Això és el que vaig pensar en fer l’examen de diumenge. Hagi anat bé o malament, almenys ara ja està fet i no val la pena preocupar-me fins a mitjans de febrer, quan m’enviaran les notes.
La veritat és que, com era d’esperar, va ser difícil, i el tenir només 110 minuts per contestar a 32 pàgines d’examen de vocabulari, kanji, gramàtica i 13 textos, doncs és bastant apurat...
Una altra cosa que, tot i que era d’esperar, em va sorprendre, va ser veure’m envoltada de xinesos i coreans. En el nivell 1 (1級), que és el que jo vaig fer, en ser el nivell més alt, només hi havia, comptant-me a mi, 3 occidentals! Al principi vaig pensar que era injust perquè per ells és més fàcil, perquè els xinesos ja tenen els kanji per la mà, i els coreans tenen una gramàtica que és pràcticament igual. Però després vaig pensar que si enlloc d’un examen de japonès fos un d’italià, per a mi seria molt més fàcil... Així que, abans de començar l’examen, em vaig enrecordar d’un acudit que sempre explicava el meu pare:
Hi ha dos bojos en un manicomi, i un li diu a l’altre:
- ¿Qué prefieres, susto o muerte?
- ¡Susto!
- ¡Buuuuh!
- ¡Jo, qué susto!
- ¡Pues haber elegido muerte!
Ho sé, és molt dolent. Però la meva mare i jo, sempre que ens passa alguna cosa que no ens agrada per la nostra pròpia voluntat, sempre diem el “Pues haber elegido muerte”. Així que em vaig enrecordar d’això i em va donar el riure! :P
I arribats a aquest punt, potser seria el moment d’introduir el nou Kit Kat que em vaig menjar per dir-me a mi mateixa que segur que guanyo, kitto katsuきっと勝つ.
Aquest Kit Kat el vaig aconseguir gràcies a la bona voluntat de la Zarita, que va accedir a intercanviar una sèrie de Kit Kats edicions limitades que va anar trobant durant el seu viatge pel Japó (i que, com que jo no acostumo a anar a per aquelles zones, poques vegades puc trobar).
Molts de vosaltres us estareu preguntant: el sucre morè, vale. Però, què és això del kinako?
El kinako, segons la wikipedia, és el següent:
Kinako (黄粉 o きなこ), també coneguda com a farina de soia, és un producte d'ús comú a la cuina japonesa. Amb la finalitat de crear la farina de soia, soia torrada i mòlta són en pols. El seu sabor es compara amb la de la mantega de cacauet.
Vist a primera vista, és com una mena de polsim marró, que té un sabor molt bo! Jo la mantega de cacauet només la vaig menjar una vegada i em va semblar súper empalagosa, així que no li trobo molta semblança... però en fi...
Centrant-nos en el Kit Kat en qüestió, en obrir-lo el primer que es notava era l’olor del sucre morè amb un pessic de kinako. En mossegar-lo, es notava el sabor de la xocolata, dolça, però amb una dolçor potser no tan empalagosa, potser per contenir sucre morè. El sabor del kinako es notava al principi, però com la majoria de les vegades, en mastegar dues o tres vegades ja quedava difuminat entre el sabor de la xocolata i de la galeta.
De totes maneres, el sabor en conjunt em va agradar força, així que el posaria potser en el meu top 5 de Kit Kats (rànquing que potser em decideixo a fer algun dia :P).
Aquesta és la descripció que hi havia a la bossa:
"El Kit Kat Kinako i Sucre Morè, com a representant de Japó, combina un dels ingredients japonesos per excel·lència, el kinako, amb la característica dolçor delicada i olorosa del sucre morè. Gaudiu del seu exquisit i profund sabor*"
No sé jo què en van pensar la Zarita i el Jordi quan el van tastar... També els va agradar?
Valors energètics del Kit Kat Kinako i Sucre Morè (per paquetet de 12.3g):
Calories: 69 Kcal
Proteïnes: 0.92 g
Greixos: 4.1 g
Hidrats de Carboni: 7.1 g
Sodi: 4-13 mg
*Realment, la traducció del vocabulari que descriu els sabors en japonès em sobrepassa >_<
