Amb la caloreta, arriben les festes majors! I, d’entre totes les festes, la més emblemàtica del mes de juny és la de Sant Joan. Així que aquest és el tema del meu raconet a la revista de la Vila d’aquest mes ^__^
Al Japó, el mes de juny és el mes de les pluges, o tsuyu 梅雨. De manera que començo dient que a Espanya no hi ha tsuyu i que, per contra, hi ha molts festivals de foc. I entre ells, el de Sant Joan com a més famós.
Sant Joan se celebra el dia 23 de juny, per donar la benvinguda a l’estiu. Explico que la manera de celebrar la revetlla varia depenent de la part d’Espanya, però que el principal punt en comú es que es fan fogueres. Al Japó el curs escolar acaba el mes de març, així que aprofito per dir que, com que el curs escolar a Espanya acaba el mes de juny, molts estudiants utilitzen els llibres i els apunts de les assignatures que menys els agraden per encendre les fogueres ^_^
En el tercer paràgraf parlo dels castells de foc i que a Vilanova es fa un ball que dura tota la nit.
I ja en el quart paràgraf parlo del tema que els encanta als japonesos: el menjar típic de la festa. És a dir, la Coca de Sant Joan. Per explicar com és la coca, dic que és una mena de pa esponjós al qual se li posen pinyons i fruita confitada. Parlo també de què hi ha diferents formes, des de rodona fins a rectangular, i que es ven tan a les panaderies com als supermercats.
Al Japó també hi ha festivals d’estiu amb castells de foc, així que acabo dient que, tot i la gran distància que separa els dos països, a tots dos llocs es fan festivals amb castells de foc, fet que fa que no els senti tan llunyans.
Explicar menjar que no existeix en un país és bastant complicat. Aquesta vegada, per exemple, volia dir que la coca era com un brioix. Però en ensenyar-li l’article a la meva supervisora, em va dir que què era allò de briox, que no ho havia escoltat mai. Que la meva supervisora, que no té ni idea d’Espanya (i que ni tan sols ha fet un viatge a fora del Japó) es llegeixi els articles abans de publicar-los, em serveix com una mena de “testing” per saber què és el que entendran els lectors i què no. Així que ja per començar, sabia que la paraula “brioix” havia d’anar fora.
Aleshores, li vaig preguntar que com ho podia definir. I ella em va dir: “Ah, doncs com un pa esponjós” (pan no yô na funwari shita okashi パンのようなふんわりしたお菓子). Però clar, jo li deia: “Però és que no és ben bé pa...”. Fins que se’m va encendre la bombeta. Jo, en escoltar pa, em ve al cap o una barra de pa o un pa rodó. Al Japó, el que consideren “pa” és pa de motlle (estil Pa Bimbo), mentre que el pa que jo considero “pa” li diuen “pa francès” (furansu pan フランスパン). El per què diuen al pa “pa francès” no us el sabria dir segura al 100%, però imagino que deu ser perquè tenen la idea de què les panadaries i les pastisseries són franceses, ja que les que hi ha al Japó la majoria tenen noms francesos (o el que ells consideren que és francès :P).
Així que, una vegada més, no només sóc jo qui intenta ensenyar alguna cosa sobre Espanya, sinó que jo també aprenc alguna cosa nova sobre el Japó.
Internacionalització de doble sentit! ;-P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada