26 de març 2014

Noms kira kira!

Els noms japonesos sempre m’han semblat molt poètics. Pot ser que una de les principals raons és que, com que molts estan escrits en kanji, tenen un aire misteriós i únic.

En escollir el nom, els pares i familiars no només escullen un nom que els agrada, sinó que, a través dels kanji que escullen, expressen desitjos. Per exemple, desitjos de què sigui fort, intel·ligent, amable...

Si més no, en teoria, perquè en aquests últims anys ha aparegut una moda coneguda com a kira kira neemu きらきらネーム, que es podria traduir com a “noms llampants” (kira kira és l’onomatopeia per expressar coses que són brillants) o DQN neemu DQNネーム, llegint DQN com a dokyun ドキュン, l’onomatopeia que s’utilitza en els manga per descriure quan algú escolta una cosa sorprenent.

Tot i que hi ha pares que només escullen noms en el sil·labari hiragana o katakana, la majoria de les persones empren kanji en els seus noms. Ja he comentat moltes vegades que els kanji tenen moltíssimes lectures i, en el cas dels noms, encara es complica més. Els noms més usuals, com ara els noms de nena Aiko 愛子 o Eri 恵理, o els de nen Yuuta 佑太 o Akira , gairebé tothom els pot llegir sense problemes.

Però el problema arriba amb els noms kira kira. Els pares escullen els kanji que més els agrada i després escullen la lectura que els volen donar, moltes vegades ignorant completament la lectura tradicional del kanji.

Segons els rànquings que corren per internet, el número 1 en noms kira kira per a nena durant el 2013 va ser Cocoa 心愛, format pels kanjis de kokoro  (cor) i ai  (amor). El que passa és que, en japonès la xocolata calenta és coneguda com a "cocoa". 

Aquest nom encara em sembla mono, però n’hi ha que poden donar lloc a què es burlin del nen. 

Per exemple, el nom Purin 姫凛 format pels kanji de hime  (princesa) i rin , (que tant pot voler dir majestuós com fred). Fins aquí, sembla que no sigui tan estrany, oi? Princesa majestuosa, Princesa freda... Però en realitat, purin vol dir flam i, a més a més, és un Pokémon! Pobreta la nena que tingui aquest nom, com se’n riuran d’ella al cole...
Purin, que a Espanya es va conéixer com a Jigglypuff
Els noms han anat sortint-se tant de mare que fins i tot el govern ha hagut de prohibir alguns noms. El que més rebombori ha causat recentmen ha estat el de Pikachu 光宙, escrit amb els kanji de hikari  (llum) i chuu  (espai).

El primer ministre Shinzo Abe va advertir que els nens no són mascotes i que molts d’aquests noms kira kira poden comparar-se a maltractament infantil.

Vosaltres què en penseu? Us imagineu un futur primer ministre que es digui Pikachu Tanaka?

19 de març 2014

Okinawa mon amour

Estic molt contenta perquè l’arxipèlag de Kerama, Kerama Shotô 慶良間諸島, a Okinawa 沖縄, ha estat declarat Parc Nacional

De fet, sempre que vaig a fer submarinisme a Okinawa vaig a l’illa de Tokashiki 渡嘉敷島, que forma part d’aquest arxipèlag, i la gent de l’illa sempre s’ha portat molt bé amb mi.

Tot i que ara ja fa un temps que no hi puc anar, l’última vegada vaig anar fins i tot a les dues escoles que hi ha a l’illa!

A més a més, Okinawa té una història molt rica i en alguns punts que pot recordar a Catalunya, perquè també hi ha okinawencs (serà que es diu així?) que volen independitzar-se del Japó.

Però millor serà començar a explicar la història des del començament.

Potser alguns de vosaltres heu escoltat a parlar d’Okinawa gràcies a la pel·lícula de Quentin Tarantino Kill Bill, en què el personatge interpretat per la Uma Thurman va fins a Okinawa en busca del fabricant de katanes Hattori Hanzo. Resulta que el veritable Hattori Hanzo 服部正成 és un dels ninjes més famosos de la història japonesa!

Okinawa és un arxipèlag que està situat a la part més al sud del Japó, en una zona coneguda com les Illes Ryûkyû. Està tan al sud, que l’última illa de l’arxipèlag està més a prop de Taiwan que no pas de Kyushuu... L’arxipèlag està format per unes 160 illes, de les quals només 44 estan habitades. L’illa principal es coneix com a l’illa d’Okinawa, on es troba Naha 那覇, la capital de la prefectura.

Okinawa va ser un regne independent, conegut com el Regne de Ryûkyû, fins el 1878, en què va ser annexada pel govern japonès com una prefectura més. Fins aquest moment, el regne de Ryûkyû pagava tributs tant a la Xina com al Japó.
Shuri-jô 首里城, l'antic palau imperial
Tot i que la llengua oficial és el japonès, s’hi parla un “dialecte” conegut com a Okinawa-ben, que és completament diferent a l’idioma estàndar. Per això, jo crec que més que un dialecte es podria considerar un idioma completament diferent, però com que tot són temes polítics, el govern central japonès anomena “dialectes” a totes les variants parlades al seu territori.

Durant la Segona Guerra Mundial, es va fer tristament famosa per la Batalla d’Okinawa, durant la qual va morir un quart de la seva població. Després de la guerra, les illes van estar sota ocupació americana durant 27 anys.

Aquesta realitat va fer que aparegués un cert racisme envers els japonesos d’Okinawa per part dels japonesos de les illes principals. Tinc una amiga els pares de la qual són d’Okinawa i que, quan de petits van mudar-se amb la seva família a Yokohama, a prop de Tokyo, els seus companys de classe es burlaven d’ells i els tractaven de gaijins 外人, o estrangers. Evidentment, aquesta és una part de la història que no apareix als llibres d’història.

Tot i que la sobirania va ser retornada al Japó, encara hi ha instal·lades una sèrie de bases militars amb més de 27.000 efectius. Actualment, existeix un moviment en contra d’aquestes bases militars i, de fet va ser un dels motius que va provocar la dimissió del primer ministre Hatoyama, ja que una de les seves promeses electorals va ser la de desmantellar les bases, promesa que no va poder mantenir.

També existeix un moviment independentista, el Ryuûkyû dokuritsu undô 琉球独立運動. Aquest moviment va sorgir el 1945, quan una part dels okinawencs van considerar que, després de l’ocupació americana el més lògic seria que l’arxipèlag es convertís en un país independent, ja que anteriorment havia estat annexionada al Japó per la força militar. Malgrat tot, la majoria de la població va donar suport a la reunificació, perquè pensaven que d’aquesta manera les bases americanes marxarien per sempre. Però, oh sorpresa!, després de la reunificació les bases es van mantenir, fet que va revifar el foc per dos costats diferents.

És curiós que, l’última vegada que hi vaig anar, vaig agafar un taxi amb un conductor independentista. El primer que em va preguntar en pujar-m’hi va ser d’on era. Quan li vaig dir que era de Barcelona es va relaxar una mica perquè havia escoltat que allà també hi ha un moviment independentista. I va començar a explicar-me que si Okinawa era un regne independent, que si van ser forçats a ser japonesos i a perdre el seu idioma... Només van ser 20 minuts de trajecte, però em van entrar ganes de dir-li al senyor d’anar a fer una cervesa i que em continués parlant sobre el tema.

Però bé, deixant de banda temes polítics que a saber si algun dia se solucionen, volia acabar dient que, tot i que no és un punt de turisme principal per aquelles persones que visiten el Japó per primera vegada, és una de les zones més maques que jo he visitat. L’ambient a Okinawa és relaxat, la temperatura és agradable (gairebé no baixa dels 20 graus), el menjar és bo, la gent és amable, el paisatge i les platges són una preciositat... En fi, que més d’una vegada m’he plantejat el mudar-me allá abaix! 




I vosaltres, heu estat a Okinawa? A quina illa? Si encara no hi heu estat, teniu ganes d’anar-hi?

5 de març 2014

Les 4 cançons més cantades al karaoke

La companyia de karaoke Joysound ha fet pública la llista de les 10 cançons més cantades dels seus catàlegs. Les conec totes i puc dir que, del top 10, n'hi ha 2 que jo canto gairebé sempre que hi vaig.

Aquí us deixo els vídeos del top 4, perquè uns en feu una idea: 

En el número 4 trobem una de les cançons que jo sempre canto: 小さな恋の歌 Chiisana koi no uta, "Petita cançó d'amor", del grup Mongol 800


En el número 3, hi ha 千本桜 Senbonzakura, "Mil cirerers", interpretat per l'ídol de Vocaloid Hatsune Miku. Això del Vocaloid dóna per un post sencer, però només dir que es tracta de música produïda completament per ordinador. La Hatsune Miku, en realitat, és un sintetitzador de veu per aquest Vocaloid tot i que s'ha convertit en l'ídol virtual més famosa del món.


En el número 2, 残酷な天使のテーゼ Zankoku na tenshi no teeze, "La tesi de l'àngel cruel". És l'opening de l'anime de robots Neon Genesis Evangelion, una sèrie de 1995 i que crec que va ser una de les primeres en oferir el 33 en horari de nit. És una sèrie de culte, que ha donat lloc a remakes, a pel·lícules, a una infinitat de marxandatge, i que encara està present en el cosplay. Aquesta és la segona de les cançons que sempre canto :P


I, en el número 1, 女々しくて Memeshikute "Efeminat" de Golden Bomber, un grup de Visual Kei, és a dir, que es vesteixen una mica com gòtics. Gràcies a l'èxit de la cançó, l'any passat van sortir en una sèrie d'anuncis de la companyia de mòbil Softbank, fent d'estudiants d'institut.


I vosaltres, coneixíeu alguna de les cançons? N'heu cantat alguna al karaoke? Quina us ha agradat més?
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com