Aquest 2011 és el segon any en què celebro el Sant Jordi a deu mil quilòmetres de casa, a la Vila del Pingüí.
L’any passat vaig portar la festa a una de les escoles on anava a explicar coses vàries d’Espanya.
Aquest any, enlloc de limitar-ho només a una escola, la idea era donar-lo a conéixer a més gent. Per això, vam anar a repartir informació a tres escoles del poble i ho vam publicar a la revista d’informació del poble.
Però quina va ser la meva desil·lusió quan la setmana passada, a falta de 7 dies per a l’acte, només havien trucat per apuntar-s’hi 3 persones!! Tothom va començar a pensar maneres de com fer perquè vingués més gent, i la meva supervisora va trucar al director de l’escola dels nens que s’havien apuntat perquè mirés a veure si podia fer que vinguessin més nens.
I bé, al final, entre nens i mares que s’han quedat, han estat 21 persones!!
El plantejament de la “Diada de Sant Jordi viscuda en una hora” era bastant simple:
- Primer, explicar què és això de Sant Jordi i la llegenda fent servir un power point
- Segon, fer roses de paper
M'encanta la cara de la nena de l'esquerra! Sembla que estigui pensant: però quina merda he fet?!
- Tercer, poder escollir un dels llibres de segona mà que les diferents sales de lectura del poble havien preparat per a l’ocasió.
Així que res, amb el meu japonès patatero (el meu sots-cap ja l’ha batejat com a “dialecte Nemui” xD), i amb l’ajuda dels meus companys de feina, la Diada s’ha desenvolupat sense incidents
v(^o^)v
A Nagoya també porten celebrant Sant Jordi des del 1985 amb la col·laboració de l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya. El president de l’Associació és un conegut del meu ex-cap i jo també l’he vist un parell de vegades, així que avui ha vingut a veure la meva explicació... i m’ha regalat una rosa!!
Us podeu imaginar la il·lusió que m’ha fet!! Rebre una rosa per Sant Jordi per primera vegada en 4 anys estant a l’altra punta del món no té preu!
Ara només em falten els llibres... que arribaran en menys d’una setmana!
Feliç Diada de Sant Jordi a tothom!
Feliç Sant Jordi!!!
ResponEliminaPer cert, la nena de l'esquerra que es mira entre incrèdula i enfadada la seva rosa de paper, sóc jo de petita a l'escada quan cada dia de Sant Jordi era una tortura mental només de pensar que hauria de fer la maleïda rosa de paper!! XD
A dalt volia dir de petita a l'escola, of course...
ResponEliminaHehehe... a nosaltres al cole no ens feien fer roses, per sort! Celebràvem els Jocs Florals... i em sentia frustrada de no guanyar mai res... fins a 3r i 4t d'ESO, en què sí vaig guanyar :P
ResponEliminaGaudeix del dia, ara que tens prestatges per poder omplir-los de llibres! ^_^
Feliç Sant Jordi!!!!! :))) m'encanten les fotos que has penjat i imaginar-me com haurà anat tot! :))
ResponEliminaGràcies Júlia! La veritat és que ha estat molt divertit! I veure la cara de felicitat i satisfacció que se'ls posava quan veien que havien aconseguit fer la rosa és impagable! ^_^
ResponEliminaEspero que el teu Sant Jordi hagi anat bé també!