28 de juny 2010

Nemui la lia a BARCELONA (one more time)

Sí senyors, la Nemui se'n torna a Barcelona!


Però no us feu il·lusions, que aquesta vegada no torni per quedar-m'hi, hi vaig només de vacances! Gairebé un meset, a veure si recupero part de la meva cordura (si és que en algun moment n'he tingut, d'això...).


Pot ser que no estigui molt connectada a la xarxa, no crec que a Barcelona pugui tenir un telèfon amb connexió a internet. Però no patiu, que el Connexió Japó seguirà cada setmana a les ones, així que ja aniré publicant cosetes!


I va, perquè no em trobeu massa a faltar, us deixo un vídeo que va fer la Cris del meu assaig de taiko del passat divendres. És una cançó que es diu Ei'chi no matsuri, i que en la meva defensa diré que vaig `"aprendre" en el temps rècord d'un mes i que no tornava a assajar des del dia 30 de maig >_<





Les meves cares fan por! xDD

21 de juny 2010

Premis Blocs Catalunya!



Amics, socis, "patizants", aquest humil bloc participa en la tercera edició dels Premis Blocs Catalunya, organitzats per l'STIC.cat. 


I de què va la cosa?, us preguntareu. Els Premis Blocs Catalunya tenen com a objectiu, tal com està escrit a les seves bases 


"promoure la creació i manteniment de blocs en català, així com donar-los a conèixer i premiar-ne els més interessants"


I ja que el meu bloc està escrit en català, i que el període de votacions ja ha començat, des d'aquí us volia demanar la vostra col·laboració en forma de vot.


És molt fàcil i no us portarà més de tres minuts (palabra!):


Només cal que aneu al següent link i que cliqueu al botó gran i vermell a on posa "Vota'm!".


Però ep! Que no acaba aquí la cosa! Si aneu una miqueta més avall, veureu que també podeu votar les últimes entrades del bloc. Votar les entrades també és important, perquè per cada 5 entrades votades rebo un vot. En el cas d'aquest bloc, hi ha fins a tres pàgines amb entrades que es poden votar, així que només amb fer un clic a sobre de cada una d'elles ja n'hi ha prou. No cal que us llegiu les entrades, si no voleu (tot i que si ho feu, potser aprengueu alguna coseta... o no! :P)


Així que res. Tots teniu aquells moments d'estar davant de l'ordinador avorrits sense saber què fer... Doncs ara ja teniu una coseta a fer!


Ah! I un últim favor... Si podeu, correu la veu entre els vostres amics, coneguts, gent que tingui altres blocs... Perquè un clic és un petit pas per a vosaltres, però en pot ser un de gran per aquest humil bloc fet amb tant de carinyo.


Gràcies! ^__^

19 de juny 2010

Connexió Japó 21 - El món Kawaii!

Hi ha molts adjectius que es podrien utilitzar per definir la cultura i la societat japonesa. Però si em pregunteu a mi, jo us diria que la paraula que defineix la quintaessència de la gent d’aquest país és KAWAII 可愛い. Que no s’ha de confondre amb el nostre “què guay!” :P

El món del kawaii és tan complex i s’extén a tots els aspectes de la vida d’una manera tan brutal, que és un concepte gairebé inabastable.

Tot i això, en el Connexió Japó d’aquesta setmana, us intento apropar a aquest món de “conte de fades” a on viuen els japonesos.
Com deia, el kawaii es troba per tot arreu, així que us deixo només amb una petita mostra de fotografies de coses que els japonesos consideren “mones", des de nenes vestides amb kimono, fins a penjolls pel mòbil, passant per Converse amb diamants... 

Kawaii

Què n'opineu vosaltres? Ho trobeu kawaii?

15 de juny 2010

Connexió Japó 20 - Purikura

Jo sempre dic que, per dir que has estat al Japó, hi ha dues coses que són imprescindibles:


Una és anar al karaoke.


L'altra, és fer-te purikura. I què són les purikura? D'això parlem exactament en el Connexió Japó d'avui!!





I perquè moltes vegades allò de "Vale más una imagen que mil palabras" es compleix, aquí us deixo una mostra de les purikura que m'he anat fent des del 2007 fins fa unes setmanes enrere ;P
Purikura world

14 de juny 2010

Connexió Japó 19 - Taiko

Si heu anat seguint una mica el blog, ja sabreu que cap allà el mes de setembre em vaig unir al grup de taiko de la Vila.


Per aquells que no ho sabéssiu, els taiko, o més literalment, els wadaiko 和太鼓,que és el que jo toco (o almenys ho intento) són els timbals japonesos.


Que voleu saber més sobre aquests timbals? Quina és la seva història? Doncs esteu de sort, perquè precisament aquest és el tema del Connexió Japó d'aquesta setmana!





Després d'escoltar el programa us han quedat ganes de veure'm a mi tó atrezá? Aquí teniu unes fotos, perquè rigueu una estona. A veure si esbrineu qui sóc ;-)


Aquestes són del mes de novembre, quan vaig debutar.
Debut con los Taiko
I aquestes, són del mes de maig, quan vam celebrar el 30è aniversari del grup. N'hi ha poquetes, però és que encara no tinc les que va fer l'encarregat de les fotos...
30è Anniversari del meu grup de Taiko
Com deia al programa, escoltar els taiko en CD o vídeo no és el mateix, però si us heu quedat amb les ganes, aquí us deixo amb un parell de links amb unes cançons del meu grup:


- L'únic vídeo que tinc (de moment) en què surto jo tocant (esbrineu qui sóc?). La canço es diu Ikusa Daiko 戦太鼓. Diuen que aquests eren els timbals que feia servir l'Oda Nobunaga per dirigir les seves tropes en combat.


- Aquesta es diu Tenshukaku 天守閣, i faltes ens últims segons, perquè vaig haver de marxar i no vaig poder enregistrar el final...


Des que he arribat a la Vila, que sembla que li he agafat el gustillo a això dels instruments tradicionals, i potser començaré a aprendre a tocar un tipus de flauta de bambú japonesa!


Seguirem informant!

13 de juny 2010

La Vila News 6 - La Revetlla de Sant Joan

Amb la caloreta, arriben les festes majors! I, d’entre totes les festes, la més emblemàtica del mes de juny és la de Sant Joan. Així que aquest és el tema del meu raconet a la revista de la Vila d’aquest mes ^__^




Al Japó, el mes de juny és el mes de les pluges, o tsuyu 梅雨. De manera que començo dient que a Espanya no hi ha tsuyu i que, per contra, hi ha molts festivals de foc. I entre ells, el de Sant Joan com a més famós.

Sant Joan se celebra el dia 23 de juny, per donar la benvinguda a l’estiu. Explico que la manera de celebrar la revetlla varia depenent de la part d’Espanya, però que el principal punt en comú es que es fan fogueres. Al Japó el curs escolar acaba el mes de març, així que aprofito per dir que, com que el curs escolar a Espanya acaba el mes de juny, molts estudiants utilitzen els llibres i els apunts de les assignatures que menys els agraden per encendre les fogueres ^_^

En el tercer paràgraf parlo dels castells de foc i que a Vilanova es fa un ball que dura tota la nit.

I ja en el quart paràgraf parlo del tema que els encanta als japonesos: el menjar típic de la festa. És a dir, la Coca de Sant Joan. Per explicar com és la coca, dic que és una mena de pa esponjós al qual se li posen pinyons i fruita confitada. Parlo també de què hi ha diferents formes, des de rodona fins a rectangular, i que es ven tan a les panaderies com als supermercats.

Al Japó també hi ha festivals d’estiu amb castells de foc, així que acabo dient que, tot i la gran distància que separa els dos països, a tots dos llocs es fan festivals amb castells de foc, fet que fa que no els senti tan llunyans.

Explicar menjar que no existeix en un país és bastant complicat. Aquesta vegada, per exemple, volia dir que la coca era com un brioix. Però en ensenyar-li l’article a la meva supervisora, em va dir que què era allò de briox, que no ho havia escoltat mai. Que la meva supervisora, que no té ni idea d’Espanya (i que ni tan sols ha fet un viatge a fora del Japó) es llegeixi els articles abans de publicar-los, em serveix com una mena de “testing” per saber què és el que entendran els lectors i què no. Així que ja per començar, sabia que la paraula “brioix” havia d’anar fora.

Aleshores, li vaig preguntar que com ho podia definir. I ella em va dir: “Ah, doncs com un pa esponjós” (pan no yô na funwari shita okashi パンのようなふんわりしたお菓子). Però clar, jo li deia: “Però és que no és ben bé pa...”. Fins que se’m va encendre la bombeta. Jo, en escoltar pa, em ve al cap o una barra de pa o un pa rodó. Al Japó, el que consideren “pa” és pa de motlle (estil Pa Bimbo), mentre que el pa que jo considero “pa” li diuen “pa francès” (furansu pan フランスパン). El per què diuen al pa “pa francès” no us el sabria dir segura al 100%, però imagino que deu ser perquè tenen la idea de què les panadaries i les pastisseries són franceses, ja que les que hi ha al Japó la majoria tenen noms francesos (o el que ells consideren que és francès :P).

Així que, una vegada més, no només sóc jo qui intenta ensenyar alguna cosa sobre Espanya, sinó que jo també aprenc alguna cosa nova sobre el Japó.

Internacionalització de doble sentit! ;-P

9 de juny 2010

Connexió Japó 18 - Japonesos i menjar (III)

El Connexió Japó d’avui tanca la (primera?) trilogia dedicada als Japonesos i la seva obsessió amb el menjar.

A banda d’estar obsessionats amb el menjar, els japonesos compten amb una indústria editorial que ja ens agradaria tenir a casa. La quantitat de llibres, revistes i diaris que es publiquen periòdicament és brutal. No m’he posat mai a comptar-los, però crec que mirant les fotografies us en podreu fer una idea.

I tingueu en compte que les fotografies només mostren una part dels dedicada a menjar d’una llibreria més aviat petita d’un poble de la prefectura d’Aichi... Si us n’aneu a una llibreria en ple barri de Shinjuku a Tokyo, trobareu tanta informació que no sabreu ni per on començar!!



També us deixo amb aquest link procedent d’un blog que una companya em va passer ahir, perquè vegeu que no sóc jo, qui està obsessionada :P


I per acabar, aneu mirant un cop a la setmana aquest àlbum, a on aniré penjant les fotografies dels menús que em fan menjar a les escoles. Què en penseu? La cuina japonesa és tan sana com ens fan creure?



給食日記 - Kyuushoku diaries
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com