Okinawa mon amour

Estic molt contenta perquè l’arxipèlag de Kerama, Kerama Shotô 慶良間諸島, a Okinawa 沖縄, ha estat declarat Parc Nacional. 

De fet, sempre que vaig a fer submarinisme a Okinawa vaig a l’illa de Tokashiki 渡嘉敷島, que forma part d’aquest arxipèlag, i la gent de l’illa sempre s’ha portat molt bé amb mi.

Tot i que ara ja fa un temps que no hi puc anar, l’última vegada vaig anar fins i tot a les dues escoles que hi ha a l’illa!

A més a més, Okinawa té una història molt rica i en alguns punts que pot recordar a Catalunya, perquè també hi ha okinawencs (serà que es diu així?) que volen independitzar-se del Japó.

Però millor serà començar a explicar la història des del començament.

Potser alguns de vosaltres heu escoltat a parlar d’Okinawa gràcies a la pel·lícula de Quentin Tarantino Kill Bill, en què el personatge interpretat per la Uma Thurman va fins a Okinawa en busca del fabricant de katanes Hattori Hanzo. Resulta que el veritable Hattori Hanzo 服部正成 és un dels ninjes més famosos de la història japonesa!

Okinawa és un arxipèlag que està situat a la part més al sud del Japó, en una zona coneguda com les Illes Ryûkyû. Està tan al sud, que l’última illa de l’arxipèlag està més a prop de Taiwan que no pas de Kyushuu... L’arxipèlag està format per unes 160 illes, de les quals només 44 estan habitades. L’illa principal es coneix com a l’illa d’Okinawa, on es troba Naha 那覇, la capital de la prefectura.

Okinawa va ser un regne independent, conegut com el Regne de Ryûkyû, fins el 1878, en què va ser annexada pel govern japonès com una prefectura més. Fins aquest moment, el regne de Ryûkyû pagava tributs tant a la Xina com al Japó.

Shuri-jô 首里城, l'antic palau imperial

Tot i que la llengua oficial és el japonès, s’hi parla un “dialecte” conegut com a Okinawa-ben, que és completament diferent a l’idioma estàndar. Per això, jo crec que més que un dialecte es podria considerar un idioma completament diferent, però com que tot són temes polítics, el govern central japonès anomena “dialectes” a totes les variants parlades al seu territori.

Durant la Segona Guerra Mundial, es va fer tristament famosa per la Batalla d’Okinawa, durant la qual va morir un quart de la seva població. Després de la guerra, les illes van estar sota ocupació americana durant 27 anys.

Aquesta realitat va fer que aparegués un cert racisme envers els japonesos d’Okinawa per part dels japonesos de les illes principals. Tinc una amiga els pares de la qual són d’Okinawa i que, quan de petits van mudar-se amb la seva família a Yokohama, a prop de Tokyo, els seus companys de classe es burlaven d’ells i els tractaven de gaijins 外人, o estrangers. Evidentment, aquesta és una part de la història que no apareix als llibres d’història.

Tot i que la sobirania va ser retornada al Japó, encara hi ha instal·lades una sèrie de bases militars amb més de 27.000 efectius. Actualment, existeix un moviment en contra d’aquestes bases militars i, de fet va ser un dels motius que va provocar la dimissió del primer ministre Hatoyama, ja que una de les seves promeses electorals va ser la de desmantellar les bases, promesa que no va poder mantenir.

També existeix un moviment independentista, el Ryuûkyû dokuritsu undô 琉球独立運動. Aquest moviment va sorgir el 1945, quan una part dels okinawencs van considerar que, després de l’ocupació americana el més lògic seria que l’arxipèlag es convertís en un país independent, ja que anteriorment havia estat annexionada al Japó per la força militar. Malgrat tot, la majoria de la població va donar suport a la reunificació, perquè pensaven que d’aquesta manera les bases americanes marxarien per sempre. Però, oh sorpresa!, després de la reunificació les bases es van mantenir, fet que va revifar el foc per dos costats diferents.

És curiós que, l’última vegada que hi vaig anar, vaig agafar un taxi amb un conductor independentista. El primer que em va preguntar en pujar-m’hi va ser d’on era. Quan li vaig dir que era de Barcelona es va relaxar una mica perquè havia escoltat que allà també hi ha un moviment independentista. I va començar a explicar-me que si Okinawa era un regne independent, que si van ser forçats a ser japonesos i a perdre el seu idioma... Només van ser 20 minuts de trajecte, però em van entrar ganes de dir-li al senyor d’anar a fer una cervesa i que em continués parlant sobre el tema.

Però bé, deixant de banda temes polítics que a saber si algun dia se solucionen, volia acabar dient que, tot i que no és un punt de turisme principal per aquelles persones que visiten el Japó per primera vegada, és una de les zones més maques que jo he visitat. L’ambient a Okinawa és relaxat, la temperatura és agradable (gairebé no baixa dels 20 graus), el menjar és bo, la gent és amable, el paisatge i les platges són una preciositat... En fi, que més d’una vegada m’he plantejat el mudar-me allá abaix! 

I vosaltres, heu estat a Okinawa? A quina illa? Si encara no hi heu estat, teniu ganes d’anar-hi?