31 de gen. 2011

L'enrevistadora entrevistada

Una de les coses més estranyes que li pot passar a un periodista és que, enlloc de veure el seu nom sota el títol com a firma, vegi el seu nom com a tema de la notícia...

Això és precisament el que em va passar a mi. L'Anabel Herrera. 

Un dia, vaig veure un comentari seu al blog. Em deia que estava fent una sèrie de reportatges sobre catalans que havien marxat a l'estranger per buscar feina a causa de la crisi, si estava interessada en concedir-li una entrevista. 

Jo? Concedir una entrevista?! 

No sabia si el que jo tenia per dir podia ser-li útil o no, però li vaig contestar el mail. 

Vam quedar per parlar per l'Skype i vam passar parlant gairebé dues hores! 

I com a resultat d'aquesta conversa, l'Anabel ha fet néixer aquest article que va sortir publicat al público d'ahir (30 de gener).

Per llegir-lo, cliqueu aquí!

Què us sembla?

3 comentaris:

  1. Què gran Eli!! M'agradat molt l'article i a sobre ens anomenes!! Me llena de orgullo y satisfacción, que diria aquell XDD

    ResponElimina
  2. ¡Qué grande! ¡Sinergia periodística!

    ResponElimina
  3. @Marta: dona, com no us hauria d'anomenar! Si sou els únics que em demaneu que parli sobre el Japó i a sobre em cediu uns minutets en antena per fer-ho! Què més podria demanar? (Bueno, una mica de retribució, però ara això no toca :P)

    @Kim: y qué te ha parecido el título? ;P

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com