Béeee, com ja ve sent tradició, en arribar el final de l'any arriba el moment de fer una valoració de tots els moment viscuts durant el 2009. No tinc la intenció de fer un post excessivament llarg (tot i que ja sabeu que sense proposar-m'ho tendeixo a enrotllar-me...), i no sé ben bé què en sortirà, però allà vamos.
(Intenteu llegir el post amb les nadales de Nat King Cole que apareixen a la pel·lícula 2046, que no sé per què és el que sona dins el meu cap ara mateix).
A veure... comenci per on comenci, que ha de ser des del principi, no cal dir que l'any no podria haver començat pitjor que el que ho va fer... Però com bé diu la cançó dels Phoenix "If I ever feel better" (cançó que va ser el meu to de despertador fins el mes d'agost), "they say an end can be a start", i així ho va ser! Finalment em vaig decidir a marxar de Vilanova per traslladar-me a Barcelona!
La meva emancipació i vida a la capital, des del febrer fins el juliol, va ser curta però intensa... Mare meva, què bé que senta el fet de trigar 20 minuts des de la porta de casa fins a la feina en metro!! I no haver d'agafar la Renfe!! Vaig estar dues setmanes arribant a la feina i dient-li a tothom que no em podia creure el fet de no haver de barallar-me amb la Renfe cada dia!! I què dir del fet de poder sortir per la nit i dir "estic cansada, me'n vaig a casa!", i no haver d'agafar el nit bus!! Aaaaaah! Genial!!
Llàstima que no tingui fotos del piset... Amb lo mono que era!! Només dues o tres que va fer el Pablo quan va venir a BCN.
Això va ser el mes de febrer... Al mes de març me'n vaig anar a Suïssa a veure el Manuel! Llàstima que va ploure toooota la setmana, i just quan tornava es posés a fer bon temps a Suïssa i a ploure durant una setmana més a Barcelona...
I així, entre malsons, pluges i Voll Damms a l'Elisabets, vam arribar al mes d'abril, i amb el mes d'abril la setmana santa, i amb la setmana santa... "Barcelona la nuit!" Que si "La pelota Vasca", que si el Guitar Hero, que si la final de la Champions... Vamos, un no parar!!
Abril també va ser el mes d'anar a Madrid a fer l'examen a l'ambaixada que m'ha permès estar aquí al Japó ara mateix. No ho vaig saber al moment, més aviat em van dir que no era "la elegida", però per una vegada em vaig sentir satisfeta de l'examen que havia fet (era mooolt fàcil, la veritat...).
Els caps de setmana del mes de maig van estar molt ocupats entre anar a la biblioteca de la Pompeu de Glòries per estudiar per l'examen final de Japo de la EOI (aprovat! ueeee! ja m'he llicenciat de la EOI!!) i el Guitar Hero... I finalment vaig veure "REC" que no feia tanta por com deien... de fet, feia més por el que jo em pensava que passaria... serà que tinc una ment massa retorçada? Ah! I també va ser aquest el mes en què em van dir que m'havien concedit el Premi Extraordinari de la Promoció per Estudis d'Àsia Oriental! Flipant quan em truca ma mare per dir-me "que t'han donat un premi" i jo "però quin premi vols que m'hagin donat si no he participat en res?" Surrealista...
El mes de juny va arribar, i amb ell el temut examen final de japonès... seguit d'unes merescudes vacances a Galícia amb el Peke! Vaig fer l'examen, i just el dia després d'acabar-lo rebo la trucada que va canviar el rumb de l'any... Després de dir-li a l'Almu "Tia, necessito un canvi a la meva vida", em truquen des de l'ambaixada japonesa per dir-me que havia d'estar al Japó el 2 d'agost! Us podeu imaginar la de crits que vaig fer!!
Això a tres dies de marxar cap a A Coruña... a la que vaig arribar amb ressaca i havent dormit dues hores per haver anat al Razz la nit anterior... si es que me lían, me lían... (y yo que me dejo liar muy rápido...).
A Coruña va ser, simplement... genial!! Crec que és la primera vegada a la vida que puc dir que vaig fer vacances de debó, d'aquelles de no fer res: jugar al Guitar Hero (el de debó :P), fumar, mirar sèries i més sèries (el final de la cinquena temporada de LOST!!! I el capítol de "The peanut incident de The Big Bang Theory... crec que mai de la vida havia rigut tant amb una sèrie!) i gaudir de bona companyia! Llàstima que lo bueno dure poco i hagués de tornar a Barcelona...
Com qui no vol la cosa ja havíem passat mig any del 2009... I en arribar el mes de juliol vaig haver de tornar a fer les maletes i marxar del piset per tornar a Vilanova i intentar estalviar una micona abans de marxar cap el Japó!
El mes de juliol va ser intens intens... Va començar amb una temuda retrobada que al final va resultar molt millor del que m'esperava (tampoc sé molt bé què m'esperava, per això...) i que em va servir per adonar-me que, com diu la cançó "two bodies in motion is just a matter of fact it wasn't built to last". Així que passant pàgina, vaig anar un any més al Faraday, que vaig gaudir en bona companyia ^__^
Després del Faraday, va tocar posar-se malalta, a tot just tres setmanes d'haver de marxar cap el Japó... que amb tota la conyeta de la grip nova, no tenia jo del tot clar que em deixessin entrar al país amb febre... El refredat es va curar má o menos, i vam anar a veure la sisena peli del Harry Potter (que deixa molt que desitjar...) i vam seguir amb la marató intensa de cafès de comiat amb la gent... Se'm solapaven els cafès i els sopars de tal manera, que fins i tot m'equivocava de dies i de gent (eh, Cris? >_<) I fins i tot em van fer un sopar de comiat sorpresa que no m'esperava en absolut!! M'haguessin hagut de fer una foto de la cara que vaig fer en entrar al restaurant amb el Luis i veure la Diana i la Myri, en plan "eh?". Sopar que vam acabar a l'Arena ballant com a locazas (una pinça de la roba de fusta (?!) que em van donar a la discoteca encara la porto dins el bolso).
Amb tant d'ajetreo em vaig tornar a posar malalta la mateixa setmana de marxar... Imagineu-vos si estava malament que vaig dormir durant tot el vol, quan jo no dormo a l'avió ni prenent somnífers!) però tot i la por de si em deixarien entrar o no per la febre, no hi va haver problema (jo, per si de cas, no vaig respirar en passar pel control :P).
El mes d'agost va ser una mica d'alts i baixos i d'intentar acostumar-me a la vida a la Vila del Pingüí... I afortunadament no feia ni la meitat de calor que l'agost anterior (podia dormir sense aire condicionat, todo un logro!).
L'agost va donar pas al setembre i jo em vaig fer un any més vella... i per celebrar-ho, me'n vaig anar a Tokyo, a on vaig poder visitar vells amics (que només feia un any que no veia!) i anar de compres a Harajuku per primera vegada a la meva vida!!! Quina sensació més meravellosa, la de tenir diners per gastar!
El mes d'octubre va passar sense més sobresalts...
Al mes de novembre vaig trobar la meva feina ideal: treballar al departament de cultura de l'Instituto Cervantes de Tokyo (tot i que és més que improbable que passi una cosa així...). Al novembre vaig tenir també el meu primer viatge de negocis... i em vaig retrobar per pura casualitat amb un vell amic que no tenia ni la més remota idea de què jo tornava a estar al Japó!
I com qui no vol la cosa, l'últim mes de l'any arriba, i amb ell el meu viatge al primer país asiàtic que visito a banda del Japó: la Xina!! Un Nadal a Pekín amb la Mei, a on he menjat més menjar espanyol que xinès, i a on he passat el meu primer dia de Nadal amb ressaca...
L'Any Nou el rebré tocant la campana del temple que hi ha darrere de casa meva... i tot i que tinc el raïm de la sort gentilesa d'Almu&Josh, tinc el dilema de si menjar-me'l a les 12 del Japó o a les 12 d'Espanya... I el dia 1 cap a Tokyo a celebrar l'Any Nou amb la Maiko i les nenes! ^__^v
Com a conclusió (tot i que ja sabeu lo dolenta que sóc jo amb les conclusions), es podria dir que fins ara, tots els anys que comencen molt malament acaben molt bé, i que malgrat tot el que ha passat aquest 2009, no em quedo amb la sensació de què hagi estat un mal any. Així que una vegada més em quedo amb la frase "bien está lo que bien acaba".
Feliç Any Nou a tots!
