Eli-sensei

Mare meva! Fa tant de temps que no escric res, que ja no sé ni per on començar... Si fes un post explicant les últimes dues setmanes seria encara més llarg del que ja acostumen a ser els meus posts, així que com diria Jack el Destripador, vamos por partes (chiste malo, lo sé :P)
Ja han passat gairebé dues setmanes des que va començar el mes de setembre (demà és el meu aniversari, no em puc creure què ràpid que ha passat
el temps!!) i com bé sabran aquelles persones que fidelment llegeixen aquest bloc, al setembre començava la meva feina a les escoles.
El curs escolar japonès és diferent que l'espanyol. Al Japó, el curs comença al mes d'abril, a l'agost tenen un mes de vacances, després tenen des de setembre fins a desembre, una setmana de vacances de Nadal, i l'últim trimestre que va des de gener fins al febrer o principis de març. De manera que jo he començat a fer classes al segon trimestre, i no a principi de curs com
passaria a la majoria dels països occidentals.
Així que l'1 de setembre ja em veieu a mi anant a la cerimònia d'inauguració de les dues escoles a què vaig a fer classe. La cerimònia començava a la mateixa hora a les dues, de manera que a les 8.20 vaig anar a la de Kojô-Shôgakkô i, en acabat, a la de Nishibi-shô.
I què és el que pintava la Nemui en aquesta cerimònia? Doncs fer una self-introduccion: ja em veieu a mi, pujant a l'escenari i presentant-me davant de 400 nens que em miraven com si acabés d'aparéixer un extrate
rrestre. La veritat és que va ser curiós veure com 400 nens em deien: お早うございます！！ (Bon dia!!) cridant alhora i veure com repetien el meu nom per lo bajini després de presentar-me.
L'1 era un dimarts, i jo vaig al Kojô els dilluns, i a Nishibi-shô els divendres. De manera que el dia 4 vaig anar per primera vegada a Nishibi-shô.
En aquesta escola no he de fer ben bé de profe d'anglès, perquè com que de moment l'anglès no és obligatori fins a cinquè curs, els nens de primer a quart no en fan. Així que el que he de fer jo és el que ells anomenen "Comprensió internacional". Que no és res més que parlar-los sobre Espanya.
La veritat és que quan vaig parlar amb el director del cole em va dir que, com que no feien anglès, la majoria dels dies estaria asseguda a la meva taula a la sala de professors sense fer res, així que no em vaig preparar res pensant que en ser el primer dia, doncs això, que no tindria res a fer. Però resulta que aquell dia havia d'anar amb els del grup 1 de primer curs just a primera hora per parlar-los sobre Espanya. Com que no sabia què dir-los, vaig començar a parlar de les diferències entre els coles espanyols i els japonesos, que n'hi ha moltes!! I que ja explicaré un altre dia amb detall, que sino us avorriré massa... :P
I escolta tu, no se'm va donar pas malament del tot! Fins i tot va semblar que m'escoltaven i que entenien alguna cosa!!
A més a més d'haver de fer la xerradeta, a l'hora del dinar també em va tocar anar a la seva classe i menjar amb ells mentre em feien preguntes. La veritat és que és bastant complicat entendre'ls mentre tenen la boca plena, sona música pels altaveus i et parlen fluixet (bé, i sense obviar el petit detall de què parlen en Japonès :P
Així que a l'escola Nishibi-shô, la dinàmica és: cada dia parlar sobre Espanya a una classe diferent, i després dinar tots junts.
En canvi, la dinàmica al Kojô és diferent. Allà només ajudo al profe encarregat de cada classe a fer classe d'anglès, i després dinar amb els nens d'una altre curs. La veritat és que no és molt complicat perquè bàsicament s'ensenya vocabulari i jo només he de repetir les paraules i ajudar als jocs, no he de portar tot el pes de la classe. Tot i que en només dues classes que he donat, ja es pot veure la diferència d'actitud davant l'anglès i davant la meva presència a la classe...
Però bueno, tampoc he tingut cap problema. Al contrari!! Ahir arribo al Kojô i em trobo amb una carta dirigida a mi a la meva taula. En obrirla, era d'una alumna que em donava la benvinguda. Què mona! També havia deixat un altre sobre amb un full en blanc, de manera que li pregunto a I-sensei (que crec que vindria a ser com la meva "responsable" allà, tot i que ningú m'ha dit res al respecte) de quin curs és aquella nena i si representa que li he de contestar la carta. Em va dir que era just del curs a on havia d'anar a fer classe aquell dia i que si li contestava segur que es posaria molt contenta. Així que li vaig contestar i li vaig donar, i sí, es va posar molt contenta! De fet, les senyores que s'encarreguen de posar el te i de repartir el menjar per als professors em van dir que segur que si altres nens s'assabentaven, que segur que l'imitaven i m'escrivien cartes. Seguiremos informando! I a banda d'això, una altra nena em va regalar un dibuix :P
Així que ja veieu, qui m'havia de dir a mi que acabaria davant d'una colla de nens de primària japonesos parlant sobre Espanya? Però és tota una realitat. I sino em creieu, aquí en teniu la prova... :P

Aquí els estic ensenyant un mapa-mundi perquè veiessin que Espanya i el Japó estan moooolt lluny.



I això és Espanya!



Els nens espanyols no dinen al cole, dinen a casa



Aquí aquest nen m'estava fent una pregunta :P