Primer concert a Nagoya

Diumenge vaig anar al meu primer concert de grups de rock indie japonesos (o el que és el mateix, de grups que no coneix ni la seva mare) a Nagoya.

Només recordar-ho em fa venir mal d'estómac i nàusees...

I no perquè els grups fossin dolents (que també...) sinó perquè l'última cosa que recordo és entrar en un wc, per despertar-me al matí següent a casa de la Josephine...

Però millor serà començar pel principi...

Per l'aniversari de la noia americana que viu al meu edifici, la Danielle, vam anar a prendre alguna cosa i vaig conèixer la Josephine, una noia de Nova Zelanda que porta tres anys vivint a Nagoya. Aquesta noia també va venir pel meu aniversari i em va caure bé, així que li vaig enviar un missatge per si volia anar a prendre alguna cosa diumenge passat. Em va dir que genial i que per la nit hi havia un concert d'uns grups japonesos indies en un club que ella coneixia a Sakae, un dels barris de Nagoya.

Així que vam quedar a les 5 al pub britànic a on sembla que sempre queden, i a on tenen Happy Hour de 5 a 7 de la tarda. ¿Qui té Happy Hour de 5 a 7 de la tarda? Si és l'hora de prendre un cafè amb pastes!!

Però en fi, vam estar allà xerrant una estona i prenent algo amb la calma, i vam anar cap al local.

El lloc en qüestió es diu Club Rock'n'roll (tampoc s'hi van trencar les banyes en pensar el nom, tampoc...) i, com tots els locals a on toquen aquests grups, era una capsa de sabates.

Quan vam arribar ja estava tocant el primer grup. Bueno, dic tocar per dir alguna cosa, perquè l'única cosa que feien era soroll... El cantant portava una borratxera a sobre...

I sí, el que porta a la mà és un tricicle, que no sé d'a on va sortir...

El segon grup eren dues noies d'Osaka que van sortir completament vestides de vermell i que bé, l'única cosa que van fer va ser soroll també...

I després d'aquest concert, ve la part en què deuria ser abduïda per un OVNI o algo, perquè recordo perfectament el concert, recordo anar al wc, però ja no recordo res més de la nit... Aleshores és quan al matí següent mires les fotos que vas fer i n'hi ha moooltes que no recordes (per sort, totes són decents i normals, no hay que lamentar daños...). Com per exemple, aquesta:

Resulta que són el tercer grup i, segons la Josephine, jo tenia una mena d'obsessió amb el cabell del tio del gorro (ara pensant-hi una mica, recordo que el cantant tenia ulls de boig...).

Després d'aquí ja vam marxar directament cap a casa... i a les 10 de la nit ja estàvem dormint! Esto no puede ser sano...

I bé, m'agradaria saber quina mena de verí és el que els japonesos serveixen com a vodka, que et fa oblidar completament la nit i et dóna dos dies de ressaca... (dos dies!!)

Nota mental: quan surtis al Japó, beu només cervesa...