Cheesecake!

Aquesta tarda he provat el Petit, i he fet el primer pastís de formatge de la meva vida. Aquest ha estat el resultat!

Ja l'he tastat i... està malament que ho digui jo, però està tan bo que hauria d'estar prohibit! >_<

Silicona + microones = truita de patates

Com ja vaig comentar fa uns quants posts, des que vaig arribar al Japó que m'ha donat una dèria per la cuina.

No deu ser normal estar tot el dia pensant en menjar i en veure què faràs per dinar, o per sopar, o "mira quina bona pinta fa aquest pastís, fem-lo!"...

Però ara mateix em trobo en aquesta fase (vull pensar que és només una fase... >_<). I això, sumat al fet de la quantitat d'estris i pijades per la cuina que hi ha al Japó, de la quantitat ingent de revistes, llibres, pàgines web de cuina (us en faríeu creus! jo no sé com la societat japonesa pot absorbir tanta quantitat d'oferta editorial! Marta, vine aquí i obrim una revista!), sumat al fet de què aquesta vegada tinc una mica de diners per gastar... doncs em porta a "shopping sprees" com el d'avui.

Us presento les meves noves adquisicions:

Hina Matsuri, el Dia de la Nena

A la Vila del Pingüí ja fa olor a primavera. La setmana passada, en obrir la porta de casa i sortir al carrer, l’aire feia olor a primavera. No sabria descriure ben bé aquesta olor, perquè ni tan sols és una olor. Però durant la primavera el meu nas sembla detectar l’aire d’una manera diferent a com ho fa durant la resta de l’any, cosa que em fa despertar sensacions a vegades estranyes (i no, no és al·lèrgia al pol·len!).

De normal, la primavera és l’estació de l’any que menys m’agrada. Però al Japó la primavera està associada al floriment de les Sakura 桜, o flor de cirerer, de manera que la cosa ja canvia. Tot i que en una de les escoles ja ha florit un cirerer, encara falten unes dues setmanes perquè comenci el veritable espectacle.

La Vila News 1 - I tu, quants idiomes parles?

Una de les feines que duc a terme a la Vila és publicar un article presentant algun aspecte d'Espanya a la revista mensual que publica l'ajuntament.


Els articles són de només 600 caràcters, de manera que no deixa molt de marge a aprofundir en la matèria. Però m'agrada poder publicar-los perquè em dóna la sensació de què, en certa manera, torno a fer periodisme :P

Connexió Japó 6 - Un dia a l'escola

El concepte "d'aquí" i "d'allà" ja no el tinc molt clar...


"Aquí" es Barcelona?


"Allà" és Japó?


O al revès?


Crec que em vaig perdre aquest capítol de Barrio Sésamo (juntament amb el "arriba y abajo" xD)


Però bé, si voleu saber com és un dia en una escola primària "d'allà" per a vosaltres, "d'aquí" per a mi... no us perdeu el Connexió Japó d'aquesta setmana! ^__^




I les fotos!

Connexió Japó 6 - Un dia a  l'escola

Transvestisme animal

Al Japó tenen el mal costum de transvestir-ho tot. 


Per començar, evidentment, homes que volen ser dones.


També policies que es vesteixen de dona per atrapar carteristes. (D'aquests, jo n'he vist uns quants... Són tan evidents que no sé com pretenen atrapar els carteristes...)



A la Hello Kitty.











Al nen de la maionesa Kyûpi (com l'odio, de debó).


Als dónuts. [Si cliqueu a la finestreta que apareix abaix a la dreta, i aneu clicant a les diverses varietats de dónuts, trobareu en quina mena d'animal s'ha transvestit].

From 100223

(Emm... ho confesso, aquest esquirolet el porto penjat al mòbil, però és que és molt mono! >_<)


I, per suposat, als animals de companyia! No només és que els vesteixin, perquè també hi ha gent que els vesteix a Barcelona... És que el que tenen pels animals és malaltís! Tenen robeta, sabates, disfresses... fins i tot perruques!


Aquest anunci resumeix el que se li pot arribar a posar a un animal de companyia (i no les inclou totes...)

(Home del tupé) A les mascotes se li poden posar collars... cascabells... roba... barrets... perruca... però a partir d'ara, si t'estimes la teva mascota, li hauràs de posar també un número de telèfon!

(Veu en off) El "número guau miau" és un número que connecta l'animal perdut amb el número de telèfon del propietari. Protegeix la privadesa del propietari, de manera que és un número segur!

 (Home del tupé) Segur, "número guau miau"!

Lo de les perruques va en sèrio, que quan va venir la Miss_America a visitar-me, ja vam flipar quan les vam veure en una botiga...

Però allò que va fer que em preguntés en quina mena de món vivim, va ser quan vaig veure corretges per treure a passejar... hàmsters! Perdoneu, però no em veig pel carrer dient allò de: si us plau, vagi amb compte de no trepitjar el meu hàmster, que mossega.

Connexió Japó 5 - Entrevistes d'accés

En quina mena d'adult et vols convertir? 


No en tens ni idea?


Doncs imagina't un nen de 15 anys...


En el Connexió Japó d'avui, preguntes surrealistes que es fan en els examens d'accés a les escoles de secundària japoneses (l'equivalent a l'ESO espanyola).