La Castanyada arriba a la Vila del Pingüí!

Bona Castanyada a tothom!

Cada any, quan arribava la tardor, m’encantava baixar del tren i, amb el fred a les galtes, seguir l’oloreta de castanyes torrades de la paradeta blava de davant de l’estació. La majoria de les vegades em comprava una paperina, ni que fos amb quatre castanyes comptades, per menjar-les de camí a casa, tot i que mai sabia què fer amb els dits tacats de negre de la pell torrada.

Ja fa 4 anys que, per estar aquí al Japó, no puc seguir amb aquest ritual. I molt menys, menjar panellets! Però sabeu allò que diuen de què “Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma”?

Doncs això és precisament el que he fet: portar la castanyada a la Vila del Pingüí!

La classe de cuina va tenir lloc el diumenge 21, fa gairebé dues setmanes, i van venir-hi 11 grups de mares i fills (ni un sol pare, una pena, la veritat). En total, entre els grups i la gent que ens va venir a ajudar, vam ser 30 persones!

La recepta que vaig seguir va ser la que sempre fa la meva àvia, amb mig quilo d’ametlla mólta, 400 grams de sucre glas i 100 grams de patata bullida.
Abans de què arribessin els grups, ja vam repartir per taules els estris i els ingredients i, després d’explicar breument que a casa no tenim Halloween i per què es mengen castanyes i panellets (gentiles de la viquièdia, perquè jo tampoc no ho sabia), ens vam posar amb mans a la massa.

Va ser una tasca una mica complicada, perquè eren gairebé 5 nens per cada taula i moltes vegades, enlloc d’amassar, encara la separaven més. Però al final se’n van ensortir!

Aquest nen no feia més que tornar a separar la massa!

A mi, personalment, els panellets que més m’agraden són els de pinyons. Però al Japó trobar pinyons és tota una aventura i no vull ni imaginar-me el preu! Així que vam optar per l’opció segura de les ametlees laminades.

Un altre punt que em tenia una mica preocupada era el tema del forn, perquè no estava convençuda que els que hi havia a l’aula de cuina fossin com els de casa. Però no vam tenir cap problema! Els nens, fins i tot, es van esperar davant dels forns mirant com es dauraven els panellets i fent el compte enrere!

 Mentre esperàvem que els panellets es refredessin una mica, vam fer la segona recepta del dia: Castanyes amb llet. És una recepta gallega molt senzilla i que està molt bona! Com que vam comprar les castanyes ja pelades (sinó, hagués estat una feinada!), només vam haver d’esperar a què la llet amb sucre arrenqués a bullir, posar-hi les castanyes fins que estiguessin una mica tovetes i a menjar!

 

 

Els nens s’ho van passar bé, vam acabar sense que ningú prengués mal o s’enfadés, el resultat va ser excel·lent i tots van quedar encantats del gust dels panellets i de les Castanyes amb llet!

Per ser la primera classe de cuina que faig, va ser tot un èxit!

I vosaltres també, mengeu molts panellets, moniatos i castanyes torrades!