La Comparsa a la Vila del Pingüí!

Sabeu allò que diuen que si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya?

Doncs això és precisament el que he fet jo amb el Carnaval.

erquè, siguem sincers, tot i que tenia ganes de sortir a l’Arrivo, a la Comparsa i a l’Enterro de la sardina, el tema d’agafar un pont aeri Vila del Pigü-Barcelona m’agafava una mica a traspiés. Així com que uns 1000 euros més 32 hores de viatge entre l’anada i la tornada...

Així que, aprofitant els tres mantons, la barretina i el farcell que m’havia portat de Vilanova, porto tot el trimestre explicant el Carnaval de Vilanova als nens de la Vila.

Entre les meves explicacions (amb un japonès que, pobres, no sé si entenen o no), unides amb fotos i amb vídeos gentilesa de You Tube, he anat endinsant els meus nens als misteris del folklore vilanoví.

Evidentment que no s’enrecordaran de tot, però del que crec que sí que s’enrecordaran és de la merengada i de la comparsa.

I clar, tenint amb mi els mantons i altra roba tradicional dels comparsers, era inevitable abillar-los per a la ocasió.

La qüestió és que tot i que tenia tres mantons (un de veritat, el que jo duia quan era petita, i dos de mentirijilla que s’han anat quedant calbs), només tenia una barretina i un farcell.

De manera que, què se li acut a la professora de primer? Doncs que els nens també es posin els mantons!

I no us penseu que als nens els importès pas! De fet, el mantó marró va ser el més sol·licitat entre el gènere masculí...

I després, tots fins i tot es van posar a saltar mentre jo entonava el turuta! Si és que, ja ho dic jo, que els vilanovins naixem amb un gen extra en què ens imprimeixen que, cada vegada que sentim el turuta, hem de saltar :P

Què n’opineu, del resultat?