OZ: el país de les meravelles

17 dies. 

6 aeroports. 

3 ciutats. 

1 nou continent. 

1 milió de moments inoblidables.

Ja he tornat d’Austràlia, tot i que m’hi hagués quedat!

No n’era conscient, però arriba un punt al Japó en què estàs tan acostumada a la fredor de les relacions humanes que, en arribar en un país en què tothom t’acull i et somriu pel carrer, penses que ets en un somi. Al país de les meravelles: OZ.

Fotografies, històries i més de la meva història d’amor amb Austràlia en propers posts...

A la caça del surfista!

Això és el que em proposo fer de demà perquè... me'n vaig a les antípodes!!!

Sí sí! Des del dia 22 que posi peus a Melbourne fins el dia de reis, estaré a Austràlia!!

Aquella gent que em conegui sabrà que Austràlia és el meu viatge somiat des que quan tenia 8 anys el meu pare em va regalar un trencaclosques de l'Òpera House de Sydney i van anunciar que aquesta ciutat seria la seu dels Jocs Olímpics del 2000.

En aquell moment vaig dir que aniria a Sydney a veure els Jocs Olímpics... però òbviament, amb 16 anys doncs com que no tenia ni els diners ni l'edat de creuar el món jo sola.

Per quins set sous em va entrar la dèria d'anar a les Antípodes, encara no em queda massa clar. Fins i tot quan estava a 4t d'EGB vaig fer un treball sobre el Diable de Tasmània i el meu personatge de dibuixos animats preferits era, evidentment, el Taz de la Warner.

El temps va anar passant... i enlloc d'anar-me'n a estudiar a Austràlia, em va donar la dèria pel japonès i aquí em teniu.

L'any passat ja vaig decider que, abans de marxar del Japó hi havia dos viatges que havia de fer sí o sí. Un, anar a veure Angkor Wat a Cambodja (segons les meves previsions, cap allà el 2012!). L’altre, evidentment, Austràlia.

Ja volia aprofitar les vacances de Nadal de l’any Passat per anar-hi, però al final va ser massa precipitat i vaig acabar anant a Pekín (sí, allò de si no és aquí és en...).

Però d’aquest any no passava!

Així que, tot i que per parts i sense tenir massa temps per organitzar-lo, m’he anat muntant el viatge.

De moment, el que està planificat és el següent:

-       Agafo un vol a l’aeroport de Kansai el dia 21 a les 20:50 del vespre, i arribo a Melbourne, fent escala a la Gold Coast, el dia 22 sobre les 16:00 (sembla que està a prop, però no vegeu quin sant viatge, eh? La part positiva és que només hi ha una hora de diferència :P)

-       Estic a Melbourne des del 22 fins el 25, en què agafo un vol intern per anar a Sydney...

-       ... a on m’estaré fins el dia 30...

-       ... en què em planto a Cairns per fer un curs de 5 dies per treure’m el certificat de submarinisme, en el qual passaré 3 dies i 2 nits en un vaixell navegant i explorant la Gran Barrera de Corall!!

La resta del temps, no tinc pas massa clar què faré... però mira, al final he decidit que aniré fent sobre la marxa!

Qui sap, potser fins i tot em faig amiga d’un surfista o d’un vigilante de la playa a Bondi Beach... ;P

Així que res... ens llegim després de Reis!

El Nadal s'ha acabat (i 2)

I, evidentment, no va poder faltar el pessebre de Playmobil gentilesa de la Zarita!

NOTA: El Pare Noel amb el ren va ser un préstec que em van fer per donar-li ambient a la sala... tot i que, si us he de ser sincera, feia una mica de mal rotllo... Tant el ren com el Pare Noel anaven movent el cap lentament...

El Nadal s'ha acabat

Avui ha sigut Nadal a la Vila del Pingüí.

Nens d'entre 4 i 12 anys...

... aprenent sobre la nostrada gastronomia nadalenca...

... pintant dibuixos del pessebre...

... escoltant la versió en Japonés dels Pastorets Nemui 2.7...




... fent cagar el Tió per primera (i potser única) vegada a la seva vida...



... experimentant la sensació de les ametlles del torró quan s'enganxen a les dents perquè s'està mig desfent...

... cantant la Marimorena amb els Lunnis...

Sí, ja sé que només estem a dia 19.

Sí, ja sé que Nadal és el dia 25.

Sí, ja sé que el Caga Tió no està fet d'una paperera marró.

Sí, ja sé que Els Pastorets no parlen japonès.

Però aquest ha estat el nostre particular Nadal Pingüinenc Nemui 2.7. 

I el premi al Kanji del 2010 goes to...

Al Japó, quan arriba el mes de desembre, tenen tradició de fer llistes: dels millors productes de l'any, dels productes que ho petaran l'any que està a punt de començar, de les paraules de moda i del kaniji que millor defineix l'any que s'està a punt d'acabar.

I parlant de kanji, quin és el que millor defineix aquest any?

Doncs aquest:

Atsui. És a dir, calor.

Aquest any el Japó ha viscut l'estiu més calorós dels últims 108 anys. 

S'ha batut el rècord de dies seguits en què els termòmetres no baixaven dels 35 graus (a la qual, se li ha de sumar a part el 90% d'humitat). 

S'ha batut el rècord de gent que ha patit cops de calor. 

A causa de la calor, els camps també s'han vist afectats i, com a conseqüència, el preu de les verdures, hortalisses i fruites encara s'ha apujat més (si cap, perquè no vegis si ja és cara la verdura de per si...). 

A causa de la manca de menjar als boscos, s'han produït molts atacs a propietats privades per part dels animals salvatges que tenien gana.

A la tardor, peixos com ara el verat, molt apreciat en una cuina a qui li encanta aprofitar al màxim els fruits

típics de cada estació, han brillat per la seva absència.

La gent que ha escollit aquest kanji també ha parlat del valor  que van mostrar els miners de Chile atrapats dins la calor de la terra, i de la forta calor que va haver de suportar la sonda espacial japonesa Hayabusa en travessar l'atmosfera.

Aquests són els motius que han donat les 286.406 persones que, entre l'1 de novembre i el 3 de desemebre d'aquest any han participat en l'elecció del kanji.

L'elecció del kanji de l'any va començar l'any 1995 com a iniciativa del 日本語漢字検定試験 l'Associació per a l'Examen Oficial de Nivell de Kanji

Kit Kat Series #16: Kit Kat de xocolata amarga “la dolçor adulta”

Estic contenta perquè al Japó ja es pot trobar sempre, juntament amb el Kit Kat vermell de tota la vida, el Kit Kat negre, que aquí han batejat com “la dolçor adulta” otona no amasa 大人の甘さ.

Tot i ser xocolata negra, no és pas massa amarga. Com ho explicaria... no és tan empalagosa com la xocolata amb llet del Kit Kat normal, tot i que li falta l’amargor de la xocolata negra de 70% (que, per mi, és el punt ideal :P).

Es pot trobar a la venta en el paquet de 4 barretes a què estem acostumats a Espanya, i també en el format de mini barretes, que està tan de moda al Japó (la veritat és que no sé si ara a Espanya també es venen en mini barretes, perquè fa segles que no compro Kit Kat allà...).

I amb aquest Kit Kat tinc una historieta. L’altra dia, una professora d’una de les escoles a les que vaig ens va donar a mi i a les dones que serveixen el dinar un paquetet min dels Kit Kat Negres. Quan el vaig tastar i vaig comprobar que estava bo, una de les dones que serveix el dinar em va preguntar:

“T’agrada? Els dolços japonesos estan bons, eh?”

I jo me la miro i li dic:

“Ehm, el Kit Kat no és pas un dolç japonès, és de la Nestlé, de manera que es pot comprar a tot arreu”.

I no veieu quina desil·lusió, semblava que li hagués dit a un nen petit que els Reis són els pares... Realment creia que el Kit Kat era un producte japonès!

Estimats japonesos:

Tot i que al Japó hi ha moltes coses bones, no tot el que hi ha al Japó és invenció vostra. A la resta del món també som capaços de fer coses que arriben al vostre país.

Si us plau, feu el favor de voler apropiar-vos de tot.

Atentament,

Nemui.

Hipocondria

Qui em coneix, sap que un dels meus molts defectes és que sóc bastant hipocondriaca. I en aquest aspecte, crec que no he vingut a parar precisament al millor país del món.

Per què? Doncs perquè si hi ha algú més hipocondriac que jo, són els japonesos.

A banda de posar-se mascaretes en quant veuen que algú estornuda i de fer-te prendre 9 pastilles d’una sentada per un simple mal de coll, creen unes grans alarmes per coses per les quals, a casa, no faríem tant de rebombori.

L’any passat va ser la Grip Nova.

En canvi, aquest any, tots els mitjans de comunicació i tots els professors a les escoles parlen del mateix: el Virus Noro.

I què serà, aquest misteriós virus?, es preguntava la Nemui. Ho va buscar al diccionari, però no sortia la traducció al castellà. Serà que és un virus que no existeix a Barcelona?

Avui, després de trobar-se a sobre la meva taula un extens dossier sobre com evitar que el maligne virus no es propagui, la Nemui ha decidit que potser ja anava sent hora de preguntar-li a la seva amiga la Viquipèdia.

I quina ha estat la seva sorpresa i decepció en llegir el següent:

Norovirus (o virus de tipus "Norwalk") és un gènere de virus ARN de la família Caliciviridae, causant aproximadament el 90% dels brots de gastroenteritis no bacteriana en tot el món i responsable del 50% dels brots de gastroenteritis per intoxicació alimentària en EUA.

Vaja, que tant de rebombori per una simple gastroenteritis! Que sí, que és molt molesta i dolorosa quan la tens, però no crec que faci falta donar-li el “bombo i platillos” que se li està donant...

I jo que em pensava que seria una malaltia gairebé mortal...

Però en fi, els japonesos no es donen per vençuts, i per la televisió ja es van anunciant quines han estat les escoles que han tancat per un brot d’aquest Norovirus...

Només espero que no me’l contagiïn abans d’anar a Austràlia!

Per si de cas, jo també em vaig a posar la mascareta...