Tinc la sensació
de què al Japó es pot llogar qualsevol cosa. O persona.
Per exemple,
tenim els acompanyants transvestits,
noies que es vesteixen de nois per acompanyar noies, línies telefòniques per queixar-te a gust a algú que no coneixes, o persones que venen a casa perquè no mengis sol.
Però, què us
semblaria quedar per fer un cafè amb un maduret de 46 anys? I qui diu fer un
cafè diu anar a comprar, a una classe de Tai-chi o a netejar el nínxol.
Aquesta va ser
exactament la idea que va tenir en Takanobu Nishimoto, creador de la companyia
Ossan Rental おっさんレンタル, que
traduït vindria a ser “Lloguer de madurets”.
La seva pàgina web |
En Nishimoto és
un home força pluriempleat i, a més de llogar-se per 1000 iens (poc més de 7
euros) és consultor de moda i professor d’universitat i d’escoles tècniques.
La idea va néixer
quan en Nishimoto va adonar-se de què, fora de la feina, no hi ha massa
oportunitat d’interactuar entre gent de mitjana edat i gent jove.
Va pensar que seria una experiència enriquidora tant per ell, que en té 46, com
per als joves, perquè podrien veure les coses des d’un punt de vista diferent.
Així que va obrir la seva pàgina web, on es pot trobar tant un formulari com el
seu número de telèfon, i va començar el servei el mes d’abril.
Molts mitjans de
comunicació s’han fet ressó de la idea, publicant entrevistes amb en Nishimoto.
Quan li pregunten sobre el preu del lloguer, els famosos 1000 iens ,
l’Ossan Nishimoto diu que va ser un dels punts que més el van fer dubtar. Que
ell volia fer-ho gratis, però que hagués sigut massa sospitós, així que es va
decidir per aquest preu simbòlic perquè “és genial rebre 1000 iens per
conversar i passar una bona estona”.
En poc més de 6
mesos, ja ha estat llogat per 108 persones. Durant aquest temps ha estat llogat per una mare soltera per anar a comprar un regal
d’aniversari per al seu fill; ha escoltat queixes, ambicions, somnis,
problemes... Fins i tot, ha fet de padrí d’un hàmster!
Llegint les seves
entrades i el seu twitter, me n’adono de què el seu paper és el de
ser un amic per encàrrec. Et pago 1000 iens, m’escoltes, em dones la raó i te’n
vas.
Arribats a aquest
punt, jo em pregunto: serà que aquesta gent no té amics, o serà que tenir amics
requereix un esforç i és més fàcil pagar a un desconegut perquè no et porti la
contrària?
I vosaltres què
opineu, preferiu un amic de debó, tot i que a vegades us pugui fer enfadar, o
un amic de lloguer per desfogar-te sabent que no el veuràs més?
Parece que nacen cansados... todo tipo de relaciones humanas les requiere esfuerzos... no me extrañaria que a este paso los robots acabaran haciendoles las faenas que les dan mas pereza, como la de tener amigos, relaciones sexuales... y ellos cada vez mas roboticos :-P
ResponElimina