El dia 31 de maig va sortir publicat el resultat de la Quarta Enquesta Sobre Tendències a les Llars Japoneses dai yonkai zenkoku katei kôdô chôsa 第４回全国家庭動向調査. I, llegits des de la meva perspectiva (és a dir, de dona europea) els resultats són bastant curiosos, tot i que no del tot sorprenents si es coneix una mica la societat japonesa.
Com ja he comentat altres vegades, jo pels matins abans d’anar a la feina veig part dels programes de la Fuji Tere Mezamashi Terebi 目ざましテレビi Toku da ne 特ダネ, que acostumen a fer un repàs de les notícies importants del dia. I en aquests programes, els comentaristes obrien amb el titular: “Augmenten les mestresses de casa professionals”.
No és pas que l’existència d’un elevat de mestresses de casa professionals al Japó em resultés sorprenent, però ja que a la televisió li dedicaven un espai destacat de les notícies, vaig anar a internet per descarregar-me aquest informe. I tot i que jo no sóc molt bona amb els percentatges i amb les gràfiques (i menys amb les gràfiques de barres que fan servir els japos...), me l’he llegit i he intentat fer-vos un resum.
L’enquesta es va realitzar el mes de juliol de 2008, amb una mostra de 10.192 enquestes de les quals 6870 van ser contestades per dones casades.
La principal tendència que es pot observar és que ha augmentat el conservadorisme en la manera d’actuar de les dones en comparació amb l’última enquesta, realitzada el 2003 (ja que és una enquesta quinquennal).
Al Japó és considerat normal que les dones, quan es casen, deixin la feina. Ara, enlloc de deixar la feina en casar-se, deixen la feina quan s’assabenten que estan embarassades (i ja és considerat una revolució...). Segons els resultats de l’enquesta, a 2008, el 70,5% de les dones deixa la feina, i d’aquestes només el 32.5% torna al mercat de treball després d’infantar.
Aquesta tendència al conservadurisme es nota sobretot en les menors a 29 anys. Dada que potser ens sobta a nosaltres espanyols, perquè tenim la imatge de què les generacions joves són les més obertes, però que si es mira la quantitat de yankis, que serien els cholos japonesos, d’embarassos adolescents i del percentatge de joves que no tenen una feina fixa i respectable (des del punt de vista japonès)... doncs potser no és tan sorprenent en aquest país. Tot i que jo opino que és força trist...
En aquest sentit mireu els resultats obtinguts davant d’aquestes afirmacions (el percentatge apuntat és el de les persones que estan a favor):
1. el marit ha de treballar fora i la dona s’ha de convertir en mestressa de casa professional – 45%
2. has de fer autosacrificis i prioritzar tot allò relacionat amb l’educació dels fills – 81,5%
3. les coses importants de la casa les ha de decidir el marit – 74.8%
4. les mares s’han dedicar exclusivament a l’educació dels fills fins que tenen 3 anys – 85.9%
5. els nens han de comportar-se de forma masculina i, les nenes, de forma femenina – 73.5%
6. un matrimoni no és reconegut socialment fins que té fills – 33.6%
7. el marit ha de col·laborar de la mateixa manera en les feines de la casa i en l’educació dels fills – 83.9%
8. és una cosa bona que cadascú conservi el seu propi cognom* – 43.8%
9. el marit ha de prioritzar la feina per davant de la família – 66.6%
10. el fill i la seva família ha de viure juntament amb els pares quan es fan grans – 49.7%
11. la família s’ha de fer càrrec dels ancians – 62.1%
12. la família s’ha de fer càrrec del suport econòmic dels ancians – 25.5%
*Com en d’altres països, les japoneses en casar-se canvien de cognom.
Aquests resultats sembla ser que han sobtat perquè des que es va començar a fer l’enquesta, el 1993, el percentatge de dones que pensava que havia de seguir amb la seva feina havia augmentat, creant la il·lusió de què s’estava avançant cap a una societat més igualitària.
Però en realitat, no és que els porcentatges hagin variat gaire en relació al 2003... Per exemple, en l’afirmació que sembla que ha aixecat més polseguera, la de “el marit ha de treballar fora i la dona s’ha de convertir en mestressa de casa professional”, el 1993 estaven a favor un 53.6%; el 1998, un 52.3%; el 2003, un 41.1% i en aquesta enquesta el 2008, un 45%. Jo continuo pensant que el número de persones que s’amaguen darrere d’aquests percentatges encara són elevats... I bé, només em cal parlar amb la gent que m’envolta per adonar-me que la gent ho considera normal...
Una altra de les coses que més m’han sorprès és que en cap diari online he aconseguit trobar la més mínima interpretació del per què d’aquets canvi de tendència. En el programa Toku da ne es deia que si això es deu al fet que el mercat laboral és cada vegada més inestable i que els empleats fixos han de fer jornades laborals molt llargues, de manera que les dones veuen com a més fàcil i còmode convertir-se en mestresses de casa a jornada completa.
El presentador de Toku da ne es preguntava si s’estava tornant a donar importància a la família tradicional, si és que ja es tractava de dones que no treballaven o que no volien treballar, o que si treballar en una empresa és massa dur i les dones prefereixen quedar-se a casa.
Tot i que, què voleu que us digui, després d’haver experimentat el doblar jornada i d’haver fet un total de gairebé 10 hores extra en una setmana, jo, si fos japonesa, també deixaria la feina i que em mantingués el marit... :P
