I per què em poso a parlar ata en dialecte d'Okinawa?, us preguntareu. Doncs perquè des d'avui i fins el dia 2 de maig estaré per aquestes illes del sud fent submarinisme i anant a coles (sí, ni tan sols de vacances em sé estar quieta! ┐(´д｀)┌)
Aniré actualitzant des de l'iPhone, així que pot ser que la formatació i les fotos es vegin algo rares (i que faci més faltes del normal, que l'autocorrector a vegades corregeix com vol...)
Així de moment, m'ha tocat un taxista nacionalista okinauenc amb qui m'he solidaritzat per ser tots dos ciutadans d'antics regnes subjugats, he sopat gôya chanpurû ゴーヤチャンプルー, m'he perdut en intentar tornar a la guest house i he acabat al barri dels bars de hostos i hostess i ara compartiré habitació amb una noia que ja està roncant (literalment).
I demà, de bon matí, a agafar un ferri i de camí a Tokashiki 渡嘉敷, l'illeta on passaré la resta de la meva estada al regne de les Ryûkyû 琉球 (*^^*)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada