Les llàgrimes d'un japonès

La japonesa és una societat en què no està ben vist mostrar públicament les emocions.

És per això que cada vegada que veig japonesos plorant perquè fa tres dies que busquen als seus familiars, perquè s'han quedat sense res, perquè no tenen menjar, perquè no tenen aigua.

Aquestes són fotos que va fer el Pablo dissabte dels supermercats de la seva zona... I sembla que la situació a hores d'ara a Tokyo i rodalies... i sembla que avui la cosa encara és pitjor...

I tot se sent encara més irreal, perquè a la Vila la vida segueix com sempre. Et lleves al matí, vas a la feina, vas a comprar. Però quan tornes a casa i encens la televisió, les imatges de la zona et tornen a la realitat del que està passant.

Des d'aquest matí, la gent de la zona més afectada tant pel tsunami com per les explosions de la central nuclear de Fukushima (Tôhoku i Kantô), ja s'estan produint talls de llum programats i planificats en diverses zones. 

Us podeu imaginar que aturar les principals línies de trens a Tokyo en plena hora punta al matí, és un CAOS. Dues de les meves amigues no han anat a treballar, i les altres han aconseguit entrar en un tren que anava al triple de la seva capacitat. I tot i que han pogut pujar al tren, han arribat amb uns retards espectaculars.

Segons el Pablo, tot i que no paren de fer notícies, tot està en japonès. A les estacions de trens, a les botigues... a tot arreu tot està en japonès. Diu que ell ha vist a les estacions algun cartell petit en anglès dient que hi podia haver retards en els trens a causa dels talls de llum.

Però aquesta és una cosa que trobo a faltar: informació en altres idiomes pels estrangers que viuen al país. He vist en mitjans de comunicació estrangers que hi ha una cadena de la televisió pública japonesa NHK, que emet en anglès... Però jo us puc assegurar que en tots els canals que tinc a casa meva, jo no he trobat l'emissora. Pensava que potser era perquè encara tenia la televisió analògica. Però el Pablo ja té la digital i diu que allà també tot surt en japonès.

I aquesta és una altra... he llegit al diari el testimoni d'un home d'un dels pobles desallotjats per l'explosió de la central, que deia que no tenia ni idea de què estava passant, perquè tota la informació la donaven per televisió, però ell s'havia quedat sense televisió i que, de totes maneres, tampoc hi havia 

I ja no només això. Ja han passat tres dies des del primer terratrèmol, i jo encara és hora que rebi una trucada o una carta de l'ambaixada espanyola... I no és excusa el dir: "És que tu vius al centre del país, allà no ha passat res". Perquè vivint al país, no seria tan estrany que jo estigués de vacances, o de viatge de negocis, a la zona afectada. L'ambaixada mexicana sí que ha trucat... 

Què passa, que som ciutadans de segona?