Debut amb el Tsuzumi

Recordeu que us vaig dir que havia començat a tocar el tzuzumi　鼓? Sí home, aquest taiko en forma de rellotge de sorra que es toca en el teatre noh 能?


Doncs avui he debutat.


La veritat és que només fa un mes que estic assajant, i potser han estat 4 assajos de 30 minuts, així que us podeu imaginar lo bona que sóc (ja us ho dic jo: pèssima, tot i que si feu cas als japonesos, sóc aquí un geni, però ja sabem com són els japonesos...). I de fet, abans fins i tot de començar a practicar, la professora ja em va dir que el 12 de setembre hi havia una actuació i que jo hi sortiria, així que ja anava sobre avís... :P


Així que avui, diumenge, m'he llevat a les 6 del matí per passar tot el dia a Showa Mura, a la prefectura de Gifu, per participar en una mena de festival en què diferents grups de noh de la zona han fet una mena de "festival". 


La meva petita aportació al món del teatre noh ha estat només de 5 minuts, pels quals m'he hagut de posar un yukata, el kimono lleuger de cotó que es porta a l'estiu i a sobre, una mena de pantalons que es diuen hakama. El resultat ha estat aquest:

From Debut amb el Tsuzumi

Que dius, fa patxoca, però si tens en compte que estàvem a 36 graus... tanta capa de roba fa suar com una desesperada! i amb tants cordills i faixes que duia, tenia l'ànima oprimida ja! I, evidentment, no es pot anar al lavabo amb aquestes pintes... >_< 


Però el que dèiem, patxoca en fas una estona :P


I en el moment de l'actuació, el so no em surt com ha de sortir i fins i tot hi ha hagut moments en què no ha sortit cap so en absolut, però després mirant altres grups encara cooridnaven menys que nosaltres :P


Aquí teniu dues fotos perquè us feu a la idea:

From Debut amb el Tsuzumi

El "cuarteto" de tsuzumi en plena acció.

From Debut amb el Tsuzumi

Tot el grup al complet. 

Kit Kat Series #12 - Kit Kat de maduixa

Aquesta vegada no m’extendré gaire amb l’explicació, perquè les barretes mini de Kit Kat amb gust a maduixa tenen el mateix sabor que les mini-boletes de maduixa que ja vaig comentar fa uns quants mesos. És a dir: són insípides.

From Kit Kat Series

From Kit Kat Series

Kit Kat Series #11 - Mini Kit Kat de Nabiu

Mini Kit Kat de Nabiu

O, perquè ens entenguem, arándanos.

From Kit Kat Series

Aquest és un dels sabors que tenia a casa abans de tornar a Barcelona i que s’havien desintegrat quan vaig tornar.

Pensava que ja no en trobaria més, perquè anaven dins d’una bossa especial amb mini Kit Kats de maduixa i de xocolata normal. Però la setmana passada els vaig tornar a veure i, tot i que havia pensat de no seguir amb aquesta secció, no vaig poder evitar-ho i ho vaig comprar.

I bé, com m’esperava, no són res de l’altra món. La cobertura és de xocolata amb llet, com el Kit Kat original. Després, representa que a dins és a on va el sabor de nabiu. Doncs bé, quan mossegues, el sabor que notes és el de la xocolata amb llet barrejat amb un regust de Bubbaloo de mora azul. N’heu menjat mai? Des de sempre que aquest sabor de xiclet havia estat el meu preferit (bé, m’agradaven més els Boomers de menta abans de què els reduïssin a la meitat de tamany i els traguessin sabor...). Però què voleu que us digui, barrejat amb la xocolata, no fan una massa bona parella...

Valors energètics del Kit Kat de Nabiu (per paquetet mini de 12.3 g.)

Calories: 66 Kcal.

Kit Kat Series #10 - Ametlla Amarga

Puc dir que, juntament amb el Kit Kat semidolç, aquest és el meu preferit de tots els sabors que he tastat fins ara.

From Kit Kat Series

La cobertura és de xocolata negra i, a l’interior, conté trossets molt petits d’ametlla. No arriba a ser ben bé xocolata amb ametlles en tota regla, però el fet de que sigui xocolata amarga ja li dóna aquell toc especial que el distingeix de l’empalagosa xocolata amb llet.

From Kit Kat Series

En definitiva, que jo també votaria perquè aquest sabor existís sempre.

Connexió Japó 23 - Cànons de bellesa japonesos

Ja estem a 1 de setembre i dimecres que ve aquesta humil secció radiofònica comença la nova temporada a La Ciutat a Onda Cero Vilanova. 

Però abans de què surti en antena l'edició 27 de Connexió Japó, encara em queden al tinter 3 programes sense comentar. 

Els tres programes són, precisament, els que vaig poder enregistrar en directe a l'estudi durant el meu breu retorn a terres catalanes. Són extended versions, perquè enlloc de durar els 10 minuts (minut avall minut amunt) duren gairebé el doble... Si és que la Marta és una abusadora! :P

El primer d'aquests Connexió Japó Extended Version tracta sobre els estàndards de bellesa japonesos.

Teniu curiositat per saber qui és el monstre dels ulls grans, el cap petit i el nas alt? 

Només cal que cliqueu el play ;)

Kit Kat Series #9 - La Nemui i la crisi dels Kit Kat

Com ja sabeu, vaig començar fa uns mesos una secció dins el bloc titulada Kit Kat Series. L’objectiu: tastar tots els Kit Kat de sabors diferents que caiguin a les meves mans.

Aconseguir aquest repte va començar a ser cada vegada més difícil a mesura que anava acumulant diferents sabors a la nevera i no tenia ni temps ni ganes de tastar-los tots de cop. A banda de què tampoc era plan de posar-me encara més foca del que ja estic :P

Doncs bé, tenia un bon stock a la nevera, però va arribar el moment de tornar cap a Barcelona. Els vaig deixar dins de casa, pensant que bueno, que encara que fes calor, me’ls podria menjar quan tornés.

Gran error.

En tornar, no és que la xocolata s’hagués desfet. És que s’havia desintegrat! La bossa estava tan inflada que fins i tot vaig tenir por d’obrir-les per buidar el seu contingut i llançar la xocolata a la brossa orgànica i l’embolcall al plàstic. Crec que si ho hagués fet, allò hagués desencadenat en una explosió nuclear o alguna cosa semblant.

Així que els vaig haver de llançar i m’he quedat sense tastar els següents sabors:

Kit Kat de miso

Kit Kat de Te verd i Sakura (aquest era edició limitada, així que no el podré tastar mai més, sniff) 

I dels que no vaig fer foto: Pudding de Kobe, Wasabi i Soja.

Tot i que aquests, com que són típics de zones determinades, encara pot ser que els pugui tastar... a veure... 

Prenent com a excusa aquest incident, vaig decidir que deixaria aquesta secció en stand-by pel bé del meu pes. Però l’altra dia vaig entrar en un conbini... i no vaig poder resistir la temptació de tastar un nou sabor ＞＿＜

Així que en breus dies, més entregues del Kit Kat Series!

Segona vetlla en un any

Dimecres vaig anar a la vetlla d’una membre del meu grup de taiko.

Aquesta és la segona vegada en un any que assiteixo a una cerimònia d’aquestes. Que dic jo, ja posats, em podrien convidar a alguna cosa una mica més alegre, com ara un casament o el naixement d’un nen! Però en fi, aquestes coses no es poden triar (m’imagino...).

La vetlla d’aquesta vegada ha estat força diferent a la que vaig anar l'octubre passat, i m’ha servit per veure una sèrie de diferències, que crec que estan relacionades amb l’estatus i el nivell econòmic de la família del finat.

La cerimònia es va celebrar al mateix lloc que la del pare del meu cap. Però no pas a la sala gran amb un altar daurat i ple de detalls, sinó en una sala que no era ni la meitat de gran. La quantitat de gent que hi va assistir també va ser molt inferior, tot i que a dins de la sala no hi havia prou cadires perquè seguessin tots i molta gent va haver de quedar-se fora de peu.

En el moment de llegir els sutres, enlloc de tres monjos buddhistes, només va cantar-los un. I mentre cantava, els assistents van anar a fer l’ofrena d’encens, o shôkô 焼香, mentre que en el funeral a què vaig assitir al setembre de l’any passat vam haver d’esperar-nos a què acabessin de cantar els sutres i a què els monjos marxessin.

A més a més, aquesta vegada no rebré cap regal després perquè no vaig entregar el sobre amb els diners. La veritat és que només havia vist dues vegades la dona que va morir, i en preguntar a un dels membres del grup que quants diners havia de donar, em va dir que com que gairebé no la coneixia que no calia que donés res.

Això sí, em van fer escriure la targeteta amb les meves dades per deixar constància que hi havia assistit, però no em van donar cap obsequi com l’altra vegada. Primer, vaig pensar que era perquè no havia entregat cap sobre. De fet, l’home que estava allà entregant les bosses va fer un amago de donar-me-la, tot i que al final s’ho va repensar. Però després vaig veure un altre company que no havia entregat el sobre i que sí tenia la bossa... Que, a veure, no és que m’importi rebre o no l’obsequi, perquè no em ve de dos sobres de cafè soluble. Al Japó, aquests detalls acostumen a amagar un significat que no acabo d’entendre del tot i són importants, així que si no em donen el que se suposa que m’han de donar, crec que no ha de tenir pas una lectura massa positiva...

Com ja us vaig comentar, ara he començat un curs de lingüística. I pels deures del primer llibre he d’entrevistar a algun japonès sobre com s’estructura o bé un casament o bé un funeral... i després d’haver assistit a dos i de conéixer a un monjo buddhista, crec que em decantaré per la segona opció.

No, si al final em faré experta en funerals i tot... :P