Jo, personalment,
prefereixo menjar en companyia. Però, malauradament, menys dos o
tres, gairebé tots els àpats de la setmana els faig sola.
Una cosa que sorprèn a la
majoria dels japonesos és que cuino. Ja veus tu, penso jo, tampoc és
que prepari meravelles ni que sigui la millor cuinera del món, però
si no cuino jo, no tinc ningú que cuini per mi...
Al Japó, cada vegada hi ha un nombre més alt de gent vivint sola: segons els cens de 2010 (en
aquest cens jo també hi sóc!) són ja 16 milions de persones, el
30% de la població. Això, a ulls dels japonesos, s’està
convertint en un problema.
Però no patiu, que els
japonesos sempre se n’empesquen alguna! Per tal de què aquests 16
milions de persones, o si més no, els percentatge proporcional que
viu a l’ària metropolitana de Tokyo, no hagin de menjar soles,
l’empresa Okakae ha començat el
servei Washokuya 話食屋
Aquest servei literalment
significa “botiga per a menjar i parlar”, i és un joc de
paraules amb Washokuya 和食屋,
que és el terme per refererir-se a un restaurant de menjar japonès.
Tot i que el nom porta
associat el concepte “botiga” ya 屋,
aquest servei no té lloc a cap restaurant, sinó a casa dels
clients.
 |
| C Okakae |
Per exemple, jo avui no
tinc ganes de sopar sola, però cap dels meus amics pot quedar. Només
cal que truqui a aquesta empresa, digui què és el que vull per
sopar, i ells s’encarreguen d’enviar a algú que ja portarà tots
els ingredients necessaris per al sopar, em cuinarà, em donarà
conversa mentre sopem i, abans de marxar, em recollirà la cuina.
Això sí, pel mòdic preu de 15.000 iens (uns 150 euros) per tres
hores de servei, i 500 iens (5 euros) per cada 15 minuts addicionals.
Què, una ganga, oi?
Segons Okakae, Washokuya
té l’objectiu “d’apropar-se al cor dels clients”, fet que el
diferencia dels serveis d’entrega a domicili.
Segons el fulletó, aquest servei és útil per
a les següents persones:
- Homes jubilats que s’han quedat vidus, que no tenen ganes de cuinar i que volen parlar amb algú
- Dones treballadores que arriben tard a casa massa cansades per a cuinar i volen tenir companyia
- Homes japonesos que, per feina, han de viure fora de casa i estan cansats de menjar fora
- Per a persones que estan pensant fer una festa d’aniversari
Ja sé que el servei
washokuya està pensat per tal d’alleugerir la soledat. Però què
voleu que us digui, si una persona totalment desconeguda vingués a
casa meva i parlés amb ella de coses trivials com qui parla amb la
perruquera, al cap de tres hores, quan marxés tal com ha vingut, jo
em sentiria encara més sola que abans...
Em sembla una mica pertorbador...
Vosaltres què en penseu?
