Maniquí virtual

Heu begut cervesa japonesa alguna vegada?

Al Japó hi ha tres grans companyies que fabriquen cervesa: la Kirin, l’Asahi i la Sapporo.

I resulta que la Kirin té la que diuen que és la planta més gran del Japó a la Vila.

La planta ofereix visites guiades gratuïtes que acaben amb el tast, també gratuït, de tres mitges pintes de cervesa. Només tens 20 minuts, per això, així que us podeu imaginar que surts amb un mig pet molt divertit...

Aquest agost, per celebrar que després de quatre anys la Kumiko i el Yocchan i el Pablo em van venir a visitar, vaig fer per primera vegada. L’explicació està molt bé i els displays que tenen també són molt interessants.

Però el que em va cridar l’atenció va ser quan la guia ens va dir que tot seguit escoltaríem la salutació de l’encarregat de la fàbrica. Em va sorprendre, perquè l’única cosa que hi havia al costat de la tele on acabàvem de veure el video era una silueta negra.

Amb un somriure, la guia va donar-li a un botó i la silueta va cobrar vida: era com veure un vídeo, però si el miraves de front, semblava talment que tingués l’encarregat al davant.

La guia ens va dir que es tractava d’una teconologia anomenada “maniquí virtual”.

Sembla ser que és una tecnologia que s’està començant a extendre pel país.

Hi ha diferents companyies que estan comercialitzant el maniquí virtual, però el funcionament és bàsicament el mateix:

1. Aconseguir una placa acrílica
2. Retallar la placa en forma humana
3. Enganxar-hi el film especial del maniquí virtual
4. Col•locar un projector per la part de darrera de la placa
5. Projectar sobre el film especial les imatges prèviament gravades

 Segons les pàgines web de les diverses companyies que ofereixen la tecnologia del maniquí digital, es pot fer servir com a substitut dels vídeos explicatius en fires de mostres, exposicions, en aparadors de botigues per tal d’atraure clients.

A més a més, no només és útil per a figures en forma humana, sinó que també és possible adaptar-ho a la forma de personatges d’anime o mascotes.

Potser per a aquells de vosaltres que veieu en tres dimensions sentireu que està bé, que és força real, però que hi falta alguna cosa.

Però per a mi, que veig en dues dimensions http://fixingmygaze.com/, va ser com si realment tingués a la persona al davant.

Jo només ho he vist a la fàbrica de la Kirin, però tinc la sensació de què a partir d’ara aquesta tecnologia la trobarem cada vegada a més llocs. I no m’extranyaria res que en pocs anys aquesta placa plana passi a ser un maniquí de debó en tota la seva tridimensionalitat.