5 d’oct. 2011

Kit Kat Series #26: Edició Limitada de Tokai de Miso

Crec que ja ho he dit alguna vegada, però un dels meibutsu, és a dir productes típics de Nagoya és el miso 味噌.
El miso és una pasta feta a base de soja fermentada i, tot i que el més conegut és el blanc, el típic de Nagoya és el vermell, de gust més fort.

A mi el miso, sigui blanc o vermell, m’encanta. Per això, quan vaig veure que l’edició especial del Kit Kat de Nagoya era el de miso... por em va fer.
 

Perquè una cosa és que el miso quedi bé com a condiment per al porc arrebossat, i una altra ben diferent que li doni bon gust a la xocolata...


Perquè una cosa és que el miso quedi bé com a condiment per al porc arrebossat, i una altr que li doni bon gust a la xocolata...


En ser de miso vermell, jo m’esperava que la barreta de Kit Kat fos de xocolata negra... Però no, em vaig trobar amb una barreta de xocolata blanca.
Tot i el que em va sorprendre més és que feia olor a cafè amb llet! I no només això, sinó que també tenia gust a cafè amb llet! El regust que deixa és empalagós, res a veure amb el veritable miso...

2 d’oct. 2011

Els vídeos promesos!

M'han passat els vídeos abans del que em pensava, i aquí els teniu!

魂 Tamashii



五条 Gojo

Sabeu on és la Nemui? (^_-)

わっしょい758太鼓祭り 2011 Festival Wasshoi 758 taiko

I amb aquestes pintes, la Nemui ha tocat al Nagoya Dome!



Després de portar assajant com una boja tres cançons de taiko des del mes de juliol, ahir per fi va ser el Festival Wasshoi 758 Taiko 2011, en què 758 taikos van envair el Nagoya Dome!!

El festival estava dividit entre el matí i la tarda.

Pel matí, els diferents grups que participaven en el festival, que estaven dividits en 4, van tocar en 4 carrers comercials de Nagoya.

El meu grup, Taiko Damashii 太鼓魂 (ànima de taiko :P) va tocar el primer, a les 10.15.



(Aquesta foto m'encanta, perquè és cada loco con su tema!)

Jo vaig tocar el shime 締太鼓, que és el timbal petit que porta el ritme, en les dues cançons:

Tamashii 魂



i Gojo 五条.



Gojo és una cançó molt intensa, i a mitja actuació ens van començar a aplaudir i va ser una sensació súper xula!

Per la tarda, els diferents grups que durant el matí vam tocar pels diferents carrers comercials ens reuníem al Nagoya Dome per tocar la cançó Wa no Kokoro 和の精神.


El Nagoya Dome és on l'equip de beisbol de Nagoya juga tots els seus partits i on han tocat grups com Aerosmith, els Rolling Stones o Bon Jovi.


I, escoltar com ressonen 758 timbals alhora aquí dins... és una sensació que no es pot explicar!


Qui m'havia de dir a mi fa tres anys que tocaria en un lloc com aquest, eh?

Encara no hi ha vídeos, però en quant els tingui, els penjo!

18 de set. 2011

Tercer aniversari a la Vila

No sé si és preocupant o què, però dels últims 5 aniversaris, 4 els he celebrat al Japó.

I, com ve sent tradició des que sóc a la Vila, la celebració ha tingut lloc als mateixos llocs de sempre (al bar OXO i a la meva izakaya preferida, on fan el millor pollastre arrebossat amb miso de tot Nagoya). L'únic, que cada any el que canvia és la gent que ve... la part que menys m'agrada de viure en un país que sembla que és de pas per als estrangers...


El que, entre els assistents hi va haver una sorpresa inesperada. La noia de Nova Zelanda que ha arribat aquest any nova em va dir que tenia visita d'un amic neozelandès, si podia venir. Jo pensava que seria algú que havia vingut de visita al Japó... i quina és la meva sorpresa quan arribem al restaurant i veig que estan allà esperant... i resulta que l'amic és el noi que conec que viu a Sendai!! 


Ens haguessin hagut de fer una foto de la cara en el moment en què ens vam adonar! Perquè, a més, el seu aniversari és un dia després del meu! La veritat és que està molt i molt prim... Diu que s'ha aprimat 15kg, després del tsunami, no hi havia menjar, res de res... i que ara tot està més o menys tornant a la normalitat...

I seguim amb sorpreses! Perquè els meus companys de taiko també m'han muntat un sopar d'aniversari, del que acabo de tornar... I, quan acabem de menjar, veig que em porten un pastís!!!


També m'haguessin hagut de fer una foto de la cara perquè no m'ho esperava gens!! A més, és el primer pastís d'aniversari que em fan en tres anys!! (^_^)



Així que contenta i ben plena de pastís, me'n vaig a preparar la maleta, que demà me'n vaig cap a Borneo!! Liluliii!

17 de set. 2011

Kit Kat Series #25: Edició especial de Kyoto Hoji-cha

El hoji-cha ほうじ茶 és un tipus de te verd japonés torrat, de color vermell marronós, amb una olor molt intensa.


I és precisament l’olor a te el primer que crida l’atenció d’aquest kit kat: sembla que acabis d’obrir un paquet de te.

El següent tret que crida l’atenció és el color de la xocolata: un marró verdós que no invita massa a què te’l mengis...


Però ja que el tens obert, ja no està de més tastar-lo... I no es pot negar que és de te torrat... perquè sembla ben bé que t’hagis begut les restes de te que queden al fons de la tassa o que t’hagis posat a mastegar les fulles del te directament de la bossa.


El regust? Amarg.

15 de set. 2011

Edicions limitades de tardor

Que als japonesos tot allò que sigui edició limitada els encanta, no és cap sorpresa. Per això tampoc és estrany que, en arribar la tardor, els supermercats japonesos s’omplin de productes exclusius de tardor.

Els cereals que menjo jo ara per esmorzar en són un exemple. Són de la marca Calbee i tenen el nom de “fruits del bosc” mori no megumi 森のめぐみ L’any passat ja hi eren, pel que potser són ja una edició especial de tardor anual. Contenen fruits secs i, en principi, també castanyes. L’edició normal conté fruites deshidratades.

 
Les galetetes de xocolata kinoko no yama きのこの山, la muntanya dels bolets, també s’han vestit de tardor. Com el seu nom indica, es tracta d’unes galetes amb forma de bolet en què el barret és de xocolata amb llet. L’edició especial de tardor és de beni-imo 紅芋, un moniato de color lila típic d’Okinawa, i de xocolata blanca amb sèsam.


(Al Japó, durant la tardor també es mengen moniatos al forn, de manera que tampoc és estrany trobar dolços a base de moniato.)




Basant-se en Hallowe’en, els ganxitos Kaaru han tret l’edició sopa de carbassa, カールパンプキンスープ味.



Al Japó, igual que a casa, per la tardor també es mengen castanyes. Fet de castanyes és típic un pastís que es diu Mont Blanc (pronunciat en japonès mon-buran), i no sé si fent un joc de paraules amb aquest dolç o què, però la marca Bourbon ha tret uns pastissets que es diuen maron-buran マロンブラン i que estan farcits amb crema de castanya.



Tot i això, a mi a primera vista em recorden més al tiramisú, per això...


Una altra fruita típica de la tardor són les pomes. Per això, la marca Custard Cake, de la marca Lotte, ha llançat una versió especial amb gust de poma al forn.


Els famosos palets recoberts de xocolata Pocky (que vindrien a ser com uns Mikado) han tret una edició especial de xocolata amb gust a maduixa, Pocky tsubu ichigo haatofuru ポッキーつぶ苺ハートフル. Fins aquí, direu, no surt de la normalitat (dins de tots els gustos estranys).


Però és que hi ha més. No en tenien prou de fer-los amb gust de maduixa i de color rosa... quan mossegues, han posat la xocolata de manera que queda la forma de cor! D’aquí que es digui “heartful”...


Per acabar, en l’imaginari japonès sembla ser que durant la tardor també es mengen nubes, els americans marshmalows o masmelos (una traducció que sempre m’ha fet gràcia). I per això la marca Meiji ha tret una la xocolata amb masmelos de maduixa ichigo masshumaro iri イチゴマシュマロ入り.


Què us sembla, us ve de gust algun d’aquests dolços? Sapigueu que només els podreu menjar durant la tardor...

11 de set. 2011

Ise Nihon Taiko Matsuri 2011

Avui, coincidint amb què a casa és la Diada de l'11 de Setembre, jo he anat per segon any consecutiu al festival nacional de Taiko a Ise.

Tot i ser diumenge, m'han vingut a buscar a les 6.30 i, després de dues hores de viatge, hem arribat a Ise, la ciutat més sagrada de tot el Japó. Allà, abans de res, hem anat a visitar el temple d'Ise i després hem fet parada per menjar un dels dolços típics de la ciutat: akafuku-kôri 赤福氷 una mena de gelat típic japonès fet de gel picat, amb xarop de te verd.

I venia amb sorpresa! Perquè en arribar al fons, et trobaves el típic akafuku 赤福, que no és més que un mochi もち(pastisset d'arròs al vapor) amb anko あんこ(pasta de fesol vermell dolça). Boníssim!!



I després de menjar, ja hem anat a veure les actuacions de taiko (allò que els japonesos en dirien hanayori dango, "més que les flors, els pastissets d'arròs", és a dir, més que anar a fer alguna cosa, el menjar :P).


Aquest any no n'hem pogut veure moltes perquè hem hagut de tornar d'hora, però ha valgut la pena.


El primer grup que hem vist es diu Himukashi ひむかし i ha estat força bé.




Tot seguit hem anat a l'escenari que estava al costat del riu i hem vist l'actuació del Matsudaira Wadaiko 松平わ太鼓, que són de la mateixa prefectura on visc jo i sembla ser que els meus companys de taiko també els coneixen.









I l'actuació que ha valgut la pena ha estat la de Miyake-daiko geinô dôshi-kai 三宅島芸能同志会. 


Aquest estil de taiko va començar el 1820 en un festival a l'illa de Miyake, a 180km de Tokyo. El senyor Tsumura va crear el grup actual el 1975 i ara ell i els seus tres fills són els representants i han creat una escola per estendre l'estil i fan cursets i tal.


De fet, jo fa un parell de mesos que vaig anar a un assaig i la veritat és que mola... però es carreguen un munt els genolls... i de fet, jo vaig estar tres setmanes amb el genoll fotut... 








Però és que després de veure el tros de fills que té aquest senyor i que també són profes de l'escola, he decidit que els envio un mail demanant-los que m'adoptin, faig les maletes, i em mudo a Tokyo amb ells!! 




És que clar, se'm posen a tocar així a un metre de distància i clar, una no respon xD


Tot i que ha fet molta calor i que han caigut dos xàfecs importants que han fet que alguns grups haguessin d'escurçar cançons, una vegada més he comprovat que, si em poses un home amb bons braços, bona esquena i que toqui un taiko, ja m'has fet feliç xD


L'any vinent no hi falto! 


Si voleu veure totes les fotos que he fet al festival (inclòs reportatge als germans Tsumura :P), només cal que cliqueu aquí a baix!



Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com