18 de set. 2009

Festa de benvinguda, tercera part...

... o com fer d'intèrpret per un músic de jazz americà sense tenir ni idea de jazz.

Ahir vaig tenir la meva tercera festa de benvinguda.

Us peguntareu: "però si fa un mes i mig que vas arribar?"

I jo us respondré: "pero desde cuándo es eso importante?"

Així que res, ahir vaig anar a sopar amb el que va ser l'alcalde del poble que promoure l'agermanament entre la Vila i Jerez, la seva senyora i el cap del meu departament (no el meu jefe directe, sino el jefe del meu jefe).

Aquest matrimoni, el senyor T. (Mister T. xD) i la seva senyora, els vaig coneixer farà cosa d'un mes perquè estan enamorats d'Espanya i clar, sent la nova i sent també espanyola, doncs volien veure com era. I van resultar ser una parella en la seva 70 molt agradables i realment enamorats d'Espanya: tenen fotos de Jerez de la Frontera per tot arreu, i fins i tot una foto del príncep i la Leti!

Aquell dia vam estar prenent cafè i, quan ja s'acomiadaven de mi fent-me dos petons (sempre em saluden i s'acomiaden fent-me dos petons!!) em diu la Sra. T.: "Et volia preguntar si, com a favor personal, no ens podries fer d'intèrpret per un músic de jazz que vindrà a fer un concert a Kiyosu". I jo, clar, portava dues setmanes allà, estava amb el cap del meu departament i em va saber greu dir que no, i vaig acceptar.

L'home que venia es diu Michael Mainieri es veu que és força famós dins el mundillo i porta gairebé 60 anys tocant!

El concert havia de tenir lloc al temple que hi ha al costat de la casa, perquè resulta que el Sr. T és la 24a generació que té cura d'aquell temple! (No és exactament el mateix, perquè es va cremar totalment fa uns 100 anys, però l'original es va construir fa uns 300 anys o una cosa així, o sigui que té una llaaarga família!).

Així que el diumenge 13, dia del concert, al matí vam anar a recollir al Sr. Mainieri a l'estació de Nagoya i vam anar cap a Kiyosu, a on havia de preparar tot el tinglado del vibràfon (mena de xilòfon, que és l'instrument que ell toca) i tota la pesca del concert. I jo allà traduint què deien uns i què deien els altres...

Aquesta part no va ser tan difícil de traduir, però quan va arribar l'hora del concert, representa que havia de sortir jo davant de tothom (unes 50 persones o així van anar a veure el concert) i traduir el que en Mainieri digués... Sort que és un home parco en palabras i només va fer una explicació, que va ser lliurement interpretada al japonès per una servidora, que ho va fer tan malament com va poder, però bueno... va durar poc.

Després del concert vam sopar tots junts (el matrimoni T., els seus fills i néts, la professora de Vibràfon de la Universitat de Música de Nagoya, el Sr. Mainieri i jo.

Aquí estem, després d'haver sopat (la japa va tocar un parell de cançons amb ell)

I ja acabat el concert, es van endur el Mainieri cap a Nagoya i jo me'n vaig anar cap a casa.

La veritat és que no va estar del tot malament, si no tenim en compte el fet que no se'm dóna gens bé parlar davant de la gent, i menys en japonès, i menys interpretant de l'anglès al japo sense tenir ni punyetera idea de sobre què estic parlant... però va ser una experiència xula el parlar amb aquest músic... vivia al mateix edifici que Billie Holiday i Jimi Hendrix, es va criar al Bronx (esto é el Brons!) i ara viu a Woodstock... i de jove el confonien amb Al Pacino! xD

Així que res, aquí la Nemui, la reportera más dicharachera por los lares japoneses, es va estrenar com a intèrpret. Qui m'ho hauria de dir...

4 comentaris:

  1. Nena, estás muy guapa en la foto, se ve que los Japones te sientan bien ;) Ya me he mudado, pero ahora estoy incomunicada, porque no pillo Internet ni del vecino :( Así que en cuanto tenga un momento, te reenvío el mail que te envíe hace un mes o así a la cuenta de .gmail, pq parece ser que ahí sí que te llegan y luego cuando vuelva a estar conectada, te escribiré con calma. Qué bien te lo pasas, perra :P Por cierto, te echo mucho de menos!

    ResponElimina
  2. guau! ya estás instalada y todo? a ver si te pones internet pronto y hacemos un skype ya como dios manda! o sino, convence a Josh para ir a su casa y hacemos un skype los tres! que yo también os echo de menos!

    ResponElimina
  3. Ei, ei, que això és intrusisme laboral! XD hahhahaa, és broma, és broma, que jo tinc el títol però renego de la interpretació, molt interessant, però molt xungo!!! Sembla que estiguis fent un curset intensiu de parlar en públic, no? xD Ja veig que estàs distreta, eh? Me n'alegro que et vagi tot bé, un petó!;)

    ResponElimina
  4. Ja ho sé noia ja... i no et pensis que m'agrada això d'interpretar, però em sembla que ho hauré de fer sovint... i amb les lliures interpretacions que faig jo sempre, poden passar coses gracioses... (o no)

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com