El timo de l’estampeta?

Ja fa un parell de dies que la programació televisiva va tornant a la normalitat. Ja es poden veure els programes al matí, els culebrons coreans al migdia, els concursos a tarda i les sèries japoneses a la nit.

Fet que s’agraeix enormement, perquè tot i la gravetat del que ha succeït a Tohoku, tenir la mateixa informació una vegada i una altra a TOTS els canals era una mica angoixant.

Fins i tot ja es comencen a veure imatges de supermercats de la zona afectada als quals els arriben productes i que, tot i que s'han quedat sense l'edifici, han muntat un mercat improvisat. 

Com que els evacuats de la ciutat de Hachinohe, a la punta de més al nord de l'illa principal, ja han tornat a casa seva, s'estan enviant els aliments d'emergència que els han sobrat a les prefectures d'Iwate i de Sendai, a on encara hi ha més de 300.000 persones que s'han quedat sense casa.

Fins i tot he vist un reportatge d'una escola petiteta d'un dels pobles afectats pel tsunami, en què els 4 nens de 6è van poder celebrar la seva cerimònia de graduació, amb la presència de tots els evacuats que s'estan al gimnàs de l'escola. En paraules del director de l'escola, malgrat el que ha passat, han de donar gràcies per estar sans i estalvis i que és important fer veure als nens que la vida segueix endavant.

El que gairebé no fan són anuncis. Des de dilluns, a tots els canals es limiten a repetir uns anuncis que sembla que intentin ensenyar-te bones maneres.

En un, uns animalons de dibuixos animats et diuen que si fas servir les paraules màgiques “Bon dia”, “Gràcies” i “Adéu” faràs amics.

En un altre, recomanen a les dones que es facin cada any la prova per detectar el càncer de coll d’úter.

En un tercer, una nena parla de la importància de les 3R (reciclar, reduir, reutilitzar)...

El que tenen en comú aquests anuncis és que tots acaben amb unes lletres blaves sobre fons blanc en què es pot llegir “AC Japan”.

Al principi em pensava que es tractava d’una companyia d’assegurances i vaig pensar “ostres, com s’aprofiten de la situació no? Sembla el timo de la estampita!”. Però després de veure-ho durant tres dies seguits a tots els canals, vaig començar a estranyar-me. Així que vaig buscar per internet quina mena de companyia era la tal AC Japan. 

Resulta que es tracta d’una ONG privada de publicitat, que es dedica a distribuir campanyes de diferents ONGs i agències governametals als mitjans.

Amb motiu del terratrèmol i el tsunami, les televisions han pensat que estaria mal vist posar massa anuncis durant les pauses publicitàries, i han decidit posar les campanyes ofertades per l’AC Japan, tal com la companyia explica en una nota informativa que es pot llegir al seu web.

Nota en què també es disculpen perquè les campanyes no tenen res a veure amb donar suport als damnificats de desastres naturals. També aprofiten per dir que s’estan afanyant en crear campanyes per donar suport als afectats d’aquests tipus de desastres.

Ara mateix no me'n recordo de si quan va passar l'11M les televisions van deixar de fer anuncis, diria que no, però crec que el fet de decidir no treure profit en moments com aquests diu molt del tarannà d'aquesta societat.