I tot i el drama i el malson que estan vivint els habitants de Tohoku, avui els nens de sisè primària de les escoles de la Vila del Pingüí han tingut la seva cerimònia de graduació.
Com ja he explicat en algun altre post i en el Connexió Japó dedicat a l’escola , al Japó el curs escolar comença a l’abril i acaba a mitjans de març.
Amb l’afició que tenen els japonesos per fer cerimònies i rituals per qualsevol cosa, evidentment que no podia faltar la cerimònia de graduació. Però no només per als graduats de la Universitat, sinó també per als que acaben l’escola primària i la secundària.
La graduació a les escoles de primària de la Vila és ha estat avui. Però una setmana abans, precisament el fatídic 11-M, celebren un dinar de comiat per als nens de sisè i els professors.
I, tot i que també es menja a l’escola, és diferent al dinar que sempre mengen al migdia:
- Es menja en una aula o sala més gran de l’escola, enlloc de la classe
- La mengen tots els nens del curs, enlloc de cada grup per separat
- Hi són presents tots els professors i no només els tutors de cada curs
- I, el més especial, és un buffet lliure amb coses que normalment no surten al menú diari, com ara un munt de fruita, de pastissos i de sucs.
- A més a més, els nens poden repetir perquè hi ha molt de menjar
Aquest any he tingut la sort de què aquest buffet lliure caigués en divendres, dia en què jo estic a l’escola. Així que he tingut la sort de menjar aquestes “delícies”. No estava malament i ha estat divertit, perquè m’he assegut a la taula amb uns altres 4 nens. I com que els de sisè sí que em donen conversa, ha estat interessant.
Una cosa interessant ha estat un comentari que ha fet l’altre professor que s’ha assegut amb nosaltres.
La societat japonesa és molt jeràrquica, i aquesta jerarquia ja comença a l’escola. Hi ha diferències de tracte entre els nens de primer i els de sisè, tant per part dels mestres com entre ells mateixos. Els que són més petits que tu et tracten com a 先輩senpai, i tuels tractes com els teus 後輩 kôhai. De la mateixa manera, tu tractes els que són més grans que tu de senpai i ells et tracten a tu de kôhai. Com veieu, és una cadena que no acaba mai. Aquesta relació, ja complicada de per si, dóna per un altre post per si mateix, de manera que ara tampoc no m’extendré massa.
Però al que anàvem. El que el professor els deia a les nenes és que a l’escola primària aquesta relació és una mica més difuminada però que a l’escola secundària (l’ESO espanyola) la cosa canviava. Segons les seves paraules, per dir-ho suaument, la jerarquia es feia més marcada i, per dir-ho honestament, es feia més cruel. Després ha afegit que en el cas de les noies són més amables que no pas els nens, que són més brutos. Però les nenes han dit el que m’ha quedat més: “Sí, però encara que et diguin que no passa res, no saps el que realment pensen dins el seu cor...” al que el professor ha afegit: “Ja, fan una mica de por...”.
En fi... que el que sempre diem que, per regla general, no et pots refiar d’una noia japonesa perquè no saps mai què està pensant, ja es pot viure des que són ben petitetes...
Però en fi, aquí teniu unes quantes fotografies del dinar d'avui ^_^
Els nens, servint-se la primera vegada.
Preparats, llestos... Lluíííís!
I bé, menció a part les cartes d'agraïment que m'han escrit els nens! Són tan monos!! Tot i que encara n'hi ha que em diuen que gràcies per ensenyar-los anglès (¬¬), n'hi ha que deien que els han entrat ganes d'anar a Espanya :P
I perquè rigueu una estona, aquí teniu la sèrie de fotografies "així dibuixo a la senyu Eli" by els nens de segon. N'hi ha algunes que em fan dubtar si em dibuixaven a mi o al seu tutor de curs >_<
Aquest és el dibuix en què crec que han dibuixat al profe anglès que tenen per a les classes, i no a mi... jo mai he fet servir aquesta mà a classe... i, que jo sàpiga, no tinc patilles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada