La Nemui la lia al Japó (one more time): Una vetlla

Avui he assistit per primera vegada a una vetlla japonesa (tsuuya 通夜).

Resulta que ha mort el pare del meu jefe, i tots els meus companys d'oficina anaven a la vetlla, així que jo també hi he anat. No és que em fes molta il·lusió, però bueno, així no quedava malament i tenia l'oportunitat de veure com és una cosa d'aquestes al Japó (tot i que espero no haver d'anar a moltes més...)

Al Japó, quan algú mor, és tradició donar diners a la família del difunt en un sobre especial.

Aquesta tradició en principi és per mostrar el teu respecte davant del dolor de la família del difunt, i depenent de la relació que tinguis amb la família la quantitat que es dóna es d'entre 5.000 a 30.000 iens (de 37 a 226€). Jo, però, en vaig donar 3.000 (23€) com la meva supervisora, perquè em van dir que com que no coneixia el pare ja estava bé.

A la part del davant del sobre s'ha d'escriure el nom de la persona que dóna els diners, just al centre. Jo vaig escriure el nom al costat, i em van dir escandalitzats: "Noooooo!! Has d'escriure el nom al centre!!" Així que vaig haver de fer servir un altre sobre, tot i que la cal·ligrafia no és el meu fort i tots van fer una cara de "aquesta lletra és molt lletja", però bueno...).

A la part del darrere, s'escriu la quantitat que hi ha dins el sobre, perquè d'aquesta manera la família no cal que vagi obrint tots els sobres.

La roba que s'ha de dur a un funeral és de color negre. Quan vaig preguntar de quin color havia d'anar vestida, vaig rebre una altra colla de mirades "però quines coses preguntes!" per part dels meus companys. Escolta, que abans al Japó als funerals es vestia de blanc, i a d'altres països no es va de negre, així que considero que no era una pregunta gaire fora de lloc... Us imagineu a tothom vestit de blanc i jo l'única de negre? Com si ja pel fet de ser gaijin no destaqués prou! xD

Quan s'arriba al funeral, hi ha una mena de mostrador a on et donen un obsequi, en principi equivalent a un terç dels diners que es reben en els sobres que he mencionat abans. Per què donen regals en un enterrament, no ho sé. I tampoc és que fos alguna cosa que tingui molta relació amb un funeral ni res. En aquest cas va ser cafè instantani en sobrets individuals.

Una vegada em van donar el regal, vaig entrar en una sala a on hi havia un altar daurt al davant de tot, com si fos un temple buddhista, amb la foto del difunt al centre. La foto em va semblar una mica rara, perquè no era una foto normal, sinó que era la cara del difunt a sobre d'un fons que representava un cel blau amb núvols blancs. M'imagino que devia voler simbolitzar que aquella persona ja estava al cel, o algo així... Al davant d'aquest altar estava el taüt del difunt i a dreta i esquerra es trobaven els familiars.

Pel que fa a la religió, s'acostuma a dir que els japonesos neixen shintoistes, es casen cristians i moren buddhistes. Això és perquè en néixer els nens es presenten al temple shintoista, es casen per l'església (encara que no estiguin batejats) i tenen un funeral buddhista.

En aquest cas, també va ser un ritual buddhista, amb la qual cosa els assistents havien de portar a les mans un rosari buddhista o juzu 数珠. Evidentment jo no en tenia cap, però me'n van deixar un.

Una vegada ja va estar tothom assegut, van entrar els monjos buddhistes, es van asseure al davant de tot, d'esquenes als assistents, i van començar a recitar una sutra, o una oració buddhista. La que van llegir estava dedicada a Amida, el principal buddha de la secta buddhista de la Terra Pura. No sé quina sutra és la que van llegir (namu amida butsu és el que més es va repetir, per si algun expert en buddhisme llegeix això i em pot treure de dubtes :P), però va ser mooolt llarga.

Després de la sutra es procedeix a la ofrena d'encens al difunt. El que van fer va ser posar una mena de capsetes amb encens en pols a la dreta i encens cremant a l'esquerra, i el que es fa és agafar tres pessics d'encens en pols i posar-los a sobra de l'encens que està cremant. En fer això es fa una reverència a la família del difunt i tornes al teu lloc.

I una vegada tothom ha fet l'ofrena de l'encens, la cerimònia es dóna per acabada i la gent ja marxa.

Al funeral ja no hi vaig anar, així que no us puc explicar com és. Tot i que, la veritat, espero trigar a tornar a haver d'anar a una cosa d'aquestes... No és que dóni molt bon rotllo, la veritat...

I per acabar aquest post que no és que estigui ple d'informació divertida, us deixo les fotos dels texts en anglès que estaven escrits a la capsa i als sobrets de cafè que em van donar a la vetlla.