades no surten de Tokyo perquè no tenen temps de planejar-ho i perquè els hi falta personal (escolto que necessiten personal? em contractarien? :P).

No sé si aquesta col·laboració serà possible a gran escala, perquè la Vila no és que tingui molt de pressupost, però el que sí que vull fer perquè no sembla que hagi de ser molt car, i que al meu jefe li sembla bé, és intentar portar pelis espanyoles des de l'Instituto per projectar-les a la Vila i després fer una taula rodona sobre la peli i tal. De fet va ser una idea del director, que va dir que en ser en DVD i tenir ja els drets i les sinopsis i tal en japonès no sortiria molt car... Així que a partir d'ara m'he de posar les piles i començar a enviar e-mails sondejant aquesta oportunitat... Creueu els dits per què tingui sort!

I això, que em vaig adonar que m'agrada el tracte amb la gent, i que el que faig aquí d'explicar coses sobre Espanya (i sobre Barcelona també, jeje), cultura, costums, tradicions... m'agrada, així que després d'aquesta visita em va entrar el gusanillo de treballar-hi en un futur. Tot i que almenys fins el 2011 no caldrà que hi pensi en això, perquè si res no canvia a última hora (creuem els dits!!) em quedo un any més a la Vila ^__^v

Després de la reunió, i aprofitant que encara ens quedava temps fins a l'acte que havíem d'assistir al vespre, vam apropar-nos a Sophia, a on vaig experimentar un sentiment de nostàlgia i mal rotllo alhora :P Això sí, en pujar a la terrassa de la cafeteria, i veure de nou l'skyline de Shinjuku... em van entrar ganes de tornar-hi a estudiar >_<

I ja arribat el vespre, ens vam dirigir cap a Ebisu, a on tenia lloc un esdeveniment de l'Associació d'Amistat amb Catalunya de Tokyo.

L'acte constava d'un recital de piano d'obres d'Albèniz, Soler i Mompou i d'un pica pica (més ben escàs) després.

El pianista va ser un noi de 24 anys que va anar a estudiar piano a Barcelona a l'escola d'Alicia de la Rocha tot just sortit del Batxillerat i sense tenir ni idea de castellà. Toma ya!

Després del concert me'l van presentar i quan li vaig preguntar si també sabia parlar català em va dir que no, però que potser el seu amic sí... I quina va ser la meva sorpresa quan el seu amic era també amic meu: el Shinya!! La veritat és que ens vam quedar flipant!! Perquè ell no tenia ni idea de què jo tornava a estar al Japó!

La primera vegada que vaig veure el Shinya va ser ara fa tres anys i mig, el dia en què el Barça va guanyar la Copa d'Europa el 2006. Jo anava amb la Maiko, al Yumiko i la Neus, i en sortir dels Ferrocarrils al davant del Zurich, i entre tota la gentada que hi havia, la Maiko crida: "Shinya!! i allà estava ell, tó atrezao del Barça: bufanda, samarreta, bandera, gorro... vamos, flipant!! En aquella època ell no parlava gaire bé el castellà i jo no parlava gaire japonès, així que no sé ben bé com ens enteníem...

Així que bé, bàsicament ens vam passar la nit recordant les batalletes per Barcelona, la festa de Sant Joant a la platja de la Barceloneta, les nits de dissabte al Bb+ amb la Mercedes i el Carlos, el seu castellà amb accent argentí... Vaja, que va molar! ^__^

Mira que el món és gran i Tokyo també, i anar a trobar un amic en una situació com aquesta... Realment, i per molt tòpic que soni, el mundo es un pañuelo (lleno de mocos).