15 de març 2012

Quan s'han de demanar disculpes

Hi ha algú que hagi demanat perdó alguna vegada?

Jo, sí. Però mai fins ara de manera "institucional" al Japó com fins aquesta setmana.

Resulta que la meva supervisora i jo vam sortir a repartir folletons per l'acte relacionat amb l'exposició dels dibuixos de Jerez de la Frontera que fem diumenge.

Anàvem en una furgoneta amb el logo de l'ajuntament i, en passar per un carrer molt molt estret, vam rascar el cotxe contra la cantonada d'una casa.

Vam parar, vam veure que s'havia fet una rascada en un lateral. Just en aquell moment passava una senyora que se'ns va quedar mirant i la meva supervisora va dir: "Segur que ens ha vist".

Però vam prosseguir la ruta.

Al cap d'una hora, rebo una trucada al mòbil de l'oficina dient que la propietària de la casa havia trucat a l'ajuntament per dir que havia vist com havíem xocat i havíem "fugit" sense demanar disculpes.

Aquí va ser quan es va desencadenar tot: trucades de l'encarregat de l'Ajuntament, del nostre cap de departament i del sots-cap, la meva supervisora va haver d'anar a declarar els fets a la policia...

Tot i que el cap ja havia trucat a la propietària per demanar disculpes, hi vam anar en persona. Ningú volia que jo hi anés, però em sabia greu que la meva supervisora hi anés sola (les indicacions de passar per aquell camí van sortir del meu iPhone...). A més a més, volia veure com és l'acte de demanar disculpes públiques.

Abans d'anar a la casa, el cap va dir d'anar a comprar uns dolços per donar-los després de la disculpa.

Els de dins són el meu cap i la meva supervisora.

En arribar a la casa, qui va parlar va ser el meu cap, que va dir Hontô ni môshiwake gozaimasen deshita 本当に申し訳ございませんでした, que és una manera honorífica de demanar disculpes que vindria a voler dir "De debó que no trobo les paraules adequades per disculpar-me pel que he fet". I tots tres vam fer una reverència profunda.

La reverència que es fa quan es demanen disculpes és profunda, de 45º.

Font: http://bit.ly/wfjUU2
Segons aquesta pàgina web, t'has d'agafar les dues mans i s'ha de posar cara de preocupació mentre es diu Hontô ni (de debó). A la vegada que es diu môshiwake (excusa), el cap s'ha d'inclinar a poc a poc i les espatlles s'han de tirar endavant. S'acaba de dir el gozaimasen deshita (l'honorífic del verb ser) mentre inclines el cos cap endavant des de la cintura, abaixant encara més el cap. 

Font: http://bit.ly/zZ5Y
La veritat és que crec que es va crear massa enrenou pel que va ser realment i que qui va trucar tenia molt poca feina, però no heu notat alguna cosa estranya en tota l'explicació?

Qui va demanar disculpes tot i ni tan sols estar present quan va passar va ser el nostre cap, no el subordinat.

Provenint d'una societat en què ni tan sols el president del govern reconeix els seus errors i no fa més que donar les culpes als altres, això és una cosa que, per moltes vegades que vegi a la televisió, no deixa de meravellar-me.

I tot i que en aquest cas es tracta d'un incident sense més transcendència, demostra una vegada més la importància del grup i de la jerarquia al Japó. Els subordinats saben que els seus superiors donaran la cara per ells però, alhora, faran tot el possible per no causa-los molèsties.

Vamos, com a casa nostra!

8 comentaris:

  1. Es de estas cosas sobre Japon que nunca conseguire entender... pd soy la Cris, pa no variar :-)

    ResponElimina
  2. Pues ya ves Ceis, yo tampoco lo acabo de entender demasiado... Son de esas cosas que me generan sentimientos encontrados... Pero en fin, como me ha dicho un compañero al llegar al trabajo "ayer tuviste una experiencia interesante eh?"

    ResponElimina
  3. No pares de superar-te amb el blog... Són curiosos de nassos, els japos! A mi el que m'ha fet més gràcia és que he trigat en veure que el dibuix es llegia de dreta a esquerra!
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sus, moltes gràcies per llegir-me! I sí, els japonesos tenen les seves cosetes...

      Elimina
  4. Respostes
    1. Así son las cosas aquí, a veces tan diferentes a lo que estamos acostumbrados que parecen marcianos... (aunque en este caso, la marciana soy yo porque vivo en su planeta :P)

      Elimina
  5. A nosaltres ens va passar una cosa semblant, quan els de Yamada Denki ens van portar la nevera ens van ratllar el parquet, i apart de pagar la reparació va venir l'empleat i el seu supervisor a demanar disculpes amb les mateixes paraules que tu has dit.
    De fet no havíeu d'haver marxat sense avisar, eh! Si jo hagués estat la mestressa de la casa també m'hagués enfadat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tens raó! Jo li vaig dir si no hauríem d'avisar algú, i ella va dir que no, que no hi havia problema... I ja saps com és el tema de la jerarquia aquí... per molt que hi hagi bon rotllo, jo soy una mandá, així que no em va fer ni cas...

      En fi, coses que passen...

      Elimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com