Cirerers carregats de flors roses. Una lleu brisa acarona les branques i
els pètals de les sakura 桜, les flors dels cirerers, cauen
en una dolça pluja sobre el cap de nens i adolescents que es dirigeixen cap al
primer dia d’escola.
Si heu vist mai algun anime, en algun moment o altre sempre apareix aquesta
imatge. De fet, és una imatge que jo havia vist tantes vegades que, quan vaig
venir per primera vegada al Japó, era el que volia veure tant sí com no: els
cirerers en flor.
Del hanami 花見, la festa dels cirerers, ja n’he
parlat en vàries ocasions. Així que avui, del que vull parlar, és de les
diferents cerimònies escolars que tenen lloc durant l’època en què floreixen
les sakura.
Al Japó, tant l’any escolar com l’any fiscal comencen a l’abril, de manera
que l’escola acaba sobre la tercera setmana de març.
Cap el 19 o el 20 de març té lloc a totes les escoles i instituts la
Cerimònia de Graduació, sotusgyô-shiki
卒業式 dels alumnes d’últim curs.
Aquesta cerimònia deu
variar una mica depenent de l’escola però, a grans trets, el que es fa és el
següent:
- els nens de cinquè i sisè es reuneixen al gimnàs (en el cas de les escoles
on jo he anat fins ara)
- els de cinquè reciten una mena de carta de comiat als estudiants que es
graduen, dient una frase cadascun d’ells. La primera vegada que vaig assistir a
la cerimònia, em vaig emocionar molt amb aquest moment :P
- els de cinquè els canten una cançó
- aleshores, tots els de sisè s’apropen un a un a la tarima on els espera el
Director per entregar-los el diploma de graduació. Evidentment, tot està molt i
molt assajat, i aquesta part no pot ser menys: els nens surten, a mitja catifa
vermella s’aturen, es giren, fan una reverència a la dreta, després es tornen a
girar i fan una reverència a l’esquerra (a una banda hi ha asseguda la família
i, a l’altra, professors). Quan arriben a dalt de la tarima, li fan una
reverència al Director i, per agafar el diploma, primer estiren un braç,
després l’altre, agafen el diploma amb els braços en alt i fan una reverència
aixecant encara més els braços. Per marxar, es posen el diploma sota el braç en
la manera en què s’ha assajat i tornen al seu seient.
Evidentment, també hi ha discursos dels professors i del director, que són
més o menys llargs depenent del tarannà de cadascú.
El Tobuushi, en el seu blog, explica molt bé com és la sotsugyô shiki en una guarderia, cosa
que jo no he pogut viure (encara?).
L’últim dia del curs, té lloc la shûgyô
shiki 終業式, la Cerimònia de Clausura del curs. Jo encara no he assitit a cap,
però m’imagino que hi deu haver discursos del director i dels professors, entrega de notes i
consells sobre com passar les vacances de primavera.
Unes dues setmanes després de la shûgyô
shiki, tot just tornant de les vacances de primavera, té lloc la nyûgaku-shiki 入学式, la Cerimònia d’Ingrès a
l’escola. Aquesta cerimònia va dirigida només als nens i a les famílies que
comencen l’escola aquell any.
A la que jo he assistit també va tenir lloc al gimnàs de l’escola. Els nyûgakusei 入学生, és a dir, els estudiants que
acaben d’ingressar a l’escola, s’asseuen al davant de tot, mirant cap a la
tarima del gimnàs. Les famílies, ben vestides (fins i tot amb kimonos) i
parapetades amb cameres de fotos i de vídeo, al darrere dels nens. Els
professors, a l’esquerra, amb les cadires encarades a les dels nens. A la
dreta, els representants de la regidoria d’educació, de la policia, dels
centres on es prepara el menú escolar i dels voluntaris de la seguretat i el
trànsit que vigilen que no els passi res als nens quan fan el cami cap a o de
l’escola.
Hi ha discursos dels professors, dels representants que estan asseguts a la
dreta, cantern cançons, els reparteixen les randoseru ランドセル,
les motxilles que tots els nens de primària porten des de primer fins a sisè,
se’ls presenten els respectius tutors i, al final, es fa la foto commemorativa.
 |
| Les randoseru, motxilles que els han de durar fins que es graduïn... |
Als nens cada vegada se’ls diu nyûgaku
omedetô gozaimasu! 入学おめでとうございます！ “Felictitas per haver entrat a l’escola!”. Els nens,
cada vegada, responen Arigatô gozaimasu! ありがとうございます！ “Moltes
gràcies!”. Em va fer molta gràcia que, com que els pobres ho han de repetir
tantes vegades en tan poca estona, el grau de ganes variava moltíssim d’una
vegada a l’altra.
En Tobuushi explica molt bé la nyûgakushiki de la seva nena en aquest post.
I, ja per tancar el cicle de cerimònies i donar inici com és degut a l’any
escolar, la quarta de les cerimònies: la shigyô
shiki 始業式, la Cerimònia d’Inici de curs.
En el meu cas, una vegada més els nens i els professors es reuneixen al
gimnàs (aquesta vegada, com a la shûgyô
shiki, no hi ha pares). El director saluda els nens, presenta els nous
professors i anuncia els tutors de cada curs. En el cas de la meva escola, els
nens de segon donen als de primer una bossa plena de llavors perquè cadascú
planti i tingui cura de la seva flor, que es farà servir per decorar el gimnàs
durant la cerimònia d’accés de l’any vinent.
Després, els nens tornen a les seves classes, es reparteixen els llibres de
text, se’ls explica una mica com anirà el curs i tornen a casa abans de l’hora
de dinar, per preparar-se pel primer dia de classes.
Venint d’una cultura en què no som massa donats a formalitats d’aquest
tipus, només el fet de pensar que en menys de 4 setmanes hi ha 4 cerimònies, ja
em cansa :P
Vosaltres què n’opineu, creieu que hauríem de fer més cerimònies d’aquest
tipus a les nostres escoles?
