No se m'havia acudit

Avui, escoltant l'edició del divendres del programa "La competència", que s'emet tots els dies a Rac1 de dotze a dues del mitgdia (de 8 a nou del vespre, hora de la Vila del Pingüí), he escoltat aquesta frase i m'he rigut moltíssim!


Estaven dient que segons una investigació de la BBC, una de les principals causes de disputa entre parelles és el tema del reciclatge (del qual ja n'he parlat aquí i aquí). I un dels personatges ha dit

"Fixa't si la meva dona està conscienciada amb el reciclatge, que quan llença els preservatius usats, separa el plàstic de l'orgànic"

I clar, m'ha fet pensar, perquè és una cosa que no se m'havia acudit mai... Al Japó com es consideren? Orgànic o inorgànic? Canvien de categoria una vegada fets servir? 


Seria una situació molt divertida anar a una botiga, comprar preservatius, i en el moment d'anar a pagar, preguntar-li a la dependenta: "Disculpi, tinc un dubte, a la capsa posa que el contingut és plàstic, però una vegada fet servir, es considera brossa combustible o incombustible?" 


Ostres, un dia ho hauria de fer... Només d'imaginar-me la cara de la dependenta, ja ric jo sola! xD

Blame it on the kotatsu

Visca la indolència! (Segons el diccionari Grec de la llengua catalana: [del ll. td. indolens, -ntis 'que no fa mal', i d'aquí, 'apagat, sense ànsia de res'])

La veritat és que tinc un munt de temes pensats per escriure i també tinc mooolt de temps per fer-ho, però arribo a casa, i m'assec al kotatsu, i l'única cosa que faig és perdre el temps davant de l'ordinador i menjar (però el per què sempre tinc gana al Japó donaria per un altre post, així que millor ho deixem...).

El kotatsu, aquest gran invent japonès... 

(Aquesta és la imatge actual del meu kotatsu. I encara està força endreçat, perquè vaig netejar ahir :P)


I és que quan arribes del fred carrer i entres a casa, a on et surt baf de la boca mentre et treus les sabates (calentito calentito!) i seus de seguida dins el kotatsu i comença a escalfar-se... a ver quién es el guapo que se levanta! 

I clar... Encara que no hagis de mirar res per internet... li comences a donar al "torna a carregar aquesta pàgina" al facebook, al twitter, al correu... i així vas passant les hores sense fer res de profit... Fins i tot hi ha vegades que tens set i no beus aigua per no aixecar-te!!

De fet, es pot veure clarament tot el que faig servir (revistes, mantes, bolígrafs, llibres...) girant al voltant del kotatsu... tot en una distància a la que es pot arribar només allargant el braç. Perquè si està una mica més lluny, t'ho mires amb ulls de pena i t'autosuggestiones de què no ho necessites... És com una mena de forat negre...

Jo ja començava a estar preocupada de ser l'única a qui li passa això. Però parlant amb la gent, te n'adones que no ets l'única... De fet, ara m'estic llegint un manga que es diu Nodame Contabile, i hi ha un capítol sencer dedicat al kotatsu. I em vaig sentir taaan identificada! xD (Cliqueu a la imatge per fer-la gran, que val la pena!)

Des d'aquí faig una crida... Calefacció central al Japó, ja!!!

Connexió Japó 2 - Reciclatge

Bé, aquí teniu la segona entrega de "Connexió Japó": el reciclatge!

Sobre aquest tema ja en vaig escriure al mes d'agost, però va ser un post llaaarg i dens... així que si tu ets una d'aquestes persones que no et vas llegir el post, aquí tens la versió radiofònica i reduïda sobre el tema.

Que jo em pregunto: l'Akira Toriyama recicla? L'envàs de Robovita A de l'Arare era acer o alumini? Ja podria fer que el Dr.Slump inventés una màquina que separés la brossa i la tragués sola...

En fi, que us deixo, que avui toca treure el plàstic...

Per cert, no sé què passa que a l'hora de copiar el link de la playlist perquè s'afegeixin les seccions, només m'apareix la primera, així que a partir d'ara aniré posant els links a dins del post.

No te digo ná y te lo digo tó

Heu vist el nou banner a la columna esquerra?

Doncs com diria el Vicentín, "no te digo ná y te lo digo tó!"

Balena

Sí, avui a l'escola m'han fet menjar balena. No ha sigut gran quantitat (menú escolar, potser no han sigut ni 50 grams), però pensar que avui he contribuït al negoci que acaba amb la vida d'aquests animals tan monos i que estan desapareixent, doncs m'ha creat una sensació estranya.

I no és que jo sigui ecologista, ni vegetariana ni res per l'estil. Però el que m'ha sobtat ha estat que s'inclogui al menú escolar la carn d'un animal, quan la seva pesca (en el cas de balenes es diu pescar?) està prohibida a la majoria dels països desenvolupats i que cada any comporta problemes al govern japonès amb grups ecologistes i amb governs de tot el món. I encara m'ha sorprès més quan una nena de quart de primària (que és el grup amb què he dinat avui) ha dit tan tranquil·lament quan jo he dit que a Espanya està prohibit menjar balena: "Però és que és part de la cultura japonesa".

Ah, i el sabor... era com carn una mica dura, i una mica insípida, la veritat...

Així que si ni tan sols està bona... perquè la cacen?

Hi haurà algun significat polític ocult al darrere de servir balena en el dinar escolar?

Jo no ho sé...

En fin...

(I acabo amb una pregunta de trívial: quin és el mamífer més gran del món?)

Freedom for Schödinger Cat!

O això és almenys el que hi ha escrit a la samarreta que m'ha arribat directament des de terres del nord d'Espanya com a regal de Nadal ^__^

Per tot aquells que no siguin tan freaks com nosaltres i no seguiu la fantàstica sèrie "The Big Bang Theory" (no sé a què espereu per veure-la!), us explico. El gat de Schrödinger està basat en un experiment dut a terme als anys 30 per un científic anomenat Schrödinger (com sino) i, segons la viquipèdia:

El gat de Schrödinger o la paradoxa del gat és un experiment mental publicat pel físic Erwin Schrödinger per tal d'il·lustrar la complexitat de primitives interpretacions al voltant de la mecànica quàntica al traduir les conseqüències d'esdeveniments subatòmics a sistemes macroscòpics.

L'experiment original es basa en posar un gat (viu) dins d'una caixa d'acer tancada i opaca juntament amb els següents elements (els quals han d'estar protegits de qualsevol interferència directa del gat): un comptador Geiger, i una certa quantitat d'una substància radioactiva que asseguri que en el decurs d'una hora hi hagi un 50% de probabilitats de què almenys un dels àtoms es desintegri (i un 50% de què no se'n desintegri cap); si això passa, el comptador Geiger allibera un martell que trenca un flascó d'àcid hidrociànic (molt tòxic) que matarà el gat.

En aquest escenari, tant el gat com la partícula depenen d'un sistema regit per les lleis de la mecànica quàntica. Seguint el Principi d'incertesa que s'aplica a la interpretació de Copenhague, mentre no obrim la caixa, el gat està viu i alhora mort. Al mateix moment d'obrir la caixa, el propi fet de l'observació modifica l'estat del gat, que passa a ser només viu o només mort.

Que dius... pobret gat!!=^エ^=

A banda de la samarreta, també m'ha arribat això!!

Ja sé que no es pot distingir massa bé, però es tracta d'una manta amb mànigues, com la que la Penny li regala al Leonard abans que marxin d'expedició al Pol... nord? (no m'enrecordo massa bé). A banda de què és vermella ^__^ té unes butxaquetes per posar els peus, de manera que quedes completament embolicada!! És una passada!!

Així que us podeu imaginar lo calentona que he estat fent la meva pròpia marató de Lost... preparant-me per a l'última temporada en una setmana!!!!!!!! (I el Sawyer em continua posant tribal cada vegada que apareix en escena!! Ains mamá!)

Connexió Japó

Ahir, després de gairebé tres anys, vaig tornar a la ràdio.

Bé, tornar tornar potser no seria la paraula, perquè físicament no hi vaig tornar. Però gràcies a l'ajuda del nostre estimat Skype (no sé jo què seria de la meva estada al Japó sense ell!), al meu frikisme i a les ganes de la Marta, vam poder aconseguir una cosa que ja hagués volgut fer fa temps: començar una secció explicant curiositats, frikades i coses que em sorprenen en la meva vida diària a la Vila del Pingüí.

Com que la majoria de la gent no viu a Vilanova (o ni tan sols viu a Espanya...) és una miqueta difícil que pogueu escoltar la secció en el moment en què s'emet (si no canvia la cosa, els dimecres a les 13:08, hora peninsular espanyola, al 96.3 de la FM). Així que una vegada més, gràcies a les tecnologies i al interné, cada setmana podré anar posant aquesta petita aportació que faig a les "ondas" per si voleu escoltar-me (com si no tinguéssiu prou amb llegir les meves parrafades, ara a sobre també us dono la tabarra per la ràdio! :P)

No és gran cosa, i no és pas la meva intenció fer sociologia ni fer creure a la gent que el que jo dic és la veritat absoluta. Tan sols pretén ser la visió particular d'una vilanovina des de la terra de l'Arare (^_^)v

Al Facebook de "La Ciutat a Onda Cero Vilanova" aniré posant vídeos i fotografies per anar il·lustrant els temes que anem tractant a la secció. A més a més, sempre seran benvingudes idees, propostes, coses que vulgueu saber o temes que vulgueu que tracti a la secció (des d'aquí faig un crit per tal de demanar el vostre ajut, perquè sinó les idees se m'acabaran!)

I res, acabo donant-li les gràcies a la Marta per permetre el meu "comeback"! Espero poder compartir moltes més estones freaks amb tu! ^___^