27 de set. 2012

El telèfon de les queixes

Els japonesos no són d’expressar massa els seus sentiments. Imagino que no us sorprèn pas aquesta afirmació, però de tant en tant està bé recordar-ho.
 
Des de casa es té la imatge de què, encara que estiguin en desacord amb el que diu el jefe, les vegades en què ho expressen són escasses. I és una imatge certa.
Font:http://www.sanspo.com/gourmet/club/image/070609SPP00031G070530T.jpg
Un dels motius d’això és la voluntat de mantenir el Wa, l’harmonia, dins del grup.
 
Per suposat que hi ha vegades en què expressen el seu desacord, però l’estructura de la llengua fa que les coses no es diguin directament, sinó que es fan servir estructures que maregen la perdiu i molts dobles negatius (ja sabeu allò de: doble negatiu igual a positiu).
 
Però ser ser japonesos, també són persones, i això no vol dir que estiguin d’acord amb tot i no tinguin queixes. De fet, jo crec que encara n’acumulen més.
 
En el meu cas, quan estic estressada o tinc queixes, acostumo a trucar a algun amic i em despatxo a gust.
 
Una gran majoria de japonesos normalment no explica els seus problemes als coneguts o a la família, o bé perquè es té vergonya o bé per no causar molèsties. Aquí es fa servir molt l’expressió Meiwaku wo kaketakunai 迷惑をかけたくない, no vull causar-te molèsties.
 
Sembla ser que no sóc només jo, qui pensa que els japonesos s’estan aguantant massa les queixes.
Els propis japonesos se n’han adonat i, des de fa més o menys un any, existeix un servei conegut com a Guchi-kikiyasan 愚痴ききやさん, que literalment es traduiria com alguna cosa semblant a “la botiga on s’escolten les queixes”, però que vindria a ser el telèfon de les queixes.
 
Segons la seva pàgina web, aquest servei va dirigit a les següents persones:
  • Aquelles a qui els fa vergonya explicar-ho a coneguts
  • Aquelles que només volen algú que els escolti 
  • Aquelles que només volen queixar-se
  • Per als que estan obsessionats per alguna cosa i només volen parlar sobre això
  • Per a qualsevol persona que vulgui fardar d’alguna cosa.
La trucada pot ser per telèfon o skype durant les 24 hores del dia, tot i que només es tracta d’escoltar, no es donen consells ni és teràpia, i es pot fer servir pel mòdic preu de 2000 iens cada 20 minuts. A això se li ha de sumar els 11.025 iens el minut (uns 11 cèntims) que costa la trucada.
 
En estar disponible les 24 hores del dia, en un principi jo pensava que tu trucaves i ja està, Però no! Has de seguir una sèrie de passos:
  • Primer has d’enviar un mail especificant sobre què vols parlar, el teu nom, número de telèfon, adreça, el sexe i l’edat i el correu electrònic
  • Aleshores has de fer un ingrés depenent de l’estona que vulguis parlar i t’envien una resposta en uns 5 dies
  • Després es queda en el dia i l'hora que et va bé i és en aquell moment, i no abans, i no després, quan podràs despatxar-te a gust per telèfon
Com veieu, al Japó, fins i tot el queixar-se ha d’estar programat...

9 comentaris:

  1. Mareta.... a quadres m´has deixat! Però bueno, els va tant el tema de l'"harmonia" com dius...... ahir just discutiem d'això amb el Yuta i em vaig arribar a enfadar i tot. J at'explicaré millor per privat, però hi ha cops que flipes colors. Alguns ho podran entendre, ho sento, jo a vegades no XD

    VCom sempre genial! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una cosa que, per molt "poc japonès" que sigui un japonès, els costa de veure d'una altra manera...

      Elimina
  2. Cuanta razon tienes! Los japoneses llevan tanta frustracion acumulada que es normal que luego se traduzca en ciertas desviaciones del comportamiento... si en realidad todo tiene una razon de ser! Por eso el negocio de los chicos y chicas de companyia no entra en crisis! :-S
    PD. Soy la Cris, como siempre en anonimato ;-)

    ResponElimina
  3. Olé! Genial, com sempre!! M'ha molat molt!! Petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa! Ens veiem per Barcelona el Desembre, oi?

      Elimina
  4. Jo també m'he quedat paradíssima. Ja em va sorprendre l'entrada sobre les companyies de menjar... tot i que a mi no m'agrada menjar totsola en llocs públics tenir algú que t'aguanta per feina ho veig molt estrany. Entenc, cada cop més, que una persona gran, en canvim contracti aquest servei.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tema de les companyies del menjar, jo ho entendria també per a una persona gran. El que, ja posats, crec que seria més "casolà" contractar una assistenta (i potser més barat...)

      Elimina
  5. La veritat molt interessant, però si he de pagar per queixar-me, llavors em queixaria de pagar per queixar-me i entraria en un cercle sense fí. Prefereix queixar-me tota sola a casa, així no m'escolta ningú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo vaig pensar el mateix quan vaig veure el preu! I, a més, haver de reservar hora per poder queixar-te, té tela...

      Elimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Elisabeth Gea està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a gaijinrevenge.blogspot.com