8 de febr. 2010

Reflexionem

De tots és ben conegut que existeix una obsessió mundial per tot allò que sona a anglès. Noms d'establiments que usen el genitiu saxó (terme que sempre m'ha fet molt gràcia) 's amb resultats moltes vegades estranys no són desconeguts per a ningú.

Per la seva part, els japonesos tenen una relació molt estranya amb l'anglès, perquè l'utilitzen molt, massa i tot, però la majoria de les vegades els resultats són hilarants.

I aquest és el cas que m'he trobat aquesta vegada mentre estava donant una volta al Loft, una botiga a on venen de tot una mica, des de material de papereria i mobles fina a paelles i sabatilles.



M'he trobat amb el "MEMONGER". Imagino que aquest engendro de paraula sorgeix del creuament poc afortunat entre "memo" i "hanger".


Però tal com jo ho he entès, seria una manera molt "yo Tarzán, tú Chita" de dir "yo idiota": "me, monger" (llegit a l'anglesa /mi monguer/). 


I és que després de molts anys dient monger com a sinònim de "lerdo"... doncs què voleu! El meu cervell pensa coses rares :P Muchachada ha fet molt de mal... Monguer guaper!!


4 de febr. 2010

Connexio Japo 3 - Transports

Si no has estat en un tren en hora punta, no has estat al Japó.


Així que si no hi heu estat, aquí teniu un tastet del món dels transports al país del Shin-chan! 


(I fixeu-vos que la primera vegada que dic Renfe, ho pronuncio "Remfa" xD)

31 de gen. 2010

No se m'havia acudit

Avui, escoltant l'edició del divendres del programa "La competència", que s'emet tots els dies a Rac1 de dotze a dues del mitgdia (de 8 a nou del vespre, hora de la Vila del Pingüí), he escoltat aquesta frase i m'he rigut moltíssim!


Estaven dient que segons una investigació de la BBC, una de les principals causes de disputa entre parelles és el tema del reciclatge (del qual ja n'he parlat aquí i aquí). I un dels personatges ha dit


"Fixa't si la meva dona està conscienciada amb el reciclatge, que quan llença els preservatius usats, separa el plàstic de l'orgànic"


I clar, m'ha fet pensar, perquè és una cosa que no se m'havia acudit mai... Al Japó com es consideren? Orgànic o inorgànic? Canvien de categoria una vegada fets servir? 


Seria una situació molt divertida anar a una botiga, comprar preservatius, i en el moment d'anar a pagar, preguntar-li a la dependenta: "Disculpi, tinc un dubte, a la capsa posa que el contingut és plàstic, però una vegada fet servir, es considera brossa combustible o incombustible?" 


Ostres, un dia ho hauria de fer... Només d'imaginar-me la cara de la dependenta, ja ric jo sola! xD

Blame it on the kotatsu

Visca la indolència! (Segons el diccionari Grec de la llengua catalana: [del ll. td. indolens, -ntis 'que no fa mal', i d'aquí, 'apagat, sense ànsia de res'])

La veritat és que tinc un munt de temes pensats per escriure i també tinc mooolt de temps per fer-ho, però arribo a casa, i m'assec al kotatsu, i l'única cosa que faig és perdre el temps davant de l'ordinador i menjar (però el per què sempre tinc gana al Japó donaria per un altre post, així que millor ho deixem...).

El kotatsu, aquest gran invent japonès... 



(Aquesta és la imatge actual del meu kotatsu. I encara està força endreçat, perquè vaig netejar ahir :P)


I és que quan arribes del fred carrer i entres a casa, a on et surt baf de la boca mentre et treus les sabates (calentito calentito!) i seus de seguida dins el kotatsu i comença a escalfar-se... a ver quién es el guapo que se levanta! 

I clar... Encara que no hagis de mirar res per internet... li comences a donar al "torna a carregar aquesta pàgina" al facebook, al twitter, al correu... i així vas passant les hores sense fer res de profit... Fins i tot hi ha vegades que tens set i no beus aigua per no aixecar-te!!

De fet, es pot veure clarament tot el que faig servir (revistes, mantes, bolígrafs, llibres...) girant al voltant del kotatsu... tot en una distància a la que es pot arribar només allargant el braç. Perquè si està una mica més lluny, t'ho mires amb ulls de pena i t'autosuggestiones de què no ho necessites... És com una mena de forat negre...

Jo ja començava a estar preocupada de ser l'única a qui li passa això. Però parlant amb la gent, te n'adones que no ets l'única... De fet, ara m'estic llegint un manga que es diu Nodame Contabile, i hi ha un capítol sencer dedicat al kotatsu. I em vaig sentir taaan identificada! xD (Cliqueu a la imatge per fer-la gran, que val la pena!)




Des d'aquí faig una crida... Calefacció central al Japó, ja!!!

27 de gen. 2010

Connexió Japó 2 - Reciclatge

Bé, aquí teniu la segona entrega de "Connexió Japó": el reciclatge!

Sobre aquest tema ja en vaig escriure al mes d'agost, però va ser un post llaaarg i dens... així que si tu ets una d'aquestes persones que no et vas llegir el post, aquí tens la versió radiofònica i reduïda sobre el tema.

Que jo em pregunto: l'Akira Toriyama recicla? L'envàs de Robovita A de l'Arare era acer o alumini? Ja podria fer que el Dr.Slump inventés una màquina que separés la brossa i la tragués sola...

En fi, que us deixo, que avui toca treure el plàstic...


Per cert, no sé què passa que a l'hora de copiar el link de la playlist perquè s'afegeixin les seccions, només m'apareix la primera, així que a partir d'ara aniré posant els links a dins del post.

26 de gen. 2010

No te digo ná y te lo digo tó

Heu vist el nou banner a la columna esquerra?

Doncs com diria el Vicentín, "no te digo ná y te lo digo tó!"

25 de gen. 2010

Balena


Sí, avui a l'escola m'han fet menjar balena. No ha sigut gran quantitat (menú escolar, potser no han sigut ni 50 grams), però pensar que avui he contribuït al negoci que acaba amb la vida d'aquests animals tan monos i que estan desapareixent, doncs m'ha creat una sensació estranya.

I no és que jo sigui ecologista, ni vegetariana ni res per l'estil. Però el que m'ha sobtat ha estat que s'inclogui al menú escolar la carn d'un animal, quan la seva pesca (en el cas de balenes es diu pescar?) està prohibida a la majoria dels països desenvolupats i que cada any comporta problemes al govern japonès amb grups ecologistes i amb governs de tot el món. I encara m'ha sorprès més quan una nena de quart de primària (que és el grup amb què he dinat avui) ha dit tan tranquil·lament quan jo he dit que a Espanya està prohibit menjar balena: "Però és que és part de la cultura japonesa".

Ah, i el sabor... era com carn una mica dura, i una mica insípida, la veritat...

Així que si ni tan sols està bona... perquè la cacen?

Hi haurà algun significat polític ocult al darrere de servir balena en el dinar escolar?

Jo no ho sé...

En fin...

(I acabo amb una pregunta de trívial: quin és el mamífer més gran del món?)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com