Acabo d'arribar a casa després de passar 5 dies a Tokyo.
La veritat és que fins aquest cap de setmana no m'havia adonat del que trobo a faltar Tokyo i del que m'arriba a agradar... Perquè després d'haver passat un any sencer allà, anant a la universitat i passant gairebé cada dia per Shinjuku, anar-hi per només 5 dies es fa taaaaan curt!
I encara he tingut sort que aquest per primera vegada al Japó hi ha hagut el que han anomenat la Silver week: és a dir, que han coincidit tres dies festius amb un cap de setmana, i la majoria de japonesos han tingut un pont de 5 dies. Normalment aquesta mena de ponts només el tenen al mes de maig, en el que anomenen la Golden Week (d'aquí que al pont d'ara li diguin Silver week).
Així que aprofitant aquests dies de festa, em vaig comprar un bitllet de Shinkansen i aquest dissabte vaig enfilar cap a Tokyo. Aquesta vegada vaig comprar un bitllet que li diuen puratto kodama que és una mica més barat però vas amb el shinkansen més lent. He trigat des de Nagoya fins a Tokyo tres hores... I, a veure, t'estalvies calers però tampoc és com per tirar coets, així que no crec que l'utilitzi la propera vegada que vagi a Tokyo... Això sí, com que parava a totes les estacions, vaig poder tornar a veure el mont Fuji. Com que s'estava fent de nit, només es veia com una ombra, molt molt xulo ^__^
En arribar a Tokyo, principi m'havia de quedar els tres primers dies a casa de la Moe i l'últim a casa dels meus avis japonesos. Però just la setmana passada es va morir l'avi de la Moe, així que al final he estat de ruta itinerante per les cases d'amics: un dia a casa de la Hiroko, la senyora a qui li ensenyava castellà l'any passat; dos dies a casa de la Kumiko, la meva "germana gran" dissenyadora de moda; i un dia a casa dels meus avis japonesos.
De manera que en arribar a Tokyo, vaig agafar el tren cap a Gakugei-Daigaku, al districte de Meguro, i em vaig retrobar amb la Hiroko. Vam sopar shabu-shabu (nyam!) i vam estar xerrant. També va donar la casualitat de què just en aquella part de Meguro hi havia diversos festivals, així que vaig poder veure una mica de colorido i ambient festiu.
El diumenge per la tarda, després de dinar amb la Hiroko, vaig anar cap a Shinjuku, a on m'havia de trobar amb en Fumiaki. En Fumiaki és l'intercanvi lingüístic que vaig tenir l'any passat a Barcelona. Està estudiant castellà a la Tokyo Gaidai i està súper interessat en la història de Catalunya! De fet, la seva tesina de graduació serà sobre la guerra dels Segadors! I el mes que ve té l'examen per entrar en un màster sobre història catalana! Toma ya!
Amb en Fumiaki vam estar prenent algo al Mister Donuts (a on pagues un cafè i et van emplenant la tassa tantes vegades com vulguis) i després vam anar a fer un tomb per Kabukicho. Allà vam passar per davant dels cartells que anuncien els diferents clubs de hostos (o nois que et serveixen begudes i et donen conversa) i a on fan un ranking de quins són els hostos més sol·licitats. Vaig veure aquest cartell i no vaig poder evitar fer-li una foto: no em pregunteu per què el noi en qüestió és el més sol·licitat, jo tampoc no ho puc entendre...
Després d'estar amb el Fumiaki me'n vaig anar cap a la prefectura de Saitama, al costat de Tokyo, a on em vaig trobar amb la Kumiko i el seu marit. La veritat és que són un encant! I no són pas els típics japonesos estirats i que guarden les formes: es pot parlar de tot amb ells! Ella és dissenyadora de moda autodidacta i té els amics menys poc convencionals: dissenyadors de moda, drag queens, gent que es dedica a fer escuts heràldics per a famílies aristocràtiques italianes, fabricants de violins, models, ballarines de ballet clàssic... Amb la qual cosa sempre és interessant parlar amb ella perquè sempre té alguna història per explicar.
Dilluns vam aprofitar i vam anar de compres per Shibuya i Harajuku... I vaja si vaig comprar! Madre mía qué locura!! (I el que em queda per comprar, perquè no tinc res de roba d'hivern aquí...) M'encanta l'UniQlo, si algun dia n'obren un a Barcelona, m'arruinaré! >_<>
Ah! I, evidentment, ens vam fer purikura (fotopegatines que pots decorar i recarregar fins a l'extenuació, i que són un must do si vas a Tokyo).
Ells viuen la ciutat de Hino (que tiene huevos que se llame así... puta Hino... :P) a la prefectura de Tokyo, però és molt molt inaka (paraula que es fa servir quan et refereixes a un poble a on no hi ha res de res: ni bars, ni karaokes, ni res per fer... vaja, com Kiyosu xD). Però bueno, vaig poder visitar un temple força maco i xerrar amb ells una estona mentre sopàvem sukiyaki, que vindria a ser com el shabu-shabu però enlloc de sucar la carn i la verdura en salsa, se suca en ou cru batut... súper bo!!
I ja avui, amb un quilet de més i unes desenes de milers de iens menys... he tornat cap a la Vila, a on m'esperava un dia plujós... La part positiva és que el meu jefe m'ha enviat un mail per dir-me que demà és festa al centre cívic i que no he d'anar a treballar! Tot i que ja m'ho podrien haver dit abans, que ningú em va avisar, i m'hagués pogut quedar un dia més por ahí... Però bueno, aprofitaré per fer alguna cosa de profit... o no! :P
La part negativa és que m'he adonat de com trobo a faltar Tokyo... Però en fi, Nagoya també té coses bones, així que m'he d'esforçar per fer-me a la ciutat i trobar el meu racó, igual que vaig trobar el meu racó a Tokyo. I cal tenir en compte que no em vaig adonar que m'agradava Tokyo fins passats 6 mesos, així que que ja m'agradi Nagoya és tot un èxit!.
Així que seguiremos informando...
Per cert, que si algú vol veure totes les fotos, les que poso al blog i les que no, pot visitar la meva pàgina al Picasa a on pujo tots els àlbums ^___^
Primer; hostos 4eva. Uniqlo 4eva també.
ResponEliminaSegon; sempre està bé retrobar-se amb la familia (fins i tot si és adoptiva, japonesa, i viu als afores).
Em falta una visita al carnisser de warabi! Bueno, ben segur que tindras més oportunitats per apropar-t'hi més endevant.
A disfrutal!
Buah, ni falta fa que diguis Uniqlo 4eva... jo crec que s'estan fent rics a costa meva!
ResponEliminai tranquil, que hi haurà visita al carnisser de les gyoza... que no et pensis, és de les coses que més trobo a faltar aquí a la Vila... això i els verduleros simapàtics...