Treballar com un... japonès (i 2)

Avui ha estat el "gran dia" de la inauguració de l'exposició que vaig assajar l'altre dia.


Bé, més que inauguració pròpiament dita, era una pre-inauguració només per a gent important. 


S'havien enviat 250 invitacions.


S'esperava que vingués la meitat de persones.


Han vingut només com 30 persones.


Així que tot l'assaig en realitat tampoc no ha servit per a res!! 


Que no m'he equivocat, però la que m'havia de donar els guants i les tisores perquè les entregués a les autoritats per tallar la cinta (i que jo crec que no li agraden els estrangers), no parava de dir-me no sé què en veu baixa, que jo imagino que deuria ser com: "Més ràpid", o "Fes-ho així", o "Així no", però que, evidentment, no he escoltat. Això sí, m'han entrat unes ganes de dir-li: "Escolta guapa, que no sóc tonta, vale?" Però en fi...


I res, avui dues hores extra més i demà dissabte a treballar one more time. Ara mateix estic caient dormida davant del teclat. Són només les 7 de la tarda, però jo crec que me n'aniré a dormir ja...