Hanami 2012

Centenars de cirerers vestits de rosa pàl·lid, coronats per un cel blau transparent capitanejat per un sol radiant.

Aquesta és la imatge idíl·lica que s’imaginen tots els japonesos (bé, i jo també), quan escolten la paraula hanami, la festa dels cirerers.

Tot i això, aquest any la realitat ha estat ben diferent.

En comparació amb altres anys, aquest any ha fet molt de fred i els cirerers han trigat gairebé dues setmanes més del normal en florir.

El petit passeig davant del Centre Cívic on treballo i al davant del Castell està flanquejat per cirerers. 

Jo, cada dia, en anar a la feina, me’ls mirava i els donava ànims perquè florissin. Mira, arribar a la feina envoltada de sakura (les flors de cirerer) és una de les coses que em fa somriure cada dia.

Quan semblava que ja havien començat a florir... la pitjor tempesta en cinquanta anys va sacsejar Japó amb vents i pluges equiparables a un tifó. Moltes de les branques dels cirerers es van trencar i, les poques flors que havien gosat treure el nas, van caure per terra.

Tot i això, les sakura, malgrat les adversitats, no es rendeixen i, una a una, van florint, fent possible que, un any més, pugui anar a fer el hanami (ja en van 4!)

Anar a veure les sakura no és més que una excusa que els japonesos (i jo!) aprofiten per fer un picnic i menjar i beure fins que el cor diu prou (gairebé literalment) als parcs i a les vores dels rius on han florit els cirerers...

És el que els japonesos anomenen Hanayori dango. Literalment significa: “més que flors, dango”. (Els dango són un dolços japonesos en forma de boleta fets de pasta d’arròs glutinosa). El que vol dir és que, més que preocupar-se per gaudir del paisatge, el que realment volen els japonesos és beure, menjar i fer festa.

I, bé, la veritat és que tot i que m’encanta veure les sakura, m’agrada més poder reunir-me en bona companyia i gaudir d’un pícnic (tot i que mengi tant que tingui ganes de vomitar!:P)