El Japó encara mola?

Aquesta podria ser la pregunta que l’aerolínia japonesa All Nippon Airways (ANA) podria fer en la seva nova versió del web Cool Japan.

Perquè tot i que segueixen preguntant-nos si el Japó mola, l’adreça web ana-cooljapan.com sembla que ja està afirmant que és molón.

Però per si de cas encara hi hagués algú per allà perdut que dubtés sobre si el país de Pikachu mola cantidubi o no, en aquesta nova versió, els d’ANA ens ofereixen diverses categories per poder escollir.

Ara per ara, han destacat 7 elements:

Segons ANA, un dels punts forts dels japonesos és la seva capacitat per somiar mons i futurs impossibles a través dels seus manga i anime, que moltes vegades ha influenciat directament invencions úniques.

Dins el rànquing, trobem destacada la Otaku Camera, una aplicació per a SmartPhone que transforma les fotografies en vinyetes de manga, com aquesta en què surto aguantant una katana (de veritat)..

Els ramen són uns fideus que, tot i tenir origen xinès, els japonesos s’han fet seus. No hi ha una recepta estandarditzada i cada restaurant o cadena s’enorgulleix de tenir una recepta determinada.

El millor ramen que jo he menjat fins ara és un miso bataa raamen 味噌バターラーメン, ramen en sopa de miso amb mantega (els de la foto!) i moresc que vaig menjar al Barri del Ramen Raamen Yokochô ラーメン横丁 de Sapporo, tot i que sigui el número 3 en el rànking del web.

Kyoto és la capital de la tradició, segons molts japonesos i segons el web. Tot i que a mi em va costar tres visites a la ciutat perquè m’acabés captivant, no es pot negar que té un encant misteriós caminar pels carrers estrets i tènuement il·luminats en busca de l’ombra d’una Geisha 芸者.

Què puc dir sobre el Kawaii que ja no hagi dit abans? (Entre d’altres, aquí, aquí i aquí.

Es considera que el barri de Harajuku, a Tokyo, és la matriu on neix tot el kawaii. És una de les paraules japoneses més conegudes, fins i tot més conegudes que konnichiwa i arigato (i sayonara, baby ^_-). Fins i tot té una ambaixadora, l’ídol Kyarii Pamyuu Pamyuu きゃりーぱみゅぱみゅ, que mereix una entrada a part.

Si em trobeu, sabeu de qui vaig vestida i em deixeu un comentari al blog, us envio un regal!

Tenint el Saló del Manga a casa, crec que el tema no necessita massa explicació el que és el cosplay: persones vestides com a personatges de manga, anime o vídeojocs.

Nagoya acull anualment des del 2003 el World Cosplay Summit, que reuneix otakus de 20 països, entre els quals es troba un representant espanyol escollit al Saló del Manga.

Jo he de confessar que he fet cosplay dues vegades... coses d’aquestes que es fan :P 

Okinawa mola. En tots els aspectes. El menjar és bo, la gent és súper amable, té unes platges increíbles i és genial per fer submarinisme.

L’última vegada que hi vaig anar, em vaig trobar amb un taxista independentista que, en els 15 minuts de trajecte entre l’aeroport i el meu hostel, em va estar explicant que Okinawa era un regne independent que va ser invadit pels japonesos i després pels americans i ara per tots dos, i que té ganes de què tots fotin el camp i els deixin viure tranquils. 

Si voleu saber més sobre la història d’Okinawa, aquest és el link a la pàgina del Ministeri de Turisme. 

Tokyo. El monstre boig on pots trobar tot allò que creies que no existia.

D’entre totes les coses que podrien estar al número 1 del rànquing, al web trobem l’estàtua de Gundam a Odaiba.

I per a vosaltres, què és el que mola del Japó?