27 de jul. 2011

Propostes de Remake per a Harry Potter and the Deathly Hallows

El dia 15, a les 17.15, vaig anar a veure Harry Potter and the Deathly Hallows Part 2. El desenllaç a 10 anys de pel·lícules, a tots els llibres, tot i fer ja 4 anys que va sortir publicat el setè volum de les aventures del Nen Que Va Sobreviure.


I, evidentment, em va decepcionar i no em va agradar gens.

Ara em direu: “Oh, clar, ets tan friki dels llibres que esperes que tot sigui igual, però són pel·lícules!”, “Ets massa purista”, “Ets massa exigent”.

I no anireu del tot desencaminats. Però no es tracta pas d’això. La veritat és que la qualitat de les pel·lícules, a partir de la magnífica Harry Potter i el Presoner d’Azkaban, no és que fos dolenta... és que és inexistent. Per això, quan vaig veure la primera part dels Hallows, em vaig sorprendre gratament. Als tres primers minuts, la pel·lícula ja m’havia atrapat i m’havia fet saltar les primeres llàgrimes. I potser, encegada per aquest moment de lucidesa del director, pels tràilers i per les ganes que tenia de veure en la gran pantalla tot allò que m’ha fet plorar cada vegada que he llegit el llibre, em vaig pensar que la segona part seria emocionant i que ploraria de principi a fi.

Craso error.

No tan sols no em va emocionar, sino que em vaig sentir perduda durant les poc més de dues hores que dura la pel·lícula. Els crítics que no tenen ni idea dels llibres (i a vegades dubto que tampoc en tenen de cinema) diuen que és la millor entrega de totes, que és un clímax continu, amb un ritme trepidant...

Jo matisaria.

Més que clímax continu, és un gran anticlímax.

Més que ritme trepidant, una mena de vídeoclip en què no s’entenen la meitat de les coses.

Si la gent que ens sabem els llibres de memòria no entenem què passa a la pel·lícula, què passa amb els que no els han llegit? Bé, potser el problema és que jo sóc curteta... Però, segons la Zarita, s’han donat casos de gent que ha cregut descobrir el veritable pare del Harry...

De debó, quin és aquest despropòsit?

Tot i això, hi ha dos actors que es mereixen tots els reconeixements del món: l’Alan Rickman com a Severus Snape i l’Helena Bonham-Carter com a Bellatrix Lestrange. Simplement, brutals!


I ja que aquests dos actors són dels pocs que se salven de la crema que faria (la Maggie Smith com a McGonagall també és molt bona, però em sobra la brometa que li fan dir en aquesta entrega...), els aprofitaria per fer un remake de la pel·li.

Perquè no puc evitar pensar com hauria estat aquesta última pel·lícula si l’hagués dirigit el Tim Burton o el Quentin Tarantino...

El Tim Burton li hagués donat aquell toc de malson que té el llibre, de pel·lícula de por... (amb la música de Danni Elfmann, of course ^_-)

I el Tarantino, el toc sanguinari que es mereix...

Oh! O el Takeshi Kitano!

I ja, l’última proposta.

Ja que, tal com comentàvem amb la Marta, l’expressivitat interpretativa de’n Michael Gambon com a Dumbledore és 0... per què no contractar en Chuck Norris? Crec que la barba blanca li quedaria bé...

A algú se li acut algna idea més per al remake del Harry? Segur que seran moooolt millors que les que se li van acudir al director...

3 comentaris:

  1. XDDD, mira que és pèssima la pel·lícula!! És tan dolenta que jo me l'he pres com una paròdia, i així és més fàcil de pair... I sí, definitivament Chuck Norris li hauria donat molta més profunditat al personatge de Dumbledore ;P

    ResponElimina
  2. Sabeu que la J.K. Rowling va vetar que dirigís les pel·lícules cap director que li pogués donar un contingut "artístic"? Ho va fer amb Spielberg, així que si li hagués vingut Tim Burton,ja us ho podeu imaginar!! Així que Nemui, hauràs d'esperar que caduquin els drets d'autor per veure el teu remake.
    I Chuck Norris com a Dumbledore?? XDDDD Em sumo a la proposta!

    ResponElimina
  3. A mi directament ja no em va agradar el llibre, em va semblar un guió cinematogràfic que havia perdut l'essència dels tres primers, així que la peli no em va fer ni fu ni fa. Suposo que la gent que no és lectoferida i que no ha llegit la septologia (neologisme que m'acabo de treure d'on jo sé) va gaudir amb la peli, però els Harrypotterians van quedar molt descontents. Jo sempre em quedo amb els llibres, i per molt que l'últim em decebés un munt, el prefereixo a la pel·lícula :)

    Un petóoo

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com