Hipocondria

Qui em coneix, sap que un dels meus molts defectes és que sóc bastant hipocondriaca. I en aquest aspecte, crec que no he vingut a parar precisament al millor país del món.

Per què? Doncs perquè si hi ha algú més hipocondriac que jo, són els japonesos.

A banda de posar-se mascaretes en quant veuen que algú estornuda i de fer-te prendre 9 pastilles d’una sentada per un simple mal de coll, creen unes grans alarmes per coses per les quals, a casa, no faríem tant de rebombori.

L’any passat va ser la Grip Nova.

En canvi, aquest any, tots els mitjans de comunicació i tots els professors a les escoles parlen del mateix: el Virus Noro.

I què serà, aquest misteriós virus?, es preguntava la Nemui. Ho va buscar al diccionari, però no sortia la traducció al castellà. Serà que és un virus que no existeix a Barcelona?

Avui, després de trobar-se a sobre la meva taula un extens dossier sobre com evitar que el maligne virus no es propagui, la Nemui ha decidit que potser ja anava sent hora de preguntar-li a la seva amiga la Viquipèdia.

I quina ha estat la seva sorpresa i decepció en llegir el següent:

Norovirus (o virus de tipus "Norwalk") és un gènere de virus ARN de la família Caliciviridae, causant aproximadament el 90% dels brots de gastroenteritis no bacteriana en tot el món i responsable del 50% dels brots de gastroenteritis per intoxicació alimentària en EUA.

Vaja, que tant de rebombori per una simple gastroenteritis! Que sí, que és molt molesta i dolorosa quan la tens, però no crec que faci falta donar-li el “bombo i platillos” que se li està donant...

I jo que em pensava que seria una malaltia gairebé mortal...

Però en fi, els japonesos no es donen per vençuts, i per la televisió ja es van anunciant quines han estat les escoles que han tancat per un brot d’aquest Norovirus...

Només espero que no me’l contagiïn abans d’anar a Austràlia!

Per si de cas, jo també em vaig a posar la mascareta...

Kit Kat Series ＃15 - Kit Kat Aloe Vera i Iogurt

Aquest Kit Kat el vaig tastar el mes de juny, i avui comprovant, me n'he adonat de què no havia publicat l'entrada! Així que aquí va l'explicació

En anteriors Kit Kat Series...

Us vaig parlar de la col·laboració entre Nestlé i la TBC per fer dos Kit Kat diferents: el d'ametlla amarga i aquest que avui us presento d'Aloe Vera i iogurt*.

Per ser-vos sincera, quan vaig veure que es vendria aquest Kit Kat d'aloe vera vaig pensar que estaria fastigós. Però quina va ser la meva sorpresa en tastar-lo i veure que no era pas fastigós. Tampoc és que sigui el meu preferit, però es pot menjar sense fer escarafalls.

El Kit Kat en qüestió és de xocolata blanca, i en obrir el paquet, el que es percep és un aroma a iogurt, que es pot notar en quant et poses un trosset a la boca. Sincerament, no sé quin gust té l'Aloe Vera, però us puc assegurar que jo l'únic sabor que vaig notar va ser el de iogurt. 

Així que tot i que no em fa llàstima que sigui edició especial i que ja no es pugui trobar, és comestible ^_^

*No he aconseguit trobar les fotos que vaig fer jo, així que he agafat la imatge del blog Jen Ken's Kit Kat Blog

Kit Kat Series＃14: Kit Kat edició limitada Kinako i Sucre Morè

Això és el que vaig pensar en fer l’examen de diumenge. Hagi anat bé o malament, almenys ara ja està fet i no val la pena preocupar-me fins a mitjans de febrer, quan m’enviaran les notes.

La veritat és que, com era d’esperar, va ser difícil, i el tenir només 110 minuts per contestar a 32 pàgines d’examen de vocabulari, kanji, gramàtica i 13 textos, doncs és bastant apurat...

Una altra cosa que, tot i que era d’esperar, em va sorprendre, va ser veure’m envoltada de xinesos i coreans. En el nivell 1 (1級), que és el que jo vaig fer, en ser el nivell més alt, només hi havia, comptant-me a mi, 3 occidentals! Al principi vaig pensar que era injust perquè per ells és més fàcil, perquè els xinesos ja tenen els kanji per la mà, i els coreans tenen una gramàtica que és pràcticament igual. Però després vaig pensar que si enlloc d’un examen de japonès fos un d’italià, per a mi seria molt més fàcil... Així que, abans de començar l’examen, em vaig enrecordar d’un acudit que sempre explicava el meu pare:

Hi ha dos bojos en un manicomi, i un li diu a l’altre:

-       ¿Qué prefieres, susto o muerte?

-       ¡Susto!

-       ¡Buuuuh!

-       ¡Jo, qué susto!

-       ¡Pues haber elegido muerte!

Ho sé, és molt dolent. Però la meva mare i jo, sempre que ens passa alguna cosa que no ens agrada per la nostra pròpia voluntat, sempre diem el “Pues haber elegido muerte”. Així que em vaig enrecordar d’això i em va donar el riure! :P

I arribats a aquest punt, potser seria el moment d’introduir el nou Kit Kat que em vaig menjar per dir-me a mi mateixa que segur que guanyo,  kitto katsuきっと勝つ.

Aquest Kit Kat el vaig aconseguir gràcies a la bona voluntat de la Zarita, que va accedir a intercanviar una sèrie de Kit Kats edicions limitades que va anar trobant durant el seu viatge pel Japó (i que, com que jo no acostumo a anar a per aquelles zones, poques vegades puc trobar).

Molts de vosaltres us estareu preguntant: el sucre morè, vale. Però, què és això del kinako?

El kinako, segons la wikipedia, és el següent:

Kinako (黄粉 o きなこ), també coneguda com a farina de soia, és un producte d'ús comú a la cuina japonesa. Amb la finalitat de crear la farina de soia, soia torrada i mòlta són en pols. El seu sabor es compara amb la de la mantega de cacauet.

Vist a primera vista, és com una mena de polsim marró, que té un sabor molt bo! Jo la mantega de cacauet només la vaig menjar una vegada i em va semblar súper empalagosa, així que no li trobo molta semblança... però en fi...

Centrant-nos en el Kit Kat en qüestió, en obrir-lo el primer que es notava era l’olor del sucre morè amb un pessic de kinako. En mossegar-lo, es notava el sabor de la xocolata, dolça, però amb una dolçor potser no tan empalagosa, potser per contenir sucre morè. El sabor del kinako es notava al principi, però com la majoria de les vegades, en mastegar dues o tres vegades ja quedava difuminat entre el sabor de la xocolata i de la galeta.

De totes maneres, el sabor en conjunt em va agradar força, així que el posaria potser en el meu top 5 de Kit Kats (rànquing que potser em decideixo a fer algun dia :P).

Aquesta és la descripció que hi havia a la bossa:

"El  Kit Kat Kinako i Sucre Morè, com a representant de Japó, combina un dels ingredients japonesos per excel·lència, el kinako, amb la característica dolçor delicada i olorosa del sucre morè. Gaudiu del seu exquisit i profund sabor*"

No sé jo què en van pensar la Zarita i el Jordi quan el van tastar... També els va agradar?

Valors energètics del Kit Kat Kinako i Sucre Morè (per paquetet de 12.3g):

Calories: 69 Kcal

Proteïnes: 0.92 g

Greixos: 4.1 g

Hidrats de Carboni: 7.1 g

Sodi: 4-13 mg

*Realment, la traducció del vocabulari que descriu els sabors en japonès em sobrepassa >_<

Preparats... llestos...

Targeta d'examinació: fet!

Avituallament: fet!

(Inclòs un Kit Kat: キットカット！Segur que guanyo!)

Rellotge: fet!

Llapis i goma: fet!

Apa, a fotre'm 2 hores de viatge per fer el nivell 1 (el més alt)de  l'examen oficial de japonès, el Nôken 日本号能力試験１級.

... JA!

Els ninos de Playmobil es dirigeixen al portal...

Jo, que sempre he renegat del Nadal...

Jo, que mai he muntat el pessebre a Barcelona...

Jo, que no decoro la casa per Nadal des que tinc 14 anys...

Doncs jo aquí estic, a 10.000 km de Barcelona, explicant el Nadal als nens japonesos...

Aquí estic, ensenyant el "ande ande ande" de la Marimorena a nens de 8 anys...

I aquí estic... amb un pessebre de playmobil muntat a sobre de la meva tele (^。^)

Per a més fotos, només cal que cliqueu!

Gràcies, Zarita <3 

La "senyu"

"Senyu, t'has canviat les ulleres! Et queden molt bé!"

"Senyu, tens les mans molt calentones!"

"Senyu, el cabell et fa olor a xampú japonès"

"Senyu, és la primera vegada que et veig sense ulleres i també et queda bé"

"Quina bona olor fas, senyu"

"Senyu, quines sortides més divertides tens!"

Hi ha dies durs.

Dies en què no tens ganes de fer classe.

Dies en què només veure un nen se't posen els pèls de gallina.

Dies en què estàs tan cansada que no sortires del llit.

Però aleshores, algun nen et surt amb una frase d'aquestes i penses que, encara que sigui un nen petit, de tant en tant està bé que algun japonès et digui alguna cosa amablement sincera.

I no pots evitar pensar que, encara que tota aquesta sinceritat després desaparegui, encara hi ha esperança en aquest país :P

I bé, diumenge tinc l'examen de nivell de japonès per fi!

La Vila News 10: La Castanyada

Amb una mica de retard, aquí teniu la desena entrega de La Vila News. En el número d’octubre de la revisteta del poble vaig parlar sobre la Castanyada.

Aquí al Japó ja sabeu que tot el que sigui comprar i fer coses occidentals els encanta, de manera que han adoptat el Halloween com si fos seu. Fan festes de disfresses, a Tokyo Disneyland és Halloween des de finals d’agost...

Així que el que dic a l’article és que, a Catalunya, el dia 1 de novembre és Tots Sants, el que vindria a ser l’Obon お盆 o festivitat dels morts per ells. I, sobretot, de la castanyada.

Els explico que des de l’octubre es posen parades de castanyes per les ciutats, a on hi ha la Castanyera, que es beu moscatell i que es mengen panellets. Al Japó tenen uns dolços fets de pasta d’arrós que tenen una forma rodona i que són d’una mida semblant als panellets que es diuen dango 団子, de manera que els dic que vindrien a ser una mena de dango però fets de patata o moniato bullit i ametlla, i que normalment a sobre se li posa una ametlla, o pinyons.

Acabo dient que quan era petita la Castanyera venia cada any al cole i que a mi m’agradava molt (tot i que de petita no menjava castanyes...). També que, com que al Japó també es mengen castanyes i moniatos en aquesta època, no em sento tan lluny de casa.

I és precisament sobre la Castanyada que he parlat aquests dies amb els nens dels coles. Primer els feia una mena de quiz en què els ensenyava fotos de menjar típic de la tardor i els deia que em diguessin a on creien que es menjava. Les fotos eren: castanyes, moniatos, raïm, arròs i bolets. A mesura que anava pujant de curs, els nens ho anaven encertant més, però els aliments que fins i tot els nens de 6è em deien que només es menjaven al Japó eren l’arròs i el moniato! De manera que se sorprenien moltíssim quan els deia que a Espanya també es mengen moniatos.

En veure que tots els aliments es menjaven tant a Espanya com al Japó, es quedaven bastant de pedra i jo afegia la “moraleja” de què en estar un país tan lluny de l’altre es tendeix a pensar que tot ha de ser per força diferent, però que si et pares a pensar, hi ha moltes coses que tenim en comú i que no som tan diferents.

Ni que sigui una mica, espero que això els serveixi per adonar-se de què els estrangers també som persones. Que yo también soy persona, neng!!