A la Vila News del mes d’agost m’he permès la llibertat de parlar dels chiringhitos :P
Per situar-los, començo dient que fa poc que he tornat de Barcelona i que, en les nits de molta calor, el millor és anar a fer una cervesa a qualsevol chiringuito de platja.
Els japonesos, a les platges, també tenen una cosa que es diu “casa de la platja” que, durant el dia, fa les mateixes funcions que un chiringuito. És a dir, que bàsicament ven gelats, begudes i coses per a picar.
La diferència ve a la nit, a on al Japó sembla ser que no tenen un concepte semblant al dels nostres chiringuitos en la versió nocturna, amb Djs que van a punxar convertint-se, moltes vegades, en una discoteca a la platja.
És una llàstima que no es pugui adjuntar un CD de regal amb la revisteta, perquè sinó no s’haguessin lliurat del gran èxit del Georgi Dann...”El chiringuito... el chiringuito...” I ja no em vull imaginar la cara que posarien si veiessin algun “Ola ola” o Callejeros playeros d’aquests... pensarien, i amb raó, que som un país de catetosl... Amb el que m’esforço jo per demostrar que no és així...
Per acabar, un parell de curiositats que vaig descobrir mentre buscava informació per escriure l’article:
Sabíeu que el primer chiringuito de tots es va obrir a Sitges, i que encara el podeu trobar al Passeig Marítim?
I sabeu quin és l’origen del nom chiringuito? Resulta que, a Cuba, per dir que volies un rajolí de cafè es demanava un “chiringo” de cafè. I d’aquí, va anar derivant fins a “chiringuito”.
Jo no sabia aquestes coses, així que em va fer gràcia. Tot i que bé, tampoc és que calgui tenir molts coneixements per gaudir d’una cerveseta a la fresca d’un dels xiringuitos ^__^
Conozco el chiringuito del que hablas, porque yo veraneaba en Sitges de peque. Pero no sabía que había sido el primero O_O
ResponEliminaPues fíjate tú de lo que se entera una cuando le tiene que explicar cosas de su país a un extranjero :)
ResponElimina