Tokyo serà la seu
de les olimpiades de 2020.
Ja ho sé, vaig una miqueta tard...
Jo no sóc una
gran fan dels JJOO, i la veritat és que ho segueixo ben poc. De fet, sabia que
la seu s’escollia dissabte perquè no paraven de bombardejar tant per la TV com
els meus companys de feina. Qualsevol dels japonesos que conec últimament no
feien més que preguntar-me: “Qui vols que guanyi, Madrid o Tokyo?” I es
quedaven una mica sorpresos quan els deia que Tokyo. Tampoc no volia entrar
massa en detalls, perquè sinó no acabaríem mai, així que els deia que potser,
d’aquesta manera, podia trobar una feina per quedar-me aquí fisn a les
olimpiades. Que és una mentida (o veritat) a mitges.
Com explica en
Tobuushi al seu blog, un
70% de la població estava a favor de ser la seu dels Jocs. I me n’alegro de què
els hagin aconseguit, perquè tothom sembla súpercontent.
Malgrat tot, i
com passa a tot arreu, no tothom està content. Potser, més que dir que no està
content, podríem dir que es mostra com si la cosa no anés amb ells.
En un dels
mini-reportatges que van anar fent el dissabte a gairebé tots els canals, n’hi
va haver un que em va cridar l’atenció. Els protagonistes eren un matrimoni que
ja havia passat la seixantena i que havia hagut de mudar-se a Saitama després
de l’accident de Fukushima. Vivien a poc més de dos quilòmetres de la central,
i tot just havien comprat unes vaques per poder fer uns calerons. Ara, a
Saitama, havien hagut de comprar una casa nova, i tenen una petita porció de
terra on han après a fer de pagesos i ara cultiven albergínies. Segons la dona,
quan veia les notícies sobre les olimpiades, sentia que estaven parlant d’un país diferent al que ella vivia, que la realitat que mostraven les
imatges no tenia res a veure amb la seva.
Imagino que a
tots els països hi ha coses que es poden millorar, i pot ser que les olimpiades
siguin de debó un bon revulsiu econòmic per al país. Però encara hi ha molta
gent afectada pel terratrèmol, tsunami i Fukushima que podrien aprofitar-se
d’aquests diners que es gastaran en millorar Tokyo per als jocs.
Haurem d’anar
veient com es va desenvolupant tot, i esperem que sigui realment un win-win per
a la societat japonesa.
Com diu un dels últims eslògans de Nike Japan, "Encara no hi ha res decidit".
Què en penseu, vosaltres?
Pues yo me alegro, ahora fantaseo con la idea de ir para alla con la excusa si aun estas viviendo por esos lares! Ademas, si es que con la panda que enviamos a representar a Madrid lo que me extraña es que nos dejaran presentarnos otra vez! Voy a ver si me tomo un relaxing cup of cafe con leche... o mas bien dos. jejejeje :-) Besos de Hendrik, esta deseando empezar el cole y llevar su mochila!
ResponEliminaPara ser sinceros, el inglés de la delegación de Japón también dejaba mucho que desear... Pero en fin, ahora ya está decidido, así que... ¡A ver cómo va la cosa!
ResponElimina