[Ja fa uns dies que estic instal·lada a la Vila del Pingüí (en propers posts, explicaré per què anomeno així al poble :P), però com que no tinc internet (i a saber quan me’l posaran...) i he d’escriure això al word i copiar-ho des del manga kissa (també conegut com a internet cafè), començaré des del principi.]
Finalment, el meu avió (operat per ANA) va sortir puntualment a les 20.40 del vespre de Frankfurt en direcció a Tokyo. Van ser una burrada d’hores, no sé si 11 o 12 o algo així, però en contra de tot pronòstic, vaig dormir tot el viatge! Això sí, feia un fred de pebrots i jo no em trobava gaire bé pel refredat... La veritat és que tenia por de què no em deixessin entrar al país per si es pensaven que tenia la grip A...
En arribar a Narita vaig poder agafar la meva maleta de la cinta sense problemes: no l’havien perdut! I en sortir ja hi havia un munt de gent del JET amb samarretes liles que anaven indicant el camí. Semblava el passatems aquell de “une los puntos”, així que mentre anava passant de persona amb samarreta lila a persona amb samarreta lila (amb elogis a les meves maletes eastpack, la rosa i la de leopardo, inclosos :P), vaig pujar a l’autobús que ens havia de portar fins a l’hotel Keio Plaza a Shinjuku, Tokyo.
Només pujar a l’autobús em vaig quedar adormida i no em vaig despertar fins que la noia de l’organització que anava al nostre autobús ens va dir pel micro que ja estàvem arribant.
I vaig obrir els ulls. I vaig veure la Cocoon Tower. I el Tochô, l’edifici del govern. I vaig tenir la sensació de no haver marxat mai d’allà, d’haver estat fora de Tokyo un cap de setmana i haver tornat finalment a casa. No sé, va ser molt estrany. La veritat és que aquesta vegada he sentit l’eufòria que no vaig sentir la primera vegada que vaig arribar al Japó, en què tot el que veia era com: “Ah, vaja, així que això és Tokyo”.
Així que en quant ens van haver donat les claus, vaig anar a la meva habitació a la planta 24 i vaig obrir les cortines, i tenia al davant el Tochô! (Tot i que l’habitació del Dan, el noi americà que havia estudiat amb mi l’any passat i que també ha aconseguit la beca JET, estava a la planta 21 i tenia vistes de la Cocoon Tower... Molt millors!). I acte seguit, vaig sortir al carrer i me’n vaig anar a Kabukichô, el meu racó preferit de tot Japó!
Em vaig emocionar molt pel fet que encara recordava com arribar als llocs, ja que tenint en compte la meva (falta) d’orientació és una cosa digna de mencionar. Vaig anar a veure si encara estava el cartell que tant li agradava al So-ky que anunciava un club d’streaptease amb descompte per estudiants, i encara estava allà! El que no estava era la botiga de Häagen Dasz que estava al costat d’unes recreatives, ara hi ha una botiga de tako-yaki. Iiii, ja sé, és freak, però els primers 100 iens que vaig gastar aquesta vegada van ser destinats a una partida als Taikos xD Va ser diver :P
En sortir de les recreatives es va posar a ploure, així que vaig anar al restaurant de sushi que més m’agrada de la zona, i em vaig menjar un negi-toro maguro don (un bol d’arròs amb tonyina) que de segur que estava deliciós però que no vaig poder assaborir perquè del refredat no notava el sabor de les coses! (>_<) De totes maneres em va saber a glòria :P
Y con eso y un bizcocho, me’n vaig tornar a l’hotel i em vaig adormir de seguida, que de tantes hores de viatge i tantes emocions ja em tocava!
(Les fotos corresponents a aquest post ja les posare quan estigui a casa, que estic en un internet cafe i aquest pc fa coses rares...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada